Regiment Castilla: diferència entre les revisions

Té l'àlies de «L'Heroi», sobrenom aconseguit per la valentia mostrada contra els francesos en el [[Setge de Saragossa (1808)|segon setge de Saragossa]], especialment en la presa amb [[baioneta]] de la muntanya Torrero i en la defensa del Convent de Jesús el 21 de desembre de 1808.<ref>{{ref-llibre|cognom= Alfonso Guillén, Manuel Antonio García Ramos y varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ núm. 16|pàgines= 41, 42, 45 y 46}}</ref> Segons va citar el capità d'infanteria Antonio Gil Álvaro el 1893, «aquest malnom és a causa de l'actuació del Regiment durant el segon lloc de Saragossa».<ref>{{ref-llibre|cognom= Gil Álvaro|nom= Antonio|títol= Glosas de la Infantería Española|any= 1893|pàgines= 117|lloc= Madrid}}</ref> La [[Junta Suprema Central|Junta Suprema]], situada a [[Cadis]], va decretar que aquestes forces anessin denominades com «Benemèrites de la Pàtria» pel seu «grau heroic i eminent».

La mort a la [[guillotina]] del rei de França [[Lluís XVI de França|Lluis XVI]] al gener de 1793 —esdeveniment culminant de la [[Revolució Francesa]]— va impactar notablementn tots els nivells dels estaments socials, polítics i religiosos espanyols. A més, el monarca executat era parent del rei d'Espanya [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. Tanmateix, dins de la classe política hi havia posicions divergents: alguns, com el [[Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza|comte d'Aranda]], antic ministre del rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]], no eren partidaris de la ingerència en els assumptes interns del país veí, mentre que uns altres eren totalment partidaris de declarar la guerra a França. El nomenament al maig de 1793 de [[Manuel Godoy]], membre de la segona facció, com a Capità General i, per tant, responsable polític i militar de la guerra, va ser el fet que va moure l'equilibri inestable d'opinions envers la intervenció.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap. I; 31}}[[Fitxer:Pedro_de_Alcántara_Álvarez_de_Toledo_y_Salm_Salm,_XIII_duque_del_Infantado_(Museo_del_Prado).jpg|miniatura|XIII duc del Infantado (Museu del Prado)]]

A l'inici de la [[Guerra Gran|campanya del Rosselló]] l'uniforme va canviar molt, esdevenint de drap marró, casaca curta i [[Botina|botí]] fins a mitja cuixa, de drap negre. El [[ponxo]] per a abric, també de color marró, si no es portava lloc, es posava a l'esquena cargolat i travessat en diagonal d'esquerra a dreta. El barret era rodó amb un ala aixecada amb bagueta d'estam groc. L'uniforme segueix evolucionant al llarg dels segles XIX i XX, fins que a partir de 1988 es va adoptar per a tota la unitat l'uniforme mimetitzat amb el terreny, seguint la tendència de la majoria dels exèrcits europeus moderns.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=26 i 27}}

Una vegada es va prendre la decisió d'intervenir en la guerra contra França, tant la noblesa com l'església va aportar-hi diners i homes i les ciutats van contribuir amb mitjans econòmics i materials per a la formació de Cossos d'Exèrcit. El juny de 1793, el duc va encarregar l'organització del regiment al sergent major [[Joaquín Blake]], el qual va formar i va instruir el primer Batalló a [[Leganés]] i [[Vicálvaro]], ambdós en la perifèria de [[Madrid]]. Seguidament va marxar cap al [[Aranjuez|Reial Lloc d'Aranjuez]], on el rei [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] va passar revista i els va enaltir «pel bon i lluït port dels Voluntaris de Castella».{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap. I; 31-32}}

Per a l'acció bèl·lica que es preparava es van formar tres [[Cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]]: dos d'ells, de caràcter defensiu, es van situar a [[Guipúscoa]] i a [[Aragó]], i el tercer, ofensiu, es va situar a [[Catalunya]], al comandament del general [[Antonio Ricardos]]. En aquest tercer cos d'exèrcit es trobaven 15011.501 homes del Regiment de Voluntaris de Castella. La seva primera acció de guerra va tenir lloc durant la [[Guerra Gran|Guerra del Rosselló]] de 1794-1795.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=Cap. I; 32}} AlEl Regiment de Voluntaris de Castella seva li vaser destinardestinat al cos de tropes que operaven en l'alt de [[Vallespir]] i, precisament el 19 de maig de 1794, al començament de les hostilitats, el «Castilla» va entrar en combat en elal ''Coll de la Creu del Principi'', amb el comte del PortPuerto com a cap. El [[Luis Firmin de Carvajal|comte de la UnióUnión]], general en cap de les tropes espanyoles, va fer unaun extensaextens i molt favorable esment del Regiment de Voluntaris de Castella per la seva bravesa en la lluita i pels objectius aconseguits.<ref>{{ref-llibre|cognom= Servicio Histórico Militar|títol= Campañas en los Pirineos (1793-95)|pàgines= Tomo III; 267-268}}</ref>

==== Batalles de TerradasTerrades i La Jonquera ====

En l'època en la qual el regiment va estar a les muntanyes de la Muga al comandament del general Juan de Courten, ja es coneixia la seva experiència tàctica a conseqüènciaarran de les gestes anteriors en la [[Guerra Gran|guerra del Rosselló]]{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=33}} i Luis de Marcillac ho va reflectir amb un elogi d'aquesta unitat per les seves valeroses accions dutes a terme al peu de la muntanya de [[Terrades|Terradas]] amb aquestes paraules:{{cita|Courten era al peu de la muntanya de Terrades, dues vegades les sevs tropes van a la càrrega, i dues vegades són rebutjades, per tercera vegada amb baioneta calada es llencen dins les bateries enemigues i arriben a fer-se'n amos.<ref>{{cita libro|apellidos=M. Repullés|título=Historia de la guerra entre la España y la Francia|año=1815}}</ref>|}}

