Asfar ben Shiroya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot: substitució automàtica de text: (- sultà + soldà , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se suicidà + se suïcidà , - En quant a + Quant a , - en quant a + quant a , -<b> +''', -</b> +''',
Línia 5:
La seva actuació comença a la mort del [[alida]] del Tabaristan Al-Utrush (el sord) el [[917]]. El seu [[gendre]] i successor Hasan ben al-Kasim (''al-dai al-sagir'', es a dir "el missioner petit") en lluita contra els seus rivals, els fills del Sord, Abul Husayn i Abul Kasim, va aconseguir imposar-se i els dos fills van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Makan ben Kakuy (en àrab [[Makan ben Kaki]]) i el [[923]] aquest general tenia com un dels lloctinents a Asfar. Abul Husayn fou col·locat al tron de Tabaristan
 
Vers el [[924]] es va revoltar contra Makan ben Kaki potser per haver estat expulsat del exercit per la seva mala conducta, i es va posar al servei del governador samànida de Naysabur Muhammad ben Mozaffar Mohtadji. El [[925]] va morir Abul Husayn i Makan va col·locar en el poder al seu fill Ismail. El nebot i successor d'Abul Kasim, Abu Ali, al front de la seva gent, va presentar batalla però fou derrotat i empresonat al [[Gurgan]] sota la custodia d'un germà de Makan. Però es va poder escapar i va matar al seu guardià i llavors va cridar a Asfar (vers [[927]]). Asfar era al Gurgan el [[928]] juntament amb un altraaltre cap daylamita de nom Ali ben Khurshid que era el qui dirigia l'exèrcit d'Abu Ali, i conjuntament va derrotar a Makan i el van expulsar del Tabaristan. Però dins el mateix [[928]] va morir Abu Ali, i Makan va poder recuperar el país i va proclamar com a ''dai'' al gendre del sord, Hasan ben al-Kasim. Asfar i la seva gent van conservar el Gurgan, que Asfar va posar sota sobirania dels [[samànides]], i en va rebre el nomenament de governador del emir samànida Nasr ben Ahmad.
 
Aliat a un altre cap daylamita de nom [[Mardawidj ben Ziyar]] que fou el seu lloctinent, es va apoderar del Tabaristan expulsant altra cop a Makan ben Kaki i al alida Hasan, que van resistir i van contraatacar, però en la batalla contra Mardawidj va morir Hasan ben al-Kasim i com que els membres vius de la família havien estat fets presoners per Asfar i enviats a [[Bukhara]], residencia del emir samànida, la dominació alida al Tabaristan es va acabar (vers [[929]]). Makan es va mantenir a [[Rayy]] però Asfar, des el Gurgan va venir al Tabaristan i va prendre la ciutat vers el [[929]]. També es va apoderar de [[Kazwin]] i del Djabal. Makan va poder conservar el feu d'[[Amol]] amb la condició de que renuncies a la resta del Tabaristan. Sobre tots els seus dominis va proclamar la sobirania del emir samànida. Es va apoderar mitjançant un engany d'[[Alamut]] i hi va guardar els seus tresors.