Xirvanxah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 55:
== Dinastia derbèndida ==
Llavors el poder va passar a un parent llunyà de [[Derbent]], [[Xaikh Ibrahim]] al-Derbendi (1382). El [[1387]] a [[Bardaa]], Timur va rebre a Xaikh Ibrahim, que hi va anar a presentar personalment la seva submissió
A [[Shaki]] el fill del difunt [[Sidi Ali Arlat]], el príncep [[Sidi Ahmad Arlat]] temia que l'actitud
Des de 1393 Xirvan va formar part del anomenat Tron d'Hulagu ([[Takhi-i-Hulagu]]) com a dependència. Va seguir depenent del govern de [[Tabriz]] quan [[Miran Xah]] en fou deposat i després quan va ser nomenat [[Muhammad Umar ibn Mihran Shah|Muhammad Umar]].
Línia 63:
Es va fer independent el [[1405]] a la seva mort. Va donar suport al cap turcman Bistam Jagir al que, juntament amb Xaki, va ajudar a dominar Bardaa. Va estar uns mesos en guerra contra Muhammad Umar, fins que aquest va perdre el poder. Va acompanyar a Bistam a Tabriz, quan el cap turcman va ocupar la ciutat i quan la va abandonar, Xaikh Ibrahim hi va entrar, però quasi immediatament se'n va anar al Awjan i va deixar Tabriz pel sultà jalayírida Ahmad ibn Uways.
Durant el hivern de 1408 a 1409 [[Kara Yusuf]] dels [[kara koyunlu]] es va dedicar al saqueig de Xaki i Xirvan, retornant després a Tabriz<ref>Manuscrit persa ''Matla-assadein ou-madjma albahrein'', a ''Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme'' (volum 14), accesible a Google books, pàg. 180.</ref> A finals de novembre del 1412 Kara Yusuf va fer una incursió al [[Karabagh]]; va enviar emissaris a Xaikh Ibrahim de Xirvan per acordar la pau, però aquest havia fet aliança amb [[Sidi Ahmad Arlat]]
Van seguir dos regnats molt llargs, pacífics i pròspers; diverses construccions notables de Shemakha i Bakú són d'aquest temps (la capital va passar a Derbent el 1437). El cap de l'orde religioso-militar dels [[safàvides]], [[Xaïkh Djunayd|Djunayd ibn Ibrahim]] va morir el 1460 en el curs d'una expedició a Shirvan; el seu fill [[Xaïkh Haydar|Haydar ibn Djunayd]] va morir també el 1488 al [[Tabarsaran]], al sud-oest de Derbent, a mans d'una coalició entre el xirvanxah Farrukhsiyar (o Farrukh Yasar) i el sultà [[aq qoyunlu]] [[Yakub ibn Uzun Hasan]], que temia la pujada de poder dels safàvides. Quan [[Ismail I]] va sortir del seu amagatall a [[Lahidjan]] el 1499 i va començar la lluita, va reunir a 7000 sufís de les seves milícies a [[Erzindjan]] i va fer una campanya al Shirwan on va venjar la mort del seu avi i del seu pare. El 1500 Farrukhsiyar fou mort de manera violenta. El 1502 el xirvanxah es va haver de reconèixer vassall [[safàvida]]. La dinastia va restar al poder sota domini persa (1502-1516) i otomà (1516-1539). Quan [[Tahmasp I]] va recuperar el control de la zona, va liquidar la dinastia i va annexionar el país que va passar a ser província de Pèrsia. Burhan Ali Sultan ibn Khalil Allah, fill d'uns dels darrers Xirvanxahs, va intentar recuperar el país amb suport otomà, sense un èxit durador, com tampoc el va tenir un fill seu, Abu Bakr ibn Burhan Ali Sultan.
|