Kabardí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p
m Robot: substitució automàtica de text: (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - la web + el web , - una web + un web , -<p> +</br>, - + , - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, donc
Línia 1:
{{llengua|nom=Kabardí
|nomnadiu= къэбэрдеибзэ |''qabardjajəbza''
|altresdenominacions=
|pronunciació=
Línia 11:
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües caucasianes del nord-oest]]<br>
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''[[llengües circassianes|Circassià]]'''
|nació=[[Kabardino-Balkària]]
|regulat=
|iso1= |iso2=kbd|sil=kbd}}
El '''kabardí''' (къэбэрдеибзэ) és una [[llengües caucàsiques|llengua caucasiana]], força propera a l'[[adigué]], i que és parlada pels [[kabardins]], un poble circassià que viu a la república de [[Kabardino-Balkària]] pertanyent a [[Rússia]]. També és parlat per la diàspora circassiana que marxà a [[Jordània]], [[Turquia]], [[Síria]] i els [[EUA]].
 
Línia 22:
 
== Dialectes ==
El kabardí té dos dialectes, besleney i terek (aquest últim base de la llengua literària). Alguns lingüistes afirmen que el kabardí és només un dialecte de l'[[adigué]] o [[Llengües circassianes|circassià]] que consta de tots els dialectes de l'adigué i del kabardí plegats, i els kabardins mateixos anomenen la seva llengua '''adighabze''' ("llengua adigué"). Molts lingüistes, inclòs [[Georges Dumézil]], han usat els termes ''circassià oriental'' (kabardí) i ''circassià occidental'' (adigué) per a evitar confusions, però els termes "circassià" i "kabardí" es poden trobar en literatura lingüística. Hi ha moltes claus fonètiques i lèxiques diferents que creen una separació raonablement ben definida entre els dos dialectes circassians, però el grau en què són mútuament intel·ligibles encara no és determinat. L'afer es complica per l'existència del [[besleney]], que sovint és considerat un dialecte del kabardí, però que té molts trets en comú amb alguns dialectes de l'adigué.
 
Des de [[2004]], la televisió pública turca [[Corporació Ràdio i Televisió Turcda|TRT]] fa un programa de mitja hora a la setmana en el dialecte terek del kabardí.
 
== Literatura ==
[[Kazi Atazhukin]] va compondre el primer llibre el [[1864]], però la literatura pròpiament dita no es faria fins després de la [[Revolució russa]] del 1917. Hi destacaren [[Beqmurza Patxev]] (1854-1936) amb ''Qeberdey'' (1925) i ''La daga'' (1910); [[Adam Xogentsukov]] (1916) amb ''Madina'' (1961) i ''La primavera de Sufiat'' (1956); [[Ali Xogentsukov]] (1900-1941) amb ''Madina'' (1931) i ''Kambot i Liatsa'' (1938); [[Amirkhan Xomakhov]] (1910) amb ''Zaranshu'' (Sota el foc, 1958) i ''Maledicció sobre el Terek'' (1968); [[Askerbi Xortanov]] (1916) amb ''Betal Kalmykov'' (Sempre en la sella, 1970) i ''Aul batyr'' (1939)); P. D. Xelikhatxev (1879-1937), A. A. Khaupatxev (1882-1972), B. Kuaxev (1920-1957) i A. Kieshokov amb ''Tarvo'' (1919), ''Tejo'' (1954) i ''Terra de joventut'' (1948).
 
==Enllaços externs==