Força nuclear forta: diferència entre les revisions

}}</ref> qualsevol intent d'aïllar un quark (o un gluó) conduirà a la creació de nous quarks que formaran un hadró amb el primer quark. Aquest fenomen s'anomena ''[[confinament dels quarks]]''.<ref>{{GEC|0170966|confinament dels quarks}}</ref> Paral·lelament a això, dos quarks que són molt a prop pràcticament no interaccionen i els podem considerar lliures (com els dos extrems d'una [[molla]] en repòs), és el que s'anomena ''[[llibertat asimptòtica]]'',<ref>[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2413 La força dels quarks. Premi Nobel de física] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090107060736/http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=2413 |date=2009-01-07 }}, Anuaris.cat</ref> descoberta l'any [[1973]] de manera independent per [[David Gross]] i [[Frank Wilczek]] per una banda i [[David Politzer]] de l'altra, i que els va valdre el [[Premi Nobel de Física]] del [[2004]]. L'any [[2000]], el [[CERN]] va presentar proves d'un nou [[estat de la matèria]], el [[plasma de quarks i gluons]], que hauria existit una desena de microsegons abans del [[Big Bang|''big bang'']]; en aquest estat, els quarks i els gluons serien en un estat completament lliure sense formar partícules més complexes.<ref>{{ref-web|url = http://public.web.cern.ch/Public/fr/Research/QGP-fr.html |títol =La soupe primordiale. Des collisions d'ions de plomb à haute énergie.|autor =CERN|data = | llengua =francès|consulta= =24 de desembre del 2010|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20101207171649/http://public.web.cern.ch/public/fr/Research/QGP-fr.html|arxiudata =2010-12-07}}</ref>