Zurna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nom de país amb article |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 6:
L'instrument està àmpliament distribuït sota diversos noms estretament relacionats a [[Uzbekistan]], [[Tadjikistan]] i [[Kirguizistan]] (''surnāy''), [[Kuwait]] i els [[Emirats Àrabs Units]] (''ṣurnāy''); [[Caixmir]] i [[Rajasthan]] (''surnāī''); [[Iran]] i [[Afganistan]] (''sornā''); [[Pakistan]] (''sūrnā'', però més habitualment ''śahnāī''); [[República Àrab Siriana|Síria]], [[Iraq]], [[Turquia]], [[Armènia]], [[Daguestan]], [[Azerbaidjan]] i, en menor mesura, Geòrgia (''zurna'' / ''zūrnā''); nord de [[Grècia]] i [[Bulgària]] (''zournas''); [[Macedònia (Grècia)|Macedònia]] i [[Iugoslàvia]] meridional (''zurla''); [[Albània]] (''surla'') i [[Romania]] (''surla'').
L'instrument també es troba al nord d'Àfrica, encara que la terminologia és més variada: [[Tunísia]] (''zukra''); Algèria (de vegades ''zūrnā'', però més generalment ''raita''). La ''ghayṭa''/''raita'' del [[Marroc]], [[Algèria]] i [[Líbia]], i el ''mizmā'' d'[[Egipte]] són essencialment el mateix instrument. Amb formes diferents de [[xeremia]] però igualment relacionades, estan àmpliament distribuïdes a l'[[Índia]] (''śahnāī''); [[Ladakh]] (''sur-na''); [[Sumatra]] i l'oest de [[Malàisia]] (''sarunai''), [[República Popular de la Xina|Xina]] (''suona'', sovint anomenada ''laba'') i Àsia interior (tibetà, ''rgya-gling''; mongol, ''bishgüür'').<ref name=":0"
== Característiques ==
Línia 18:
== Història ==
L'instrument que coneixem com ''surnāy'' / zurna es va establir després de l'arribada de l'islam (segle VII). La seva àmplia difusió és deguda a l'expansió de la cultura islàmica. Durant el període preislàmic, existien a [[Mesopotàmia]], Àfrica del Nord i Aràbia, tipus d'aeròfon amb canya; el ''ṣūr'' és esmentat a l'Alcorà com a aeròfon i en el [[hadit]] (tradicions del profeta Mahoma). En els textos àrabs clàssics trobem ''surnā'', ''surnāy''. L'instrument va resultar probablement d'una síntesi entre els tipus d'Iran, Mesopotàmia, Síria i Àsia Menor, introduïts en bandes militars i es van estendre a zones recentment conquistades. Durant el període otomà, la zurna es va estendre cap a l'oest, cap a Europa, a les bandes mehter. Un tipus de conjunt relacionat amb el nom de ''naqqrakhana'' va ser utilitzat per a la música reial, cerimonial, cívica o militar a l'Àsia occidental i central, el subcontinent indi, Malàisia i Sumatra. La ''suona'' va arribar a la Xina un temps abans del segle XVI, probablement durant el {{segle|XIV}}, potser des d'Àsia Central.<ref name=":0"
== Tipus ==
Línia 33:
L'instrument consta de diverses parts. La doble canya és formada per dues fulles de canya de gairebé 2 cm de longitud, per a l'emmagatzematge es mantenen tancats amb una brida. La doble canya s'adapta a una petita grapa tubular, generalment de llautó, que s'uneix al cos. Els llavis de l'intèrpret premen sobre la pirueta (o roseta), un petit disc de fusta, ivori, [[nacre]] o un altre material, però no tots els instruments el tenen. En els models que pertanyen a la regió otomana, després del Caucas i l'Àsia Central, es col·loca una bifurcació dins del cos de l'instrument. Aquest enginyós dispositiu permet convertir la columna de l'aire dins d'una forma cilíndrica en una cònica; això provoca un sobre-bufat a l'octava en comptes de a la 12ª
El cos està fet d'una sola peça de fusta cònica, que s'eixampla cap al final, que es troba en forma de campana. S'utilitzen diferents tipus de fusta, sent l'albercoc el més comú. Hi ha sis o set forats de dit i un forat de polze. El cos pot estar ornamentat amb plaques metàl·liques, de vegades fetes amb plata fina gravada. Els instruments turcs poden tenir més ornamentació, i els instruments de l'Azerbaidjan són sovint esmaltats i ornamentats amb anells de [[latzurita]] i de metall o de plata. El final de la campana del ''surnāy'' es diu [[ka'ba]], aquest és el nom del lloc més sagrat del culte musulmà a la Meca i explica la gran utilització d'aquest instrument en la cultura islàmica.<ref name=":0"
== Referències ==
| |||