En aquesta sagnant acció va resultar ferit el seu sergent major, Blake. En la nit del 17 d'agost, units el primer i segon batalló, van avançar cap a [[La Jonquera]]. El primer batalló es va apoderar de La Jonquera a l'alba del dia 21, però va haver de retrocedir alen no poder resistir l'atac dels francesos. Uns mesos abans, el 19 de novembre, les forces franceses van atacar la posició espanyola de [[Figueres]] on, després d'un dur i sagnant combat, va morir el general en cap espanyol —el Comte de la Unió— i el regiment «Castilla» es va retirar a les seves casernes de [[Girona]].{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=33-34}}

Dies després de la [[batalla de Pontós]] van partir el Regiment de Voluntaris de Castella i altres efectius d'infanteria amb la missió d'apoderar-se d'un punt altament fortificat anomenat Fort Manuel, que estava situat en una altura extremadament escabrosa i de molt difícil accés, de tal forma que els soldats havien de grimpar per una estreta senda en fila d'un. Els assaltants, els qui van sorprendre als sentinelles i, mentre les tropes franceses estaven protegides en rereguarda, van prendre el fort al costat de l'altre cos d'infanteria sense sofrir baixes. Tenint ja el triomf segur, en veure el general que manava aquestes tropes que havien pres la posició abans que ell l'hagués ordenat, va manar retrocedir immediatament a la columna sense tenir en compte que l'objectiu de la missió estava complert. En observar els francesos que els espanyols es retiraven i eren blanc fàcil pel escarpado i indefens del camí ja citat, van arrasar als soldats espanyols amb successives descàrregues, i els van causar enormes baixes.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap. I; 32 i 33}}

Els caps, oficials i soldats, que van haver de retrocedir, van cridar: «Això és una picardia, una traïció!». La irritació del general va ser tal que va obligar als soldats que havien perdut les seves armes a carregar amb ruecas fins que s'armessin amb fusells enemics, la qual cosa es va interpretar més com una vexació que com un càstig, actitud que cap altre cap o oficial hagués tingut amb les seves tropes, máxime si es té en compte que el Regiment de Voluntaris de Castella va actuar de forma valerosa. Com no es creien mereixedors d'aquest tracte, Pedro Álvarez —soldat del regiment— va fer un escrit que el cronista oficial no va inserir per respectar a la memòria d'aquell general.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap. I; 34}}

[[Manuel Godoy]], originari de [[Badajoz]], recentment nomenat “Príncep de la Pau”, va signar un altre tractat amb França, el [[Tractat de Sant Ildefons (1796)|Tractat de Sant Ildefons]], pel qual Espanya facilitava a aquell país un gran nombre d'efectius militars. Aquest tractat no era una altra cosa que una nova versió del que durant la centúria anterior s'havien anomenat [[Pactes de Família]] Mitjançant el Tractat de Sant Ildefons Espanya es va veure obligada a facilitar a França quinze [[Navili de línia|navilis]], 18.000 soldats d'infan.teria i 6000 de cavalleria amb la seva corresponent artilleria. Aquest reforç va permetre a l'octubre la guerra contra [[Anglaterra]]. A conseqüència d'això, l'any 1796, el Regiment Voluntaris de Castella va quedar emplaçat a [[Extremadura]], al costat de la frontera portuguesa, per oposar-se a Anglaterra en cas de necessitat. Va romandre en aquesta situació durant onze mesos i va marxar posteriorment a Catalunya, on va afegir a la seva denominació el número «40».<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 36}}</ref> Al novembre de 1798 els britànics van ocupar [[Menorca]], per la qual cosa al maig de 1799 van embarcar a [[Barcelona]] amb destinació a les [[Illes Balears]] cent deu soldats de la segona companyia del primer batalló del «Castilla». Amb la signatura el 1802 del tractat de Pau d'Amiens, pel qual es recuperava Menorca a canvi de la cessió de l'[[Illa de Trinitat]], van retornar aquests soldats destacats i es va reunir tot el Regiment a [[València]] com a guarnició, amb el número «35».<ref>{{ref-web|url = http://infcartagena.webcindario.com/1800a1850.htm|títol= Regimientos de 1800 A 1850. Regimientos de infantería y gobernadores militares en Cartagena| consulta= |data= 2007}}</ref>

La Bandera Coronela està catalogada en el [[Museu de l'Exèrcit]] amb el número 21 138, és de seda blanca, té al seu centre l'escut d'armes reals i quatre escuts en els seus angles formats per sengles castells d'or sobre camp de gules, orlat per trofeus militars i superats per la corona real. Al voltant té el lema «Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 de Línia».{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Prólogo, pag. 15}}

El Regiment de Voluntaris de Castella es va reorganitzar l'any 1812 i va embarcar a mil dos-cents efectius en les fragates de transport Carlota, Dido, Hermida i Unió el 16 de març a [[Vigo]], sent escortats per la fragata de guerra Diana. Després d'una escala de tretze dies a [[Puerto Rico]] va arribar el 2 de juliol a [[Veracruz]], en el [[Virregnat de Nova Espanya]]. La difícil adaptació de les tropes al clima tropical va produir tantes baixes per malaltia que el coronel asturià Hevia i Antayo va decidir internar-se sense més demora en direcció a Jalapa, però la fustigació dels insurgents els va fer tornar a Veracruz.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 47-49}}</ref> El 1813 es va destinar al Regiment a guarnir la [[Ciutat de Mèxic]] i, mesos després, el virrey ho va enviar a la província de la [[Puebla de Zaragoza|Pobla dels Àngels]] fins a la fi de 1814. En aquest mateix any el rei [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]] va recuperar la llibertat i va tornar a Espanya, però «El Desitjat» aviat va frustrar moltes de les expectatives dipositades en ell, especialment quant a les províncies americanes, on va designar a militars per ocupar llocs polítics. Això va provocar la repressió dels insurgents amb l'afusellament dels seus capitosts.<ref>{{ref-llibre|cognom= Varios|títol= Historia de España| editorial = Labor|pàgines= Tomo núm. 6, pag 437}}</ref>

