Diferència entre revisions de la pàgina «Flaüta»

63 bytes afegits ,  fa 10 mesos
m
afegir enllaç a Flauta-Tamborí
m (afegir enllaç a Flauta-Tamborí)
{{Infotaula d'instrument musical}}
La '''flaüta''' és la [[flauta de tres forats]] pròpia de les [[illes Pitiüses]]. Està dins de la categoria d'[[instrument de vent de fusta|instruments de vent de fusta]] amb [[embocadura]] de bec i un tub cilíndric d'un 45cm de llargada amb tres forats a la part inferior per a la digitació: dos de superiors i un d'anterior. La [[Flauta i tamborí|flaüta ési inseparableel deltamborí]] tamborsón iinseparables; la flaüta se sona amb la mà esquerra que, alhora, agafa el tambortamborí pel canell i és colpejat amb una vareta que es porta a la mà dreta que a les Pitiüses rep el nom de '''tocador''' o '''sonador'''. La flaüta té una escala diatònica i sol anar afinada en Si. Segons la classificació tradicional és considerat un instrument de [[vent fusta]]. És un instrument similar al [[txistu]] del [[País Basc]] o al [[galobet|galobet o flaütet]] de la [[Provença]].
 
És un instrument que està fet amb fusta de [[baladre]] i acostuma a estar ricament ornamentada amb gravats fets al cos de l'instrument i, a vegades, fins i tot amb relleus fets també amb la mateixa fusta o amb metall que pot ser [[plom]] o [[Estany (element)|estany]]. El mateix passa amb el bec de l'instrument, que tot i poder ser únicament de fusta, la majoria de vegades està fet amb un d'aquests dos metalls esmentats.<ref>EEIF, Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. veu: flaüta</ref>
 
== Història ==
El conjunt [[Flauta i tamborí|flaüta-tambortamborí]] està molt disseminat arreu de l'Europa occidental. És una flauta originària d'[[Occitània]] que es va estendre ràpidament durant el {{segle|XI|s}} arreu de la [[Corona d'Aragó]] i posteriorment es va estendre per la [[península Ibèrica]]. Avui en dia encara es pot trobar aquest tipus de flabiol de tres forats a tot el sud d'Occitània, especialment a la zona de [[Bearn]] i la [[Provença]], als [[Pirineus]] d'[[Aragó]], al [[País Basc]] i a alguns indrets de [[Lleó]] i d'[[Extremadura]]. Així i tot a cada un d'aquests indrets rep un nom diferent tot i que el que més s'assembla a la pronuncia pitiüsa que diu [flə'utə] amb la forma [[occità gascó|gascona]] del Bearn que diu [fla'βyto].
 
[[Fitxer:Banquet d'Herodes-Pere Garcia de Benavarri-ca.1470.jpg|miniatura|esquerra|Pintura de Pere Garcia de Benavarri. s.XV]]
416

modificacions