Església de la Nostra Senyora de la Misericòrdia (Campanar): diferència entre les revisions

A finals del {{segle|XVII}}, com a la majoria d'esglésies valencianesdvalencianes, s'iniciaren obres de renovació i ampliació del temple. Consistiren en l'ampliació del presbiteri, la construcció del transagrari, una nova capella de la Comunió i la renovació de la capella de Nostra Senyora de Campanar, tot seguint les pautes del [[barroc]]. A aquesta renovació correspon també la construcció del [[campanar]], que si tenim en compte les deliberacions de la junta de fàbrica, no es construí segons el projecte inicial i es deixà inconclús cap al [[1703]] (data en la qual es contracta la construcció d'un [[penell]] monumental a manera de remat provisional). El retaule major era obra de [[Tomàs Vergara]], durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]] va ser destruït.

L'any [[1741]] s'iniciaren les obres d'acabament del campanar, contractades amb el mestre d'obres [[Josep Mínguez]]. La fàbrica de la torre és de considerables proporcions estructurals i és exemple d'una nova tipologia de campanars que tingué bastant èxit a terres valencianes. Aquest tipus de campanar es caracteritzencaracteritza per un potent desenvolupament del remat esglaonat de dos cossos amb aletes d'enllaç i coronat amb un capitell o templet cobert de teules vidriades. Serà en aquestes dates quan es reforma la façana, remetantrematant-se amb un potent perfil mixtil·linimixtilini de tradició setcentista.

De l'església, després de renovacions successives, només es conserva íntegre el transagrari, que constitueix un dels exemples més interessants. Situat en el tester del temple, té una planta rectangular amb accés per dues portes laterals del costat de l'altar major. Està cobert amb una [[volta de canó]] dividida en tres seccions per quatre arcs faixons, configurant així una singular volta bufada. L'espai s'il·lumina per un únic punt de llum que recau al carrer lateral, fingint finestrals als espais oposats a aquest. Els paraments estan envoltats per un sòcol de manises siscentistes que s'estenen també pel sòl. Aquestos paraments estan decorats amb bones pintures al fresc atribuïdes a [[Dionís Vidal]]. Les pintures fingeixen motllures i arquitectures que serveixen de suport estructural al complex programa iconogràfic basat en l'exaltació de l'eucaristia, programa desenvolupat a través de diverses escenes situades en medallons i cartelescartel·les amb inscripcions bíbliques a les filàctèriesfilactèries.