Èlide: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antípater (regent de Macedònia)| |
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
||
Línia 3:
'''Èlide''' fou un país de [[Grècia]] la capital del qual fou la ciutat d'[[Elis]]. Era a la costa oest del [[Peloponès]] entre [[Acaia]] i [[Messènia]]. Tenia al nord el cap Araxos i el riu [[Larissos]], i al sud el riu Neda; al est tenia les muntanyes d'[[Arcàdia]] i al oest la [[mar Jònica]]. Estava format per tres districtes: [[Èlide buida]] o pròpia (al nord) des el Araxos al Cap Ikthys; [[Pisatis]], al centre, des l'Ikthys al riu Alfeios; i [[Trifília]] (al sud) des l'Alpheios al Neda.
El primer deu adorat pels elians fou Apol·lo Opsòfag. Per posseir el temple del Zeus olímpic a la riba del riu Alfeios el territori era sagrat i inviolable. Cada quatre anys
Caps principals:
Línia 40:
Quant Esparta va imposar l'hegemonia sobre [[Atenes]], Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta. Com que no van atendre el rei Agis va envair el país el [[402 aC]] i la guerra va durar tres anys al finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutat de [[Trifília]] i a Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanyós d'[[Acrorèia]]. El port de Cyllene fou entregat a Esparta. El festival olímpic fou reclamat pels pisatans però com que ara només eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petició fou rebutjada i Elis va conservar la presidència (400 aC).
Després de la batalla de [[Leuctres]] i la destrucció del poder espartà ([[371 aC]]) Elis va voler recuperar el domini de l'antiga Èlide incloent Trifília, però aquesta regió fou admesa la confederació arcàdia ([[368 aC]]) que havia creat [[Epaminondes]] i estava tutelada per [[Tebes]]. També hi foren admeses les ciutat de l'Acrorèia. Èlide es va aliar llavors a Esparta contra [[Arcàdia]] i el [[366 aC]] va començar la guerra contra Arcàdia. Els elians van ocupar Làsion i les altres ciutat d'Acrorèia però els arcadis van contraatacar i les van recuperar i van establir una fortalesa amb guarnició al turó de Croníon a Olímpia, marxant tot seguit cap a Elis, que no estava fortificada, i era al seu abast. El partit democràtic es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia però foren derrotats finalment i van fugir de la ciutat i es van ajuntar amb els arcadis, gracies als quals van ocupar Pylos, una ciutat a la riba del Peneios a uns 15 km d'Elis. Els arcadis es van retirar i van deixar el combat en mans dels demòcrates; van tornar a l'any següent ([[365 aC]]) i van derrotar
El [[364 aC]] es va celebrar la CIV Olimpíada. Els arcadis mentre havien rebutjat als espartans i conservaven guarnició prop d'Olímpia i van decidir retornar la presidència als pisatans amb unió dels quals van celebrar els jocs. Els elians es van indignar i van atacar als arcadis prop d'Olímpia i els van vèncer. Els elians van després treure aquesta olimpíada (així com la VIII i la XXXIV) dels registres. Els arcadis es van emportar els tresors del temple d'Olímpia però això fou vist malament pels mateixos ciutadans arcadis que ho consideraren un sacrilegi, i especialment fou contraria la ciutat de Mantinea. L'assemblea de la lliga arcàdia va decidir compensar a Èlide signant la pau i els hi van retornar Olímpia i la presidència dels jocs ([[362 aC]]).
| |||