Al gener de 1815 va tenir lloc l'única trobada bèl·lica amb els independentistes a les zones de Huatnatlan i Sepetépec. El Regiment va prendre part en diverses accions durant 1816: el 10 de febrer en [[Ixtapa]], el 24 en Riofrío, el 21 de març a San Salvador el Verd (municipi de l'estat de [[Estat de Puebla|Pobla]]), el 29 en Atlapexco, el 23 de juny en Sant Marcos Ixquitlán i l'últim dia de l'any en Tepexi de Rodríguez. Va ser un any nodrit d'accions de combat i ho seria també l'any següent.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 48, 49 y 50}}</ref> El 1817 els insurgents van prendre una bona quantitat d'enclavaments. El «Castilla» els va posar lloc, recuperant llocs com a Cerro Colorit, Puente del riu Atoyac, Pas de Pedra, Barranca de Jamapa i un bon nombre més d'ells en l'estat de Pobla. Des del 21 de febrer, en què es va rendir [[Tehuacán]], fins al 20 de desembre, van recuperar unes onze posicions, algunes d'elles lluitant a baioneta calada, com va ser el cas de la Barranca de Jamapa. 1818 va ser de similar activitat militar. Durant els anys 1819 i 1820 el «Castilla» va recórrer diversos districtes, com Olivara, Terra Calenta i Còrdova, sense novetats dignes de major esment.<ref>{{ref-llibre|cognom= Varios|títol= Historia de España| editorial = Labor|pàgines= Tomo núm. 6; pag 270-290}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla, 16|pàgines= 48, 49 y 50}}</ref>

Un enviat secret del rei va negociar la intervenció de la Cuádruple Aliança formada el 1815. Un gran exèrcit, els anomenats [[Cent Mil Fills de Sant Lluís|Cent mil fills de Sant Luis]], al comandament de Luis Antonio de França, duc d'Angulema, va travessar el riu [[Bidasoa]] el 7 d'abril de 1823. La intervenció francesa va ser molt controvertida, perquè el poble encara recordava la lluita contra els francesos durant la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència.]] Davant tan gran exèrcit els Voluntaris de Castella es van replegar cap al sud al comandament del general Francisco Ballesteros que, al final, va haver de capitular. Els diferents batallons del regiment van ser dissolts: el primer en [[Simancas]] i el segon en [[Cabra (Còrdova)|Cabra]]; la tropa va ser llicenciada i els caps, oficials i suboficials van sofrir una espècie de «depuració» en la qual van haver de demostrar la seva adhesió al rei.<ref>{{ref-llibre|cognom= C García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 58 y 59|lloc= Dep Legal: BA-675-2001}}</ref>

Per una Real Ordre del 29 de març de 1828 va tornar a renéixer el regiment, en aquest cas amb la denominació de «Castilla núm. 15 de línia», format per dos batallons. Para la seva reorganització es va nomenar al coronel Francisco Sanjuanena, que posseïa l'Escut de Distinció per haver-hi assolit escapolir-se d'un camp de presoners francès i haver combatut a [[Perú]]. Malgrat això, i que no es va veure embolicat en els esdeveniments polítics, va ser investigat sobre la seva conducta durant el trienni liberal perquè quedés clara en aquests moments la seva postura d'adhesió a la [[Monarquia absoluta|monarquia absolutista.]]<ref>{{ref-llibre|cognom= C García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 59 y 60|lloc= Dep Legal: BA-675-2001}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= Archivo General Militar|títol= Sección 1 ª, División 1 ª|any= 1828|pàgines= Legajo S-1452}}</ref> La refundació va tenir lloc a Burgos, amb l'honor de maniobrar en presència del rei el 6 de juliol d'aquest mateix any. La banda de música del regiment va tocar per vegada primera a [[Lugo]], al maig de 1829, i al setembre d'aquest mateix any el Regiment tria com a «Patrona tutelar» a la [[Mare de Déu del Carme|Verge del Carmen.]] Amb motiu de la creació del nou Regiment Princesa (n.° 4), el Voluntaris de Castella va passar a tenir el número 16, el mateix que té en l'actualitat i sense canvis des de llavors. El Regiment Princesa va ser dissolt un segle més tard, el 1936.<ref>{{ref-web|títol= Regimientos de 1850 a 1900|url = http://infcartagena.webcindario.com/1850a1900.htm|obra = Regimiento de Infantería de la Princesa núm. 4|llengua= castellano|data= 2007| consulta= }}</ref>

El 29 de setembre de 1833 va morir el rei Fernando VII, i l'infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carlos María Isidro de Borbó]] —que pretenia el tron en perjudici d'Isabel, la filla de Fernando— va aglutinar entorn seu a un bon nombre de partidaris. Per ordre del capità general de Galícia es va encomanar al Regiment de Castilla núm. 16, al costat de l'«Extremadura», la detenció de l'infant. En cas d'haver tingut èxit en la seva missió, el regiment podria haver canviat el desenvolupament de la guerra, però en les seves incursions pel nord de [[Portugal]] solament va aconseguir sorprendre en Lardosa als acompanyants del pretendent i confiscar l'equipatge d'est. Per aquesta acció el coronel Sanjuanena va ser ascendit a mariscal de camp i va passar a la prefectura del Regiment el tinent coronel major Miguel Mir de González.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16}}</ref>

