Setge de Cefalònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 33:
La tensa pau existent entre els Estats cristians i l'[[Imperi Otomà]] es va trencar el [[1495]], amb la no aclarida mort de [[Cem]], germà del sultà [[Baiazet II]] l'ostatge del [[Papa]] [[Alexandre VI]]. A partir d'aquest moment, el soldà va emprendre una enèrgica ofensiva contra les possessions venecianes en la [[Mar Jònica]], les costes d'[[Albània]] i els [[Balcans]]. Després de prendre diverses places fortes al [[Peloponès]] (com [[Patres]], [[Modona]], Pilos i Carón) els turcs van avançar per la ribera del [[Mar Adriàtic]] conquerint [[Durazzo]], Kilia i Akkerman. Després es van apoderar de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] amb la intenció de bloquejar l'[[estret d'Otranto]] i aïllar així a la República.
 
Les successives derrotes van alarmar alel [[Dux de Venècia]] [[Agostino Barbarigo]], que el [[1500]] va demanar ajuda al Papa i a [[Ferran el catòlic]]. Els va proposar formar una coalició i enviar una expedició per fer front a l'amenaça turca. Aquesta era descrita pels venecians en termes molt preocupants, advertint amb això del perill que podria córrer tota la Cristiandat si no s'actuava amb promptitud. No obstant això, era una cosa exagerada pel que fa a l'occident europeu, i la ''Serenissima'' temia més aviat la pèrdua irreparable dels seus importants nuclis comercials de llevant. Barbarigo va suggerir a més a més que l'expedició fos dirigida pel militar espanyol [[Gonzalo Fernández de Córdoba]], que havia cobrat notorietat, amb el sobrenom de ''Gran Capità'', en la recent [[Primera Guerra d'Itàlia]].
 
[[Ferran el catòlic]] va acceptar anar a la crida d'auxili, confirmant a Còrdova com comandament suprem de les forces marítimes i terrestres conjuntes que s'enviarien en missió defensiva i ofensiva a la Mediterrània oriental. Li va atorgar amplis poders militars i de governació a la zona. També s'hi va afegir França, encara que amb una aportació molt escassa. El Papat hi va contribuir pagant un deu per cent de les despeses. Venècia va preparar en total 53 vaixells: 18 [[Galiassa|galiasses]], 25 [[galera|galeres]] i 10 [[nau (vaixell)|naus]].
 
El contingent espanyol, embarcat en 57 naus, va salpar del port de [[Màlaga]] el [[4 de juny]] de [[1500]]. Després de vorejar la costa est de la [[península Ibèrica]] i fent escala a [[València]], [[Palma]], [[Càller]] a [[Sardenya]], i va posar rumb cap a [[Sicília]]. La travessa va durar més temps del previst, degut a l'absència de vent, i es va esgotarexhaurir l'aigua, causantcosa que va causar la mort de bastants homes i cavalls.
 
A Itàlia, diversos destacaments espanyols van provocar altercatsaldarulls i motins per falta de paga. Al cap de dos mesos es va imposar finalment la disciplina sobre la tropa, afegint-hi 2.000 homes més de suport per a la protecció de ports i ciutats. Com a part del sistema defensiu de l'estret de Sicília, el comandant militar Fernando de Valdés va partir cap a [[Djerba|Yerba]] per encarregar-se de la seva fortificació.
 
El 27 de setembre l'esquadra espanyola va partir des de [[Messina]] cap al mar Jònic. El 2 d'octubre va prendre sense resistència [[Corfú (ciutat)|Corfú]], abandonada pels turcs en adonar-se de la seva arribada. A continuació va fer el mateix, fàcilment, amb [[Lèucada|Santa Maura]], i després va anar cap a [[Zante]], punt de reunió de les forces de la coalició.