|
| mapa = LinguaRumantsha.png
}}
El '''romanx''' (en romanx: ''rumantsch'' ''{{Audio|Roh-vallader-rumantsch.ogg|rumantsch}}, {{Audio|Roh-putèr-rumauntsch.ogg|rumauntsch}}, {{Audio|Roh-Sursilvan-Romontsch.ogg|romontsch}}, rumàntsch''), a voltes anomenat '''grisó''', és una llengua [[Llengües romàniques|romànica]] que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels [[Grisons]] ([[Suïssa]]) i que forma part de la branca [[Llengües reto-romàniques|retoromànica]] conjuntament amb el [[ladí]] i el [[furlà]]. Alternativament (vegeu [[qüestió ladina]]), si hom considera que el conjunt del [[llengües reto-romàniques|retoromànic]] constitueix una sola llengua (el ''rètic''), el romanx pot ser conceptuat com un dels tres grups dialectals —l'occidental— que la componen, juntament amb el [[ladí]] i el [[furlà]].<ref>És important distingir entre el concepte de ''retoromànic'' o ''rètic'', que inclou romanx, ladí i furlà, i el concepte de ''romanx'', que n'és una de les tres branques. I això, independentment que considerem el conjunt retoromànic com a branca romànica composta per tres llengües o com una sola llengua romànica composta per tres grups dialectals.</ref>
El romanx és [[llengua cooficial]] dels [[Grisons]] d'ençà [[1974]]; quarta llengua nacional de Suïssa a partirdes del referèndum de [[1938]];<ref name=Routledge>{{ref-llibre |cognom=Beninca |cognom2=Haiman |nom=Paola |nom2=John |títol=The Rhaeto-Romance Languages |editorial=Routledge, 20 de des. |any=2005 |isbn=1134965478 |url=https://books.google.es/books?id=A9eHAgAAQBAJ&pg=PP26&dq=Romansh+five+dialects&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj53_jc5KPvAhX5D2MBHfHrDg4Q6AEwAHoECAEQAg#v=onepage&q=Romansh%20five%20dialects&f=false |llengua=anglès}}</ref> i quarta [[llengües de Suïssa|llengua oficial de Suïssa]] des del [[1996]]. El parla el 0,9% de la població de l'Estat; el 13 % de la població del [[cantó dels Grisons]]. Els cinc dialectes romanxs més parlats són el [[sobreselvà]] (''sursilvan''), el [[sotaselvà]] (''sutsilvan'') i el [[surmiran]], que constitueixen el grup ''romanx'' estricte; i l'[[alt engiadinès]] (''puter'') i el [[baix engiadinès]] (''vallader''), que constitueixen el grup ''[[engiadinès]]'' o ''ladí''. El nom de ''ladí'' referit a l'[[engiadinès]], per la seua banda, és coincident amb el del [[ladí]] per excel·lència, o retoromànic central de les Dolomites (províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno), amb el qual no s'ha de confondre.
== Història ==
Es creu que el romanx es va originar cap al 15 aC quan els romans van conquerir [[Rècia]], el que ara son els Grisons. El romanx és el resultat de la combinació del llatí vulgar parlat per soldats i colons i el reti, la llengua dels nadius. La nova llengua híbrida es va convertir en la llengua principal de la zona fins al [[segle XV]], quan el cantó es va unir a l'[[Antiga Confederació Suïssa]].<ref>{{ref-web |cognom=Roché |nom=Dena |url=http://www.bbc.com/travel/story/20180627-switzerlands-mysterious-fourth-language |consulta=9 març 2021 |títol=Switzerland's mysterious fourth language |editor=BBC |data=28/6/2018 |llengua=anglès}}</ref> Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar en una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[França]].
El[[Heinrich romanx esSchmid]] va estandarditzar el romanx en 1982,<ref name=Routledge/> sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el [[surmiran]], les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual [[llengua estàndard]]. A aquest estàndard, se'l coneix amb el nom ''rumantsch grischun''. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb {{IPA|/tɕ/}} més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en comptes de <ch>. Les paraules amb {{IPA|/tɕ/}} seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda), ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un [[grafema]] innecessari en aquesta llengua romànica. [[Schwa]] ([ə]), això no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanxa de l'[[alemany]]. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a {{IPA|/ʃ/}} com per a {{IPA|/ʒ/}}, i <tsch> per a {{IPA|/tʃ/}}.
D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx potser no es produeix només per l'absència de la [i] i de [ø] en la major part de les llengües retoromàniques, sinó també a la seua forma gràfica, que no és considerada una forma romanxa. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió, es pot afirmar que l'ortografia romanxa se situa entre la tradició ortogràfica romànica de l'italià i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l'alemany.
|