Per aquestes raons, el regiment va estar desatès i, com a conseqüència dels seus continus trasllats a diferents fronts, la documentació reglamentària estava molt endarrerida. El coronel del «Castilla» va posar en coneixement aquesta situació, i el regiment va ser enviat a [[Carabanchel Alto|Carabanchel]], on va passar revista el Ministre de la Guerra. L'any 1845 va ser tranquil per al regiment i el 16 de juliol, que era la festivitat de la Verge del Carmen, patrona del regiment, es van beneir i van canviar les antigues banderes blanques de l'època de la [[Dinastia borbònica|casa de Borbó]] per les noves, una per a cada batalló.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 100-101}}</ref>

No va passar molt temps perquè el regiment tornés a les armes. Fracassades les «noces d'Estat» entre Isabel II i la seva germana la infanta Luisa Fernanda amb el [[Enric d'Orleans (duc d'Aumale)|duc de Aumale]] i el [[Comtat de Montpensier|duc de Montpensier]], respectivament, els carlistes van decidir anar una altra vegada a la guerra. El començament de les hostilitats no és molt precís, però és clar que les operacions es van desenvolupar a Catalunya. Allí van aparèixer ''«els matiners»'', també anomenats ''«trabucaires».'' Al principi les partides eren petites i molt fraccionades, fins que va arribar a Espanya [[Ramon Cabrera i Grinyó|Ramón Cabrera]], sobrenomenat «el tigre del Maestrazgo», amb aurèola de gran heroi de la Primera Guerra Carlista.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 101-104}}</ref>

A principis de 1854 es va produir un cas de gran corrupció al Govern en la concessió de les contractes per a l'explotació del ferrocarril. El Senat, reunit en sessió plenària, va votar en contra d'aquesta llei, el president Sartorius va dissoldre les Corts i va emprendre una persecució política contra els senadors. L'oposició va trobar recolzo en el [[Leopoldo O'Donnell|general O'Donnell]], que es va revoltar en [[Vicálvaro]], localitat molt propera a [[Madrid]], amb sis regiments de cavalleria i el Regiment d'Infanteria «Príncep», però constituïen una força escassa per oposar-se a les lleials al Govern. Diversos capitans generals es van sumar als revoltats, entre ells el de Catalunya. El Castilla núm. 16 també es va unir a la «vicalvarada». En aquesta situació la reina va cridar a Espartero perquè formés Govern en coalició amb O'Donnell, cosa que es va portar a efecte el 31 de juliol de 1854, data en la qual va començar l'anomenat [[Bienni Progressista]].<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 116, 117 y 118}}</ref> L'agost de 1854 va ser substituït el coronel de la Rocha —qui arribaria a ser Ministre del Tribunal Suprem de Guerra i Marina i posteriorment Conseller d'Estat— com a cap del Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, sent nomenat en el seu lloc el coronel Antonio Navazo de Teresa, procedent del carlisme i que recolzava el [[Conveni de Bergara|Conveni de Vergara.]] Aquests militars eren anomenats pels seus companys «els convinguts».<ref>{{ref-llibre|títol= Archivo General Militar|pàgines= Secc 1 ª, División 1 ª, Legajo N-192|lloc= Segovia}}</ref>

El regiment va ocupar les cases fortes o reductes de Francisco d'Assís, Cisneros i d'Isabel II; i les forces africanes, sabedores de la importància d'aquests enclavaments, els va atacar durament. En les primeres hores del matí del 9 de desembre de 1859 es va entaular batalla entre els nord-africans i el Batalló de Castilla núm. 16. Els marroquins estaven comandats per Muley-el-Abbas, germà del rei [[Mulay Muhammad IV|Mohámmed]] IV. Es va arribar a enfrontaments a la baioneta calada, on els efectius marroquins eren superiors als espanyols en una proporció de quatre a un. El coronel del regiment Eduardo Aldanese i Urquidi va resultar ferit de bala en un costat, la qual cosa li va impedir continuar al comandament, però va ser ascendit durant la batalla a brigadier pel general Zavala. L'arma d'artilleria va tenir també una importància rellevant, ja que va estrenar els canons amb ànima rayada, sent la primera vegada que s'utilitzaven.<ref>{{ref-publicació|cognom= Tabapress|publicació= La Artillería Española|pàgines= 355}}</ref> El 14 de gener els regiments de Castilla núm. 16 i el de Caçadors de Simancas van prendre els alts que dominen la ciutat de [[Tetuan]], on també es va arribar en aquesta batalla a la lluita a la baioneta, en la qual va resultar ferit el tinent coronel Crespo.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 127 y 128}}</ref>

El regiment va seguir lliurant combats al febrer de 1860 i va participar en la [[Batalla de Tetuan|batalla de Tetuán.]] L'eufòria d'aquesta victòria va fer presagiar una futura i propera pau, però els marroquins van considerar inacceptable la cessió de Tetuán, com se'ls exigia. Encara que van continuar les negociacions, la contesa va seguir desenvolupant-se. A mitjan març el regiment es va batre durament en els fronts de serra Bermeja i Samsa amb lluita a baioneta calada i va prendre, també a baioneta calada, les altures del riu Izmir i Cap Negre. En les primeres hores del 23 de març de 1860 van continuar les operacions sobre [[Tànger]], on va tenir lloc la [[batalla de Wad-Ras]], el resultat de la qual va ser la fugida de la força adversària de la ciutat. Posteriorment el regiment va ser evacuat en el vapor Velasco amb direcció a [[Sant Sebastià]]. Va ser una campanya curta —solament va durar quatre mesos— però va resultar molt violenta i penosa, ja que el regiment va tenir 44 morts en combat i 159 ferits; i va participar en 23 combats i en dues batalles. Per la seva valentia en els enfrontaments en combat se li van atorgar 122 creus militars individuals. La signatura de la pau es va celebrar amb alegria i alegria per les tropes espanyoles, però va passar gairebé desapercebuda en la Península, fins i tot rebuda amb certa fredor per falta d'informació del que estava passant. No obstant això, les forces espanyoles, i entre elles el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, van saber complir amb l'ordenat pels seus superiors.<ref>{{ref-llibre|títol= La Artillería Española| editorial = Tabapress|pàgines= 354 y 370}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 126-131}}</ref>

