Kabardí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
m Robot: substitució automàtica de text: (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - la web + el web , - una web + un web , -<p> +</br>, - + , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, donc |
||
Línia 1:
{{llengua|nom=Kabardí
|nomnadiu= къэбэрдеибзэ
|altresdenominacions=
|pronunciació=
Línia 11:
[[Llengües caucasianes del nord-oest]]<br>
'''[[llengües circassianes|Circassià]]'''
|nació=[[Kabardino-Balkària]]
|regulat=
|iso1=
El '''kabardí''' (къэбэрдеибзэ) és una [[llengües caucàsiques|llengua caucasiana]], força propera a l'[[adigué]], i que és parlada pels [[kabardins]], un poble circassià que viu a la república de [[Kabardino-Balkària]] pertanyent a [[Rússia]]. També és parlat per la diàspora circassiana que marxà a [[Jordània]], [[Turquia]], [[Síria]] i els [[EUA]].
Línia 22:
== Dialectes ==
El kabardí té dos dialectes, besleney i terek (aquest últim base de la llengua literària). Alguns lingüistes afirmen que el kabardí és només un dialecte de l'[[adigué]] o [[Llengües circassianes|circassià]] que consta de tots els dialectes de l'adigué i del kabardí plegats, i els kabardins mateixos anomenen la seva llengua
Des de [[2004]], la televisió pública turca [[Corporació Ràdio i Televisió Turcda|TRT]] fa un programa de mitja hora a la setmana en el dialecte terek del kabardí.
== Literatura ==
[[Kazi Atazhukin]] va compondre el primer llibre el [[1864]], però la literatura pròpiament dita no es faria fins després de la [[Revolució russa]] del 1917. Hi destacaren [[Beqmurza Patxev]] (1854-1936) amb ''Qeberdey'' (1925) i ''La daga'' (1910); [[Adam Xogentsukov]] (1916) amb ''Madina'' (1961) i ''La primavera de Sufiat'' (1956); [[Ali Xogentsukov]] (1900-1941) amb ''Madina'' (1931) i ''Kambot i Liatsa'' (1938); [[Amirkhan Xomakhov]] (1910) amb ''Zaranshu'' (Sota el foc, 1958) i ''Maledicció sobre el Terek'' (1968); [[Askerbi Xortanov]] (1916) amb ''Betal Kalmykov'' (Sempre en la sella, 1970) i ''Aul batyr'' (1939)); P. D. Xelikhatxev (1879-1937), A. A. Khaupatxev (1882-1972), B. Kuaxev (1920-1957) i A. Kieshokov amb ''Tarvo'' (1919), ''Tejo'' (1954) i ''Terra de joventut'' (1948).
==Enllaços externs==
|