|
La [[història]] escrita d'Escòcia comença amb la romanització del centre-sud de la [[Gran Bretanya]] (les actuals [[Gal·les]] i [[Anglaterra]], que formaven la província de ''[[Britannia]]''). Els [[Antiga Roma|romans]] van anomenar inicialment ''Caledònia'' ('Terra de caledonis') a Escòcia, per l'immens bosc de pins caledonis que s'estenia de nord a sud i d'est a oest per tota la zona. El principal poble assentat en aquella època a la regió escocesa era el dels [[pictes]], anomenats així, aparentment, pel seu costum de pintar-se el cos. Els [[escots]], per la seva banda, eren un poble d'origen [[Irlanda|irlandès]], que es va establir a l'oest d'Escòcia. Durant aquest període existien, per tant, dos regnes diferenciats: el de l'oest d'Escòcia, ''Scotland'', i el Regne picte de l'est, ''Alba''.
La romanització d'Escòcia va ser un llarg procés amb una multitud d'interrupcions: l'any 83 aC, el general [[Gneu Juli Agrícola]] va derrotar els caledonis en la [[batalla del mont GraupiusGraupi]], la qual cosa va permetre la construcció d'una cadena de fortificacions coneguda com a ''Gask Ridge'', a prop de la [[falla de les Highlands]] (sense endinsar-se, pel que sembla, més al nord); poc després, no obstant això, els romans es van retirar als ''Southern Uplands'' ('Planes del Sud'),<ref>Hanson, William S. ''The Roman Presence: Brief Interludes'', in Edwards, Kevin J. & Ralston, Ian B.M. (Eds) (2003) Scotland After the Ice Age: Environment, Archeology and History, 8000 BC — AD 1000. Edinburgh. Edinburgh University Press.</ref> és a dir, al terç més meridional d'Escòcia, i van començar la construcció del [[Vallum Romanum|mur d'Adrià]] per a controlar les tribus de la zona.<ref name=snyder>{{citar ref|cognom= Snyder |nom= Christopher A. |any= 2003 |títol= The Britons |editorial= Blackwell Publishing | isbn = 0-631-22260-X}}</ref> Aquesta línia va marcar durant gairebé tot el període d'ocupació romana el límit septentrional de l'[[Imperi Romà]], malgrat la construcció, més al nord encara, del [[mur d'Antoní]]. Aquesta frontera només va poder ser defensada durant breus períodes de temps, dels quals el més tardà va tenir lloc entre els anys [[208]] i [[210]], durant el mandat de l'emperador [[Septimi Sever]].<ref>Robertson, Anne S. (1960). ''The Antonine Wall''. Glasgow Archaeological Society.</ref> En general, l'ocupació d'aquestes zones d'Escòcia per part dels romans es va estendre durant no més de 40 anys, encara que la influència llatina en la part més meridional, sobretot entre les tribus d'origen [[bretó]], va ser més duradora.
== Edat mitjana ==
|
