Església de Sant Agustí (València): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Corregit: majúscules, afegida preposició "de" a nom de via, concordança, errates, ortografia, cometes altes per baixes. Afegida plantilla "Segle" |
||
Línia 6:
| municipi = València
| estil = gòtic i neogòtic
| començament = s. {{romanes|XIII}}
| fi_construccio = s. {{romanes|XX}} (últimes reconstruccions)
| diocesi = [[Arxidiòcesi de València]]
| material = pedra, rajola
}}
L''''església de Sant Agustí i Santa Caterina''' era l'antic temple del convent dels [[Orde de Sant Agustí|agustins]] a la ciutat de [[València]], del qual només en resta aquesta. El seu origen és medieval, però com totes les esglésies valencianes fou reformada en altres estils, i després retornada al seu estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] primitiu. S'ubica a la [[
== Evolució històrica i artística ==
Línia 18:
Els agustins obtingueren la llicència reial per establir-se al [[Regne de València]] el [[1272]]/[[1273]],<ref>MOLINER, Mª de la C., ''El convento de agustinos de Valencia'', pàg. 5, València, 1971.</ref> però probablement el convent a València no es fundara fins a [[1281]].<ref>TEIXIDOR, J. ''Antigüedades de Valencia (1776)'', Vol. I, pàg 34, Ed. Vives Mora, Valencia, 1895</ref><ref>
BURNS, R. I, ''El Reino de Valencia en el siglo XIII: Iglesia y sociedad'', Vol. II, pàgs. 466-467, Ed. Del Cenia al Segura, València, 1982</ref>
El lloc on s'ubicaria estava al sud-oest, en camp obert, més allunyat de la ciutat que altres
Així el convent de Sant Agustí es construí, almenys les primeres edificacions, cap a l'últim quart del {{segle|XIII}}, però l'única dada segura és que l'any [[1298]] l'església del convent ja acollia les confraries dels ferrers i els argenters. Poc després, el [[1300]], [[Jaume el Just]] amplia el solar, duplicant-lo, en concedir unes nou [[Fanecada|fanecades]]. Amb aquest privilegi reial s'enceta un pla constructiu, que almenys hauria inclòs el temple, el primer claustre, el dormitori i refectori,
Quan s'amplià el recinte urbà amb les noves [[Muralla del segle XIV de València|muralles del 1356]], aquesta inclogué el recinte de Sant Agustí. Aquest fet, però, condicionava les futures ampliacions en el solar dels agustins i rebé una compensació pels prejudicis. La documentació també registra la necessitat de reparar l'església el [[1369]], coincidint amb un període de gran activitat constructiva a la ciutat després de la [[Guerra dels dos Peres|guerra amb Castella]] ([[1356]]-[[1365]]).<ref>Arxiu Municipal de València:Manual de Consells, A-15, f. 41r.</ref> Noves obres de reconstrucció eren urgents el [[1441]] per haver-se arruïnat part del temple.<ref>Arxiu Municipal de València:Manual de Consells, A-32, 1a mà, f246r.</ref>
Línia 26:
L'aspecte actual de l'església, [[Repristinació|repristinada]] l'any [[1940]], només deixa entreveure els trets generals, un temple d'una sola nau, amb capelles entre els contraforts i volta de creueria simple; a causa què els detalls han sigut molt alterats. Els plànols antics de la ciutat mostren que les capelles i la nau oferien una visó compacta a l'exterior com un cos rectangular del que sobresortia la capçalera poligonal i el campanar, aquest de planta quadrada i a l'angle contrari a l'actual.<ref>BENITO DOMENECH, F., "Un plano axonométrico de Valencia diseñado por Antoni Mancelli en 1608", ''Ars Longa'', nº3, pàg. 36</ref><ref>
ESTEBAN, J. i SICLUNA, R, "La ciutat de València i la seua arquitectura vista per Van der Wijngaerde el 1563", ''Les vistes valencianes d'Anthonie van der Wijngaerde (1563)'', pàgs 144-145, Ed. Generalitat valenciana, València, pp. 99-148, 1990</ref><ref>HERRERA, J. Mª et alii, ''Cartografía histórica de la ciudad de Valencia 1704-1910'', pàgs. 66-67, 74-75, i 128, Ed. Ajuntament de València, València, 1985</ref>
Els mateixos documents mostren també que l'església disposava de set capelles quadrades per cada costat, servint una d'elles, com encara fa, d'accés principal des del carrer; les dues més pròximes al presbiteri pel costat de l'
