Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Castella i Lleó a partir de Wikidata
m Tipografia
Línia 23:
El [[29 d'agost]] de [[1526]], els exèrcits otomà i hongarès es van enfrontar als camps de Mohács en la batalla decisiva, la [[batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]]. L'exèrcit turc obté una aclaparadora victòria i es perden incomptables vides, entre elles la del rei Lluís II, caigut en el fragor del combat. Els turcs arriben fins a la mateixa capital del regne, [[Buda (ciutat)|Buda]]. El tron hongarès vacant aviat va ser reclamat per un noble hongarès, el comte [[Joan de Zápolya]], que es va fer coronar com Joan I d'Hongria, mentre pocs mesos després [[Ferran I d'Habsburg]], el germà petit de Carles V, s'afanyà a reclamar els seus drets successoris sobre el regne hongarès, ja havia pres per esposa a [[Anna Jagelló]] d'Hongria i Bohèmia, germana del rei mort.
 
Amb dos reis coronats i un enorme exèrcit otomà ocupant part del regne hongarès i afavorint Joan I, qui li havia promès fidelitat al sultà, Maria, vídua i sense fills als 21  anys, aconsegueix refugiar-se al costat del seu germà Carles V, el qual molt aviat li lliurà grans responsabilitats polítiques.
 
== Governadora dels Països Baixos ==
Després de la mort de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]] el [[1530]], el càrrec de governador dels [[Països Baixos]] quedà vacant. L'emperador decidí donar-li aquest càrrec a la seva germana Maria, que va anar a Brussel·les juntament amb el seu secretari personal el clergue hongarès [[Nicolau Olahus]], nomenat al cap de poc regent dels Països Baixos. Durant els 24  anys que va durar el seu govern als Països Baixos ([[1531]] - [[1555]]), aquests Estats van conèixer una prosperitat i tranquil·litat que no havien tingut durant segles.
 
Després de l'abdicació del seu germà i el seu retir al [[Monestir de Yuste|Yuste]] ([[1555]]), Maria decidí abandonar el seu càrrec de governadora dels Països Baixos, però el seu nebot Felip II tractà d'impedir-ho. Finalment, i per pressions del seu pare, el nou monarca decidí deixar-la lliure de les seves obligacions, i així va poder tornar al costat dels seus germans Carles V i [[Elionor d'Àustria|Leonor]].