Revisió del 20:26, 21 set 2008 modifica EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p ← Edició anterior		Revisió del 11:38, 25 set 2008 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: substitució automàtica de text: (-“ +", -” +", -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - la web + el web , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultà + soldà , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe Edició següent →
Línia 1: '''Rakkada''' és un lloc arquelògic de [[Tunísia]] a 9 km al sud de [[Kairuan]] de la que avui dia constitueix un barri. Rakkada fou la capital dels [[aglàbides]] fundada el [[876]] per Ibrahim II, el setè emir; fins llavors la capital era [[Abbasiyya]]. Segons la tradició l'emir, afectat d'insomni, va anar de passeig per consell d'Ishak ben Sulayman, i en un lloc es va aturar i es va quedar adormit; així que va decidir construir allí un palau que va batejar com Rakkada (L'Adormida); un ~~altra~~altre tradició diu que el nom se li va donar per una matança dels wardfadjuma a mans del cap ibadita Abul Khattab el [[758]], quan els morts van ser posats estesos a terre com si dormisin. L'emir es va instal·lar a Rakkada al mateix any 876, a un castell anomenat Ksar al-Fath (Castell de la victòria). Va romandre capital de la dinastia excepte per breus estades de temporada a [[Tunis]]. A 'entorn del palau va sorgir una veritable ciutat; altres fortaleses foren Ksar al-Bahr (Castell del llac), Kasr al-Sahn (castell de la cort), Kasr al-Mukhtar (Castell del escollit) i Kasr Baghudad; també es va construir una gran mesquita, banys, una estació de caravanes, i un ''souk''. [[Al -Bakri]] li atribueix un perímetre de més de 10 km, però [[Al-Numwayri]] només li atribueix 6 km. El primer diu que la major part de la ciutat eren jardins. La ciutat es va rodejar d'un mur de rajoles, que fou restaurat sota el darrer aglàbida per intentar una resistència final. La vila gaudia de certes llibertats que no s'hagueren pogut fer a Kairuan com la venta del ''nabidh'' (beguda estimulant) que a Kairuan estava prohibida però permesa a Rakkada. Línia 7: El darrer emir Ziyadat Allah III va fugir de Rakkada quan els xites fatimites es van acostar i el victoriós Abu Abd Allah es va instal·lar a Kasr al Sahn, mentre el mahdi fatimita Ubayd Allah també es va instal·lar a Rakkada fins vers el [[920]] en què va anar cap a [[Mahdia]]. Una vegada va deixar de ser capital la ciutat es va despoblar i al cap d'uns anys era en ruïnes. El [[953]] el fatimita Al-Muizz la va fer arrasar per aprofitar els materials, i només es van deixar els jardins. Les restes que es conserven ~~son~~són una cisterna o bassa rectangular que probablement constituïa l'antic ''bahr'' (llac) que donava nom a un dels castells; al mig tenia un pavelló de quatre plantes del que no en queda res; a la part occidental queden restes d'un edifici que probablement es reflectia a l'aigua del llac, i del que es distingeixen tres sales pavimentades, en estil àrab de l'època, proper a l'art cristià local. El Institut Nacional d'Arqueologia hi ha fet algunes excavacions després del [[1962]] i les troballes son al Museu Nacional d'Art Islàmic de Tunísia, creat no lluny del lloc arqueològic el [[1986]], en el que fou anteriorment un palau presidencial. Aquest museu està especialitzat en art islàmic medieval i apart de les troballes ''in situ'', té una bona col·lecció de manuscrits i de fulles de l'alcorà, incloent el famós alcorà blau escrit en lletres daurades; també hi ha un bon conjunt de ceràmica i vasos, bronzes i sobretot monedes representatives de diferents èpoques medievals. {{Llocs arqueològics de Tunísia}}

Raqqada: diferència entre les revisions