Per recuperar-se de les ferides d'Àfrica, el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 va estar de guarnició a [[Vitòria]]. Al coronel Aldanese va venir a rellevar-li el coronel José d'Andrade i Paino, oriünd de [[Badajoz]], qui el 1848 ja va estar de tinent coronel en el regiment i era la seva il·lusió manar-ho algun dia.<ref>{{ref-llibre|títol= Archivo General Militar|pàgines= Sección 1 a; División 1 a; Legajo A-1719|lloc= Segovia}}</ref> Va exercir com a coronel poc més d'un any, fins que el 1846 li va rellevar en el comandament el coronel José Velarde, donant-se en aquesta persona un fet molt curiós: va ser substituït en el seu càrrec el mateix dia que es va presentar a prendre possessió d'ell, pel coronel Melitón Andrés.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 133}}</ref>

El 30 de desembre de 1870 va arribar Amadeu de Savoia al port de [[Cartagena]] a bord de la fragata Numància. En desembarcar es va assabentar de l'assassinat a Madrid, aquest mateix dia, del [[Joan Prim i Prats|general Prim.]] Els dos anys que va regnar [[Amadeu I d'Espanya|Amadeo I]] van ser de tal manera convulsos que en aquest curt període va haver-hi tres eleccions generals i sis governs. Tant és així que el mateix rei va dir: «me'n vaig», i va abdicar amb caràcter irrevocable, acte que va afavorir la proclamació de la [[Primera República Espanyola]].<ref name="Cita01"/> Durant els anys següents el regiment va operar a [[Santander]], [[Burgos]], [[Sòria]] i [[Madrid]]. Entre altres batalles destaca la que va mantenir contra unes partides carlistes al poble burgalès de [[Medina de Pomar]], ja que, encara que estaven en inferioritat manifesta de forces, després de rebutjar dos requeriments de rendició van contestar a aquesta proposta que «l'Exèrcit Español mai es rendia», i van fer fugir a l'enemic.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 140, 141, 142}}</ref>

Davant els greus problemes que havia de resoldre la Primera República, afegits a unes guerres colonials a [[Cuba]] i l'anomenat «moviment cantonalista» —que va sorgir en el llevant i sud espanyol, com a [[Còrdova]] o [[Cartagena]]—, alguns polítics i militars van començar a considerar que la solució podria consistir en una «restauració borbònica» personificada en la figura d'Alfonso XII. El 1874 els batallons del «Castilla» van prestar servei a Madrid, es van batre en les proximitats del poble càntabre de [[Rasines]] contra la partida facciosa del «Culebro» i van operar a [[Oviedo]]. El 18 d'abril es va incorporar al regiment el coronel Antonio Ziriza Sánchez, un dels més significatius que ha tingut la unitat, ja que procedia de la [[Infanteria de Marina (Espanya)|Infanteria de Marina]], havia participat en l'expedició a Mèxic i va estar a les ordres del marí Méndez Núñez en els llocs de Valparaíso i del [[Callao]].<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 145}}</ref>

Aquest mateix any el Castilla núm. 16 també va intervenir en la batalla del [[Vall de Somorrostro]], en la de Sant Pere Abanto —on es va arribar al cos a cos—, en la presa d'[[Estella]], a la Muntanya Muru, a [[Irun]], etc. Posteriorment va embarcar en el port de [[Pasaia]] amb destinació a Santander, on el temporal va estar a punt de tirar-los en orris. El 29 de desembre de 1874, el [[Arsenio Martínez-Campos Antón|general Martínez Campos]] va proclamar a [[Sagunt]] a [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]] com a rei, qui va nomenar primer president del Govern de la Restauració a [[Antonio Cánovas del Castillo]]. El 23 de gener de 1875, Alfonso XII va passar revista en la localitat navarresa de [[Peralta (Navarra)|Peralta]] a 40 000 soldats de totes les armes, i entre ells va estar present el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16. Al juliol va sortir el regiment cap a [[Miranda de Ebro]] i, poc després, va prendre part en la batalla de Tulillo. Va marxar cap a [[Sagunt]] i va assistir a la batalla de [[Trebiñu|Treviño]], per la qual va ser molt elogiat pel general Quesada. Al novembre va partir per a Vitòria i va participar en la batalla de [[Urizaharra|Peñacerrada]], on va prendre totes les defenses enemigues, inclòs el Fort de San León.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001|editorial = RIMZ Castilla n.º 16|pàgines= 151 y 152}}</ref>

Quan va acabar la guerra dinàstica, el Regiment Castilla núm. 16 estava acantonat a [[Vitòria]], El 16 de juliol de 1876, festivitat de la [[Mare de Déu del Carme|Verge del Carmen]] i patrona del regiment, es van beneir i van lliurar als batallons les noves banderes adquirides.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap VIII; pag 157}} Des d'aquesta data fins a l'any 1883, el Castilla núm. 16 va desenvolupar tot tipus d'operacions d'organització i proveïment tant del propi regiment com dels altres regiments, companyies, etc. Una part dels seus caps i oficials va participar en diferents cursos i exercicis de perfeccionament de tècnica i tàctica militar, com l'exercici anomenat «Aigua, sorra i destral» que va tenir lloc en els camps d'Aranguir al costat d'altres regiments, també de cavalleria i artilleria. Així mateix, va efectuar altres missions que es van presentar de forma imprevista per desastres naturals que van afectar a personal civil, al que van acudir en el seu auxili.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=160 a 167}}

