Història de les campanyes militars romanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia
m Toponímia
Línia 242:
 
{{AP|Conquesta romana de Britània}}
Després d'unes invasions preliminars a petita escala en temps de Cèsar,<ref>Churchill, ''A History of the English Speaking Peoples'', pàg. 1</ref><ref>Lane Fox, ''The Classical World'', pàg. 379</ref> els romans van envair Britània per força el [[43]],<ref name="englishspeakingP4">Churchill, ''A History of the English Speaking Peoples'', pàg. 4</ref> forçant el seu avenç cap a l'interior mitjançant diverses batalles contra les tribus britàniques, incloent la [[Batalla del Medway]],<ref name="englishspeakingP4"/> la [[Batalla del Tàmesi]], la [[Batalla de Caer Caradoc]] i la [[Batalla de Mona]].<ref name=Churchill>{{en}} [[Winston Churchill]], ''A History of the English-Speaking Peoples''</ref> Després d'un aixecament generalitzat<ref>Tàcit, ''Annales'' 14.29–39, ''Agrícola'' 14–16</ref><ref>Cassi Dió, ''Historia romana'', 62.1–12</ref> en el qual els britànics van saquejar [[Camulodunum]], [[Verulamium]] i [[Londinium]],<ref>Welch, ''Britannia: The Roman Conquest & Occupation of Britain'', 1963, pàg. 107</ref><ref name=Churchill/> els romans van aixafar la rebel·lió en la [[Batalla de Watling Street]]<ref>Tàcit, ''Annales'', 14.37</ref><ref>Matyszak, ''The Enemies of Rome'', pàg. 189</ref> i van continuar la seva ofensiva cap al nord arribant a assolir el centre d'Escòcia en la [[Batalla del mont GraupiusGraupi]].<ref>Fraser, ''The Roman Conquest Of Scotland: The Battle Of Mons Graupius AD 84''</ref><ref name=Churchill/> Les tribus que hi havia a l'Escòcia i al nord d'Anglaterra actuals es van revoltar repetidament contra el govern de Roma i es van establir dues bases militars a Britània per protegir-se de les sublevacions i les incursions des del nord, des de les quals les tropes romanes van construir el [[Vallum Romanum]].<ref name=Churchill/>
 
Al continent, l'extensió de les fronteres de l'Imperi més enllà del Rin van aguantar durant un temps, amb l'emperador [[Calígula]] aparentment entossudit a envair Germània el [[39]], i [[Gneu Domici Corbuló]] creuant el Rin el [[47]] i marxant sobre el territori dels [[Frisi]] i els caucas<ref name="nameOfRomeP269">Goldsworthy, ''In the Name of Rome'', pàg. 269</ref> abans que el seu successor [[Claudi]] ordenés la suspensió de tots els atacs a l'altre costat del Rin,<ref name="nameOfRomeP269"/> establint el que es convertiria en el límit permanent de l'expansió de l'Imperi en aquesta dirección.{{Sfn|Luttwak|1979|p=38}}