Miquel Badia i Capell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
ortografia |
||
Línia 8:
== Joventut ==
Fill de família pagesa,<ref name="Diccionari"/> Badia va estudiar el batxillerat a [[Lleida]]. El [[1922]] es va traslladar a Barcelona<ref name="Diccionari"/> per ser pilot de la marina mercant. Nacionalista radical, s'afilià a [[Estat Català]] tot just quan fou fundat per [[Francesc Macià i Llussà|Francesc Macià]] i més endavant fou membre del seu braç armat [[Bandera Negra]],<ref name="Diccionari"/> del qual va ser-ne un dels fundadors. El [[1925]] era un dels conjurats en el [[complot del Garraf]], l'intent d'assassinar [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant la visita del rei a Catalunya, però fou detingut i empresonat<ref name="Diccionari"/> amb una condemna de
== Activitat política durant la Segona República ==
Proclamada la [[Segona República Espanyola|República]] el 1931, Badia fou nomenat cap de les [[Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català]] (JEREC).<ref name="Diccionari"/> El [[1932]] el conseller [[Josep Dencàs i Puigdollers|Josep Dencàs]] el va fer el seu secretari. El [[24 de novembre]] del [[1933]] mobilitzà els [[Escamots d'Estat Català|escamots]], la
Descrits per [[Stanley G. Payne|Payne]] com a protofeixistes,
Sempre en col·laboració amb Dencàs,<ref name="Diccionari"/> el desembre del 1933 fou designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 va passar a ser cap de serveis de la [[Comissaria General d'Ordre Públic]] de la Generalitat (càrrec que formalment significava ser el sotscap dels cossos de policia a Catalunya). Va perseguir implacablement la violència d'alguns elements incontrolats de la FAI,<ref name="Diccionari"/> cosa que li valgué el malnom de '''capità Collons'''.<ref>''La Vanguardia'', 29 de maig de 2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/05/29/pagina-19/86813021/pdf.html pàgina 19]</ref> El setembre del 1934 policies a les ordres de Badia van entrar a la sala del Palau de Justícia de Barcelona durant el judici per desobediència que se celebrava contra l'advocat [[Josep Maria Xammar]], amic personal de Badia, i van arrestar el fiscal Manuel Sancho. Arran de l'incident se'l va forçar a dimitir (
Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del [[fets del sis d'octubre|6 d'octubre]] del 1934. Per aquests fets, s'hagué d'exiliar fins al 1936<ref name="Diccionari"/> a [[França]], [[Amèrica]], [[Alemanya]], [[Bèlgica]] i finalment [[Andorra]]. Amb la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] a les [[Eleccions generals espanyoles de 1936]] retornà i es dedicà a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.
Línia 22:
{{cita|''Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita''.|'''Miquel Badia i Capell''', Carta a un amic (París, 21 de febrer del 1935)<ref name="Caudet"/>}}
El [[28 d'abril]] del 1936 Miquel Badia fou assassinat en el moment en què sortia del domicili amb el seu germà [[Josep Badia i Capell|Josep]] per pistolers de la [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]],<ref name="Diccionari"/><ref name="Caudet">[[#Caudet|Caudet, 1978]]: p. ?</ref> probablement com a represàlia per la campanya que havia fet contra les seves activitats il·legals quan havia estat cap de serveis de la [[Comissaria General d'Ordre Pública|CGOP]].<ref name="Escofet">[[#Escofet|Escofet, 1973]]: p. 79-89</ref> L'assassinat es va dur a terme a dos quarts de quatre de la tarda davant del número 38 del carrer de Muntaner. Els dos germans sortien del seu domicili (el número 52) i s'encreuaren amb dos individus, els quals van disparar a Miquel un primer tret per l'esquena i, quan es va girar, dos trets més al pit i al ventre. El segon individu va disparar un sol tret a la cara del germà, el qual
=== Hipòtesi faista i falangista ===
| |||