A causa d'una sèrie de normes que van disgustar als militars, els republicans —al comandament de [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla—]] van crear una associació secreta trucada ARM (Associació Militar Republicana), que va captar a molts militars descontents. Concretament, a Badajoz es van sumar a aquest moviment les forces de cavalleria, artilleria i el Regiment d'Infanteria Covadonga núm. 41. Perquè aquest pronunciament hagués tingut possibilitats d'èxit, haurien d'haver-se sumat diverses guarnicions de tot el país, però en unes hores es van produir moviments de diferent signe i, quan el Regiment d'Infanteria Covadonga núm. 41 es va adonar que estava sol, ja era tarda. Més de 900 comandaments i soldats van fugir a [[Portugal]], mentre el general Blanco, nomenat capità general d'Extremadura, es va fer amb la plaça sense vessament de sang. Va haver-hi un [[consell de guerra]] on es va condemnar als colpistes, alguns d'ells a pena de mort, si bé més tard els va ser commutada aquesta pena per la de presó en forts militars.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=Cap VIII; pag 183}}

Quan estava el Castilla núm. 16 de guarnició a [[Leganés]] va arribar la Reial Ordre de 10 de desembre de 1883 per la qual es destinava al regiment a [[Badajoz]]. El Castilla núm. 16 va partir el 16 del mateix mes i va emprar sis dies per a l'organització completa del trasllat per ferrocarril. Les primeres forces van arribar a Badajoz l'endemà i van ocupar l'aquarterament de Sant Francisco el Gran, que estava buit per haver estat dissolt el Regiment Covadonga núm. 41 que ho ocupava.<ref>{{ref-web|autor = Álvaro Meléndez|títol= Extremadura militar|data= 22 de gener de 2011|llengua= castellà|url = http://alvaromelendez.blogspot.com.es/2011/01/cuartel-san-francisco-badajoz.html| consulta= |cita = Cuartel "San Francisco", Badajoz}}</ref><ref>{{ref-web|apellidos1 = Fernández-Carranza|nom1= Enrique de Miguel|títol= Regimiento Princesa núm. 4. "La estrella del norte"|url = http://www.racv.es/files/Regimiento-Princesa-4.pdf| editor= Real Academia de Cultura Valenciana|llengua= valenciano y castellano|data= 1915| consulta= }}</ref> A partir del 17 de desembre de 1883, el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 estaria lligat durant més de cent anys a la ciutat de [[Badajoz]]. Moltes generacions d'extremenys, i en particular de pacenses, es van formar en les seves files, ja que llavors els reclutes anaven destinats als regiments més propers.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 184}}</ref>

Amb la [[Constitució Espanyola de 1812|Constitució de 1812]] la majoria dels convents i monestirs del país —inclosos els de Badajoz— es van convertir en casernes i les seves hortes en jardins o erms. La [[Revolució de 1868]], sobrenomenada «La Gloriosa», va expulsar als pocs religiosos que quedaven a [[Badajoz]]. Per aquesta raó el convent de Sant Francisco, que va anar en primer lloc cementiri, després va passar a ser caserna, on van començar a estar aquarterades les tropes el 17 de desembre de 1883.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=187}} A principis de 1884 la totalitat del regiment es trobava aquarterada en el ja citat antic convent franciscà i en la seva horta adjunta, al que es va dir caserna de Sant Francisco el Gran. L'horta va passar posteriorment a ser l'actual passeig de Sant Francisco, parc quadrangular amb un templet central per a concerts i música popular, centre de passeig i esbarjo de la joventut de la postguerra durant diversos decennis.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=187}}<ref>{{ref-llibre|títol= Revista de estudios extremeños|any= 1980|pàgines= núm. 3; pag 554 y ss}}</ref>

A l'abril de 1884 es va produir un fet que va causar més baixes en el Castilla núm. 16 que en moltes de les batalles en les quals va participar. De tornada als seus llocs d'origen per haver-se llicenciat els veterans del reemplaçament de 1881, van iniciar el viatge de retorn el diumenge 27 d'abril per ferrocarril. En arribar al km 279 de la línia Madrid-Badajoz, a les 4:00 del matí, quan travessaven el pont metàl·lic de tres pilars sobre el riu Alcudia, aquest es va esfondrar, caient el tren al riu des d'uns 8 metres d'altura. En aquesta catàstrofe van morir cinquanta-dos militars.<ref>{{Ref-notícia|nom = Diario de Badajoz|títol = Catástrofe en el río Alcudia|data= 25 d'abril de 1884}}</ref><ref>{{Ref-notícia|nom = El Avisador de Badajoz|títol = Derrumbe del puente sobre el río Alcudia|data= abril, mayo y junio de 1884}}</ref> Els funerals i actes en honor dels difunts es van celebrar a Badajoz, als quals van assistir totes les autoritats, tant eclesiàstiques com a polítiques i militars i una gran quantitat de pacenses. També es van dur a terme iniciatives a l'efecte de recaptar fons per als familiars d'aquests soldats morts, la gran majoria d'escassos mitjans econòmics.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 187 a 192}}</ref> La relació completa dels morts, així com la seva graduació i lloc de procedència, estan registrats exactament en els llibres d'actes del regiment.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16.|pàgines= 187 a 192}}</ref>

El 1892 es va celebrar l'IV centenari del [[Descobriment d'Amèrica]], esdeveniment que el regiment i la ciutat de Badajoz van celebrar amb gran solemnitat. El 7 de novembre d'aquest mateix any, el Ministre de la Guerra va ordenar que una companyia del regiment es desplacés a [[Valencia de Alcántara|València d'Alcántara]] a fi de rendir honors als reis de Portugal que iniciaven la seva visita a Espanya. Va ser la 4.a Companyia de l'1.º Batalló qui va rebre l'encàrrec de realitzar aquesta comesa. Cal ressenyar que formava part d'aquesta companyia el tinent Francisco Neila Ciria, que anys més tard va rebre la [[Creu Llorejada de Sant Ferran|Laureada de Sant Fernando]] per aguantar el cèrcol i defensa de Cascorro, localitat cubana, enfront de les forces insurrectes durant tretze dies, on també es va distingir pels seus actes de guerra el soldat Eloy Gonzalo.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=197 i 198}} Poc temps després, el 12 de novembre de 1892, per Real Ordre que va publicar el Diari Oficial núm. 248, es va declarar com a patrona única de la Infanteria espanyola a la [[Immaculada Concepció]].<ref>{{ref-publicació|títol= Real Orden|publicació= Diario Oficial|data= 12 de novembre de 1892|exemplar= 248}}</ref>

