Barbarita Nieves: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
+informació personal de Barbarita Nieves i neutralització (o intent) del biaix de gènere |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}, nom amb que és coneguda '''Bárbara Blanco y Nieves''',<ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Botello|nom=Oldman|article=Apuntes para la genealogía del general en jefe José Antonio Páez|publicació=Boletín de la Academia Nacional de la Historia|url=https://issuu.com/mcandara/docs/banh_367/121|data=juliol-setembre 2009|pàgines=121}}</ref> fou una artista veneçolana.
Durant més de 25 anys,
Ella va dur la cultura a la vida del [[cabdill]] veneçolà per les seves inclinacions artístiques; va impulsar-lo a aprendre altres idiomes, a més de donar suport al teatre i a la pintura. Segons José Antonio Calcaño ella va ser un dels motius perquè Páez va mostrar interès per [[Alphonse de Lamartine|Lamartine]], [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] i [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]].<ref name=":1" />▼
{{Citació|"''Ella farà brollar melodies al piano que li obsequia Páez, mentre ell cantarà el tros d'alguna òpera; d'aquests llavis sentiria la lectura de la vida dels grans protagonistes de la història de l'art, de la política, de la literatura...''"|Antonio Arellano Moreno}}▼
▲Durant més de 25 anys, Barbarita i Páez van viure entre [[Valencia (Veneçuela)|València]] de Veneçuela, [[Maracay]] i [[Caracas]]. La parella va tenir dues filles anomenades Úrsula i Juana de Dios. El diplomàtic britànic [[Robert Ker Porter]] era assidu visitant de ''La Viñeta'', casa on residia la família; en el seu diari parla de les reunions que oferien en aquesta casa, plenes de música, en les quals les seves filles ballaven davant dels convidats. El mateix Porter la descriu com a una dona "''trigueña'', amb bells ulls i cabells de color d'atzabeja" que també tenia un ànima bondadosa.<ref name=":0" />
▲
▲ {{Citació|
Nieves va emmalaltir i va morir a Maracay el 14 de desembre de 1847.<ref name=":2" /> La malaltia va arribar en un moment crític per a Páez, qui ja es trobava distanciat de José Tadeo Monagas i es disposava a enfrontar-se a ell. La seva mort va afectar molt, que es referirà al «''buit que ha deixat a la meva casa la seva eterna absència''», en una carta al seu amic Carlos Arvelo,<ref name=":0" /> encara que ben aviat, perseguit pel seu error polític d'abandonar la seva esposa, va decidir tornar amb Dominga Ortiz el 1848.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lovera de Solá|nom=R. J.|article=Taller crítico. La plabara ignorada. Quintero, Inés.|publicació=Boletín de la Academia Nacional de la Historia|data=2008|pàgines=188|volum=vol. 91|exemplar=núm. 364}}</ref>
== Referències ==
|