Francesca Lebrun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Bot elimina espais sobrants
Línia 6:
Va rebre la seva formació musical a l’anomenada escola de Mannheim i començà la seva carrera el 1772 debutant a la cort de l'elector [[Carles II Teodor de Baviera]], com Sandrina a ''[[La contadina in corte]]'', d'[[Antonio Sacchini]]. També va aparèixer en públic per primera vegada com a compositora a Londres. El 1780 i el 1782 es van imprimir les dues sèries de sis sonates cadascuna per a piano i violí acompanyant, ''Op. 1'' i ''Op. 2''. Franziska Lebrun i la seva cunyada Margarethe Danzi (nascuda Marchand), van ser les úniques compositores femenines de l'orquestra de la cort de l'elector [[Carles II Teodor de Baviera|Carles II Teodor]].<ref name=":0" />
 
Casada amb el compositor i [[oboista]] de la cort de Mannheim, [[Ludwig August Lebrun]], junts van fer gires de concerts extensos. Viatjà per Itàlia fent-se sentir a Milà amb l'òpera de [[Antonio Salieri|Salieri]] ''[[L'Europa riconosciuta]]'', l'agost de l'any 1778, en l'obertura de [[La Scala]]. Pels anys 1781/83 aconseguí grans èxits a Londres. Aquests es repetiren a Viena i Praga (1785), Nàpols (1786-1787) i Berlín (1789-1790), i Venècia. El 1788 i el 1789 cantà a Munic ''[[Idomeneo]],'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], ''[[Armida]],'' d'[[Alessio Prati]], i ''[[Kastor und Pollux]]'', de [[Georg Joseph Vogler]].
 
== Referències ==