Hipàcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Filla i deixebla de l'astrònom [[Teó d'Alexandria (astrònom)|Teó]],<ref name=":0"/> [[Hipàcia]] és la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement raonablement segur i detallat. Escrigué sobre [[geometria]], [[àlgebra]] i astronomia.
Es va interessar per la mecànica i va construir un [[astrolabi]] plà, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d'astrolabis Hipàcia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un [[Planisferi celeste|planisferi]]. També va construir un [[hidròmetre]] i un hidroscopi, i va inventar l'[[aeròmetre]], un tipus de [[densímetre]], per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.<ref name=":0"/>
Línia 16:
El seu caràcter singular de dona lliurada al pensament i l'ensenyament en plena tardança, la seva fidelitat al paganisme en el moment d'augment del catolicisme teodosià com a nova religió de l'Estat romà, i la seva mort a mans de cristians li han conferit gran fama. La figura d'Hipàcia s'ha convertit en un veritable mite: des de l'època de la Il·lustració es presenta com a «màrtir de la ciència» i símbol del final del pensament clàssic davant el progrés del cristianisme. No obstant això, en l'actualitat destaca que el seu assassinat va ser un cas excepcional i que, de fet, l'escola neoplatònica alexandrina, progressivament cristianitzada, va florir fins a ple {{segle|VII}}.
Per la seva banda, els moviments feministes han reivindicat la seua figura com a paradigma de dona alliberada, fins i tot sexualment, encara que, segons la Suda, es va casar amb un altre filòsof ---anomenat Isidor--- i es va mantenir [[verge]].També se l'ha associada a la [[Biblioteca d'Alexandria]], si bé no hi ha cap referència d'aquesta vinculació: es creu que la Gran Biblioteca ptolemaica va desaparèixer en un moment incert del {{segle|III}}, o possiblement del {{Romanes|IV}}, i la seva successora, la Biblioteca-mare del Serapeu, va ser expulsada el 391. Segons les fonts, Hipàcia ensenyava als seus deixebles a la seva pròpia casa.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Muñoz Páez|nom=Adela|títol=Sabias. La cara oculta de la ciencia.|llengua= castellà|data=01/2017| editorial=Editorial Debate|pàgines=capítol 5|isbn=9788499927022}}</ref>
== Obres ==
| |||