El [[claustre]] més antic ocupà els jardins del costat de l'església actuals, encara s'observen vestigis d'arcs ogivals al mur del temple, hauria tingut setze arcades per costat, segons Jordá.<ref>JORDAN, J., vil. I, pp190-191 : "Tienen asimismo dos Claustros grandes, que constan de diez y seis angulos; y assi los Claustros, como la Iglesia, son obra de sillería. El primero, que está contiguo á la Iglesia, muestra con su antiguedad las canas del Convento</ref> Quan es necessità ampliar les dependències conventuals cap al nord, per l'aparició de capelles individuals (com la que el Consell Municipal pagà a fra Miquel Cardenet<ref>Arxiu Municipal de València:Manual de Consells, A-16, f. 46v, 1371</ref>) entre altres raons, es construí un nou claustre, del {{segle|XVII}} i més gran, a més d'alçar una segona planta sobre el que ja existia, com també havien fet altres convents mendicants de la ciutat com el de [[Convent de Sant Francesc de València|Sant Francesc]] o el [[Centre del Carme|Carme]]. Com una [[frontissa]] entre els dos claustres s'alçava una gran [[crugia]] d'origen medieval que servia per allotjar el [[refetor]] a la planta baixa, i la gran biblioteca a sobre.<ref>CRUILLLES M. de, ''Guía urbana de Valencia antigua y moderna'', Vol. I, pàg 164, Ed. Rius, València, 1876</ref>
Destacava en el convent la capella de la Mare de Déu de Gràcia, santuari objecte de peregrinacions a l'època medieval i afavorit pels reis castellans i de la [[Corona d'Aragó]]. El rei [[Enric II de Castella]] en fou molt devot d'aquesta icona (actualment presideix l'altar de l'església) i va patrocinar la construcció d'una capella nova, junt al claustre vell. Amb la reforma de l'església el [[1692]] aquesta capella es reconstruí al costat del presbiteri pel costat de l'evangeli, posteriorment, el [[1754]] es tornaria a traslladar a una capella de nova planta situada al centre del
Igual que molts altres esglésies valencianes, també
Ponz també menciona pintures d'[[Evarist Muñoz]], [[Joan Conchillos Falcó|Conchillos]], [[Gaspar de la Huerta]], els Vergara i alguna d'[[Jeroni Jacint Espinosa|Espinosa]], també fa referència a diversos quadres de [[Joan de Joanes]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 158, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999</ref> Potser a finals del
[[Fitxer:Església de Sant Agustí de València, portada.JPG|miniatura|Portada de l'església]]
La portada actual de
Durant l'[[Guerra del Francés|ocupació francesa]] el convent dels agustins va sofrir greus pèrdues, inclús serví de quarter a les tropes de [[Napoleó]] el [[1812]]. Passada la guerra, a partir de [[1815]] l'església es renovà, dirigia els treballs Vicent Monmeneu, encara que un informe de l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] del [[1817]] en què es qualificava la intervenció com una
Degut a la [[desamortització]] les dependències del convent es convertiren en presó, fins a la seua demolició el [[1904]]; l'església es quedà aïllada però es reobrí al culte el [[1836]]. Es construí un nou campanar en el lloc on està l'actual, obra de [[Lluís Ferreres]]<ref name="ALDANA"/> que li conferí un aspecte eclèctic de torre cúbica, l'any [[1912]] quan ja l'església era seu de la parròquia de Sant Agustí més la de Santa Caterina, titularitat que li havia sigut transferida de l'[[Església de Santa Caterina (València)|església de Santa Caterina]] en perdre aquesta la condició de parròquia.<ref name="ALDANA"/>
L'any [[1936]] el temple sofrí greus danys, tants que després de la guerra es pensà en la seua demolició completa. Però el [[1940]] l'arquitecte [[Francisco Javier Goerlich Lleó|Javier Goerlich]] començà una intervenció continuada que li donà el seu aspecte actual. Els detalls escultòrics i els retaules nous es deuen a la mà de l'escultor José Justo Villalba.<ref>MONTOLIU, V., "Iglesia parroquial de San Agustín", pàgs. 217-218</ref> La intervenció es nota sobretot a l'exterior, sobretot per la nova façana als peus de l'església (que no existia anteriorment) i el campanar, ambdós en un tipus de [[arquitectura gòtica|gòtic]] sense tradició a la ciutat. A l'interior es recuperà el gran espai uninau amb les esveltes capelles entre els contraforts i la capçalera poligonal amb gran vitralls de traceria:
== Referències ==
| |||