Àngels Ferrer i Sensat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Biografia: desambiguar i treure EE de dins el cos
Línia 14:
Després de set anys, s'embarca en el projecte de creació de l'[[Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya|Institut-Escola del Parc]], on fomenta l'ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic.<ref>{{Ref-web|url=http://www.museugranollersciencies.org/ca/blog/joies-de-la-biblioteca-del-museu-iv-angels-ferrer-i-sensat-una-pedagoga-poc-coneguda-i-un-llibre-de-papallones/|títol=Àngels Ferrer i Sensat, una pedagoga poc coneguda i un llibre de papallones|consulta=novembre de 2019|llengua=|editor=Museu de Ciències Naturals de Granollers}}</ref> Després de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l'Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El [[1941]] ha de tornar a opositar.<ref name="DbD"/>
 
Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l'Institut de [[Reus]]. Sota el règim [[franquista]] la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l'Institut de [[Mataró]] o el de la [[La Verneda i la Pau|Verneda]], on va treballar com a directora [http://www.iesinfanta.org de l'[[Institut Infanta Isabel d'Aragó]], els últims vint anys de carrera professional. Durant uns anys, Angeleta Ferrer va cooperar a la ciutat de Mataró fundant amb el seu marit, [[Alexandre Satorras]], el [[COPEM]].<ref name="DbD"/><ref>{{Ref-web|url=https://www.asatorras.cat/index.php/el-nostre-institut/historia|títol=Història. Els orígens de l'institut Alexandre Satorras|consulta=novembre de 2019|llengua=|editor=Institut Alexandre Satorras}}</ref>
 
L'any 1974 es va jubilar, però va romandre en contacte amb el món de l'ensenyament, el seu refugi després de la mort del marit. L'any 1982, va ser guardonada amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]], un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cívic i cultural. Va instaurar les Beques Satorras, que s'atorguen anualment per ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics. El [[30 de novembre]] de 1992 mor als 89 anys.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mir|nom=Marina|article=Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 1904-1992)|publicació=Omnis Cellula|url=https://www.raco.cat/index.php/OmnisCellula/article/view/63736|data=21-11-2019|pàgines=41}}</ref>