Església de la Nostra Senyora de la Misericòrdia (Campanar): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Corregit: errates, ortografia, espai faltant |
||
Línia 17:
La parròquia es creà el [[1507]] sobre una antiga [[ermita]] amb una [[butlla]] papal, abans aquest territori pertanyia a la parròquia de [[Església de Santa Caterina (València)|Santa Caterina]]. Més tard s'inaugurà una petita capella construïda amb motiu de la troballa de la Mare de Déu de Campanar el [[19 de febrer]] de [[1596]]. Aquesta capella estava a la casa o alqueria del baró de [[Barxeta]], i mitjançant successives ampliacions arribà a tindre l'aspecte actual.
A finals del {{segle|XVII}}, com a la majoria d'esglésies
L'any [[1741]] s'iniciaren les obres d'acabament del campanar, contractades amb el mestre d'obres [[Josep Mínguez]]. La fàbrica de la torre és de considerables proporcions estructurals i és exemple d'una nova tipologia de campanars que tingué bastant èxit a terres valencianes. Aquest tipus de campanar es
De l'església, després de renovacions successives, només es conserva íntegre el transagrari, que constitueix un dels exemples més interessants. Situat en el tester del temple, té una planta rectangular amb accés per dues portes laterals del costat de l'altar major. Està cobert amb una [[volta de canó]] dividida en tres seccions per quatre arcs faixons, configurant així una singular volta bufada. L'espai s'il·lumina per un únic punt de llum que recau al carrer lateral, fingint finestrals als espais oposats a aquest. Els paraments estan envoltats per un sòcol de manises siscentistes que s'estenen també pel sòl. Aquestos paraments estan decorats amb bones pintures al fresc atribuïdes a [[Dionís Vidal]]. Les pintures fingeixen motllures i arquitectures que serveixen de suport estructural al complex programa iconogràfic basat en l'exaltació de l'eucaristia, programa desenvolupat a través de diverses escenes situades en medallons i
L'església fou repristinada amb estucs i daurats, cosa que li dóna un cert aspecte decimonònic.
|