A causa de l'ascens del coronel Gutiérrez l'11 de març de 1893, va ser nomenat nou coronel Francisco Salinero Bellver. En aquest mateix any Espanya va voler dur a terme un dels protocols del [[Tractat de Wad-Ras]], o de pau amb el Marroc, de 26 d'abril de 1860, pel qual se li cedia a Espanya una major zona en les proximitats de [[Melilla]], i va iniciar una fortificació en les proximitats d'un cementiri [[Amazics|amazic]], cosa que no va agradar als nadius, que hostigaron als treballadors i la tropa que els defensava. Va haver-hi converses diplomàtiques entre els dos països per solucionar el conflicte, però fins que el Ministre de la Guerra no va enviar a 22 000 soldats a Melilla baix comandament del general [[Arsenio Martínez-Campos Antón|Arsenio Martínez Campos]], els amazics no van cessar els atacs i van acceptar els nous límits.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 200}}</ref> En els successos de Melilla va destacar un militar que adquiriria renom dècades després, el tinent [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]], que va aconseguir aquest mateix any la Creu llorejada de San Fernando. A la fi de 1893 van ser llicenciats els reservistes del Castilla núm. 16, que van seguir de servei en el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 a Badajoz.<ref>{{ref-llibre|cognom= Servicio Histórico Militar|títol= Monografías de la Historia de España}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios más|títolaltres= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 199-203}}</ref>

El rei [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]] va assistir a unes maniobres militars que van dur a terme entre el 19 i el 24 de febrer de 1894 el regiment i altres unitats militars en els denominats ''Altos de Galache'', lloc probablement situat a la zona de [[Santa Engracia]], on el rei va inaugurar una granja agrícola en una visita que va fer a Badajoz. El juliol de 1894 el Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 va complir el seu primer centenari. En ser ascendit a general de brigada el coronel cap del regiment, ho va substituir en el comandament el coronel Gabriel Gelabert Vallecillo.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 202 a 204}}</ref>

Al febrer de 1895 el revolucionari cubà [[José Martí Pérez|José Martí]], al crit de «Visqui Cuba lliure!», va ordenar l'aixecament en la localitat de Baire, amb el qual va esclatar la [[Guerra d'Independència de Cuba|Guerra d'Independència cubana.]] El Regiment Castilla núm. 16 va contribuir a la creació de les primeres unitats que tenien a Cuba per destinació. Els esdeveniments en les [[Antilles]] preocupaven molt a Espanya, i el 18 d'octubre de 1895 es va dictar una Real Ordre, publicada en el Diari Oficial núm. 232, per la qual la reina regent, en nom del rei, disposava que es destinessin a [[Cuba]] vint batallons en peus de guerra. El Castilla núm. 16 va organitzar un dels batallons expedicionarios, que va sortir de Badajoz amb destinació a Cadis el 23 de novembre per ferrocarril al comandament del coronel Gabriel Gelabert Vallecillo, i va embarcar en el vapor Ciutat de Cadis l'endemà.<ref>{{ref-web|autor = Fermín Sanz Hernando|títol= Diario de operaciones del Bon de Castilla núm. 16|url = http://castilla16.blogspot.com.es/2013/05/diario-de-operaciones-del-bon-de.html| consulta= |data= 13 de maig de 2013|llengua= castellà}}</ref> A Badajoz van quedar la resta de la plana major i el 2n batalló.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMS Castilla núm. 16|pàgines= 204 y 205}}</ref>

A causa de l'ascens del coronel Hernández de Velasco, el tinent coronel Fort es va fer càrrec del batalló expedicionario del Castilla núm. 16. El seu recorregut per tota l'illa va ser amplísimo, va ascendir a coronel de les mateixes forces i es va guanyar de tal manera la confiança del general Weyler que ell mateix va voler prendre el comandament del Batalló del Castilla núm. 16. El coronel Fort va marxar a la península per guarir-se d'una malaltia que patia i va romandre a Badajoz com a coronel cap del regiment. En aquestes dates va succeir el tan debatut esdeveniment de l'explosió i enfonsament del cuirassat nord-americà [[USS Maine|Maine]], que havia recalat en el port de [[l'Havana]] el 25 de gener de 1898 i tres setmanes més tard va explotar, causant la mort a dos-cents seixanta-sis mariners nord-americans. Estats Units va culpar a Espanya d'aquesta acció i li va declarar la guerra.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 222 y 223}}</ref> Derrotada militarment Espanya per l'exèrcit nord-americà, el 10 de desembre de 1898 es va signar el [[Tractat de París (1898)|Tractat de París]], pel qual Espanya reconeixia la pèrdua de les seves últimes colònies d'ultramar. El 21 del mateix mes va ser repatriat el Batalló Expedicionari del Castilla núm. 16 i va arribar a [[Cadis]] el 6 de gener de 1899. L'1 de maig del mateix any, el general Adolfo Jiménez Castellanos va arriar per última vegada la bandera espanyola del [[Castell dels Tres Reis del Morro]] a l'Havana.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 223 y 224}}</ref>

L'any 1900 el Castilla núm. 16 va realitzar treballs de tipus humanitari, com evitar el contagi a Espanya de la [[Pesta negra|pesta bubónica]] que s'havia declarat a Portugal, i impedir el pas de persones i animals al llarg de la frontera lusità-extremenya. Van continuar amb el desplaçament d'una companyia a [[Càceres]], [[Trujillo (Càceres)|Trujillo]], [[Almoharín]] i [[Hornachos]], llocs en els quals van ajudar als agricultors a erradicar una plaga de [[Acrídid|llagostes.]] Posteriorment es van dirigir cap als pobles d'Alcántara, [[Aliseda]], [[Villar del Rey|Villar del Rei]] i [[Arroyomolinos (Càceres)|Arroyomolinos]], i van tornar a Badajoz a la fi del mes de juliol de 1900. Tot això es va compaginar amb la instrucció corresponent.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 231 y 232}}</ref>

El 7 de maig de 1902 va tenir lloc la benedicció de les noves banderes i es van donar de baixa les dues velles ensenyes utilitzades en les campanyes de Cuba, que es van dipositar en el Museu de l'Arma d'Infanteria. El coronel Domingo Recio i el tinent coronel Vicente Ambel van ser els comandaments als quals se'ls van lliurar les banderes.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 233 y 234}}</ref> En el ''Pergamí executori del Regiment'', que es guarda a la sala d'ensenyes i banderes del RIMZ Castilla núm. 16 situat en Bótoa —propera a Badajoz—, i que està datat l'any 1912, definia com havia de ser l'escut del regiment: «...l'Escut d'Armes és el compost per una caserna d'aquesta forma: en fons de gules, un castell daurat amb torre d'homenatge i sumat de Real Corona...». El pergamí està encapçalat per «Don Luis Rubio i Canga Yarto i Brú», que és qui ho va redactar i va manar que s'executés.<ref>{{ref-llibre|cognom= Alfaro Pereira|nom= M|títol= Más estampas de Badajoz|any= 1960|pàgines= 14}}</ref>

El 15 de març va marxar una companyia del regiment a l'estació de ferrocarril de [[Valencia de Alcántara|València d'Alcántara]] per tributar honors al pas dels reis de Portugal.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 238-244}}</ref> L'11 de març de 1907 va prendre el comandament del regiment el coronel Vicente Ambel Cárdenas per ascens del seu antecessor. A principis de l'any 1909 es va nomenar Coronel Honorari del regiment al rei de Portugal [[Manuel II de Portugal|Manuel II de Bragança]] en substitució de l'anterior, el rei Carlos I, que havia estat assassinat onze mesos abans. A mitjan febrer va tornar a passar per Badajoz el rei Alfonso XIII de tornada d'una visita a Portugal en la qual es va entrevistar amb el nou rei portuguès en la localitat de Villaviciosa, trobada al que va acudir una part del regiment per rendir honors als monarques.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 242 a 250}}</ref>

Per tributar honors a les restes del tinent Jacinto Ruiz y Mendoza pel seu trasllat a Madrid, una companyia del regiment va marxar a [[Trujillo (Càceres)|Trujillo]] el 10 de març de 1909, i va retornar pocs dies després. Es conserva en una petita urna un grapat de la terra que va cobrir el seu taüt que, al seu torn, està a l'interior d'una altra de cristall i fusta, que està dipositada a la Sala d'Estendards del RIMZ Castilla núm. 16. El tinent Ruiz va ser un heroi en la guerra contra els francesos, i les seves restes estan al costat dels dels capitans artilleros [[Daoíz i Velarde]].<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 249 y 250}}</ref>

Des de 1915 a 1918 no va haver-hi successos dignes de ressenyar, excepte la visita que va realitzar a Badajoz la infanta d'Espanya i princesa d'Astúries [[Maria Isabel d'Espanya (princesa de les Dues Sicílies)|Isabel de Borbó]], germana d'Alfonso XIII i coneguda popularment com «La camusa». El Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 li va rendir els honors d'ordenança mitjançant una companyia, bandera, banda i música. El 10 de setembre de 1918 es va fer càrrec del comandament de la unitat, per ascens del seu predecessor, el coronel Francisco Insulsa Arbelo. No es conserven historials d'operacions i vicissituds d'ordre intern des de 1920 fins a 1931, però sí que se sap que a l'octubre de 1920 el coronel Insulsa va ser destinat a un altre regiment i li va substituir el coronel Luis Navarro i Alonso de Parany.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 302 a 303}}</ref> Mentrestant, van continuar existint al nord d'Àfrica zones veritablement inexpugnables dins del [[Protectorat espanyol al Marroc]], en una zona que comprenia des del [[Muluia|riu Muluya]], a l'est de Melilla —l'antiga Rusadir— passant per la costa mediterrània i les muntanyes del [[Rif]], fins a la ciutat de [[Larraix]], en l'Atlàntic.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 281 a 305}}</ref>

Immediatament es va decretar l'enviament de tropes des de la península, entre ells el primer batalló del Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, que va embarcar en el vapor Atlante i va arribar a la zona d'operacions el 25 de juliol de 1921, dia de [[Jaume el Major|Santiago Apòstol]], al comandament del tinent coronel Baldomero Álvarez Agut.<ref>{{ref-llibre|cognom= Servicio Histórico Militar|títol= Historia de la Campaña de Marruecos|pàgines= Tomo III, págs. 479 y 496}}</ref> Poc després el batalló expedicionario del Gravelinas va marxar cap a [[Melilla]]. El 4 d'agost, el capità general de la 1a Regió Militar, [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]], va enviar una proclama a totes les unitats perquè la publiquessin en el Butlletí d'Ordres de cadascuna d'elles. En aquesta proclama lamentava la gravetat dels successos esdevinguts i la retirada «desordenada i paorosa». Per això, arengó a totes les unitats amb l'esperança que tals situacions no es tornessin a repetir.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 306 a 309|lloc= Badajoz}}</ref>

Malgrat les reticències del Govern Central i dels polítics de torn, van seguir arribant forces a