Força nuclear forta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 40:
| editorial =Addison–Wesley
| isbn =0201149451
}}</ref> qualsevol intent d'aïllar un quark (o un gluó) conduirà a la creació de nous quarks que formaran un hadró amb el primer quark. Aquest fenomen s'anomena ''[[confinament dels quarks]]''.<ref>{{GEC|0170966|confinament dels quarks}}</ref> Paral·lelament a això, dos quarks que són molt a prop pràcticament no interaccionen i els podem considerar lliures (com els dos extrems d'una [[molla]] en repòs), és el que s'anomena ''[[llibertat asimptòtica]]'',<ref>[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2413 La força dels quarks. Premi Nobel de física] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090107060736/http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2413 |date=2009-01-07 }}, Anuaris.cat</ref> descoberta l'any [[1973]] de manera independent per [[David Gross]] i [[Frank Wilczek]] per una banda i [[David Politzer]] de l'altra, i que els va valdre el [[Premi Nobel de Física]] del [[2004]]. L'any [[2000]], el [[CERN]] va presentar proves d'un nou [[estat de la matèria]], el [[plasma de quarks i gluons]], que hauria existit una desena de microsegons abans del [[Big Bang|''big bang'']]; en aquest estat, els quarks i els gluons serien en un estat completament lliure sense formar partícules més complexes.<ref>{{ref-web|url =
=== Interacció forta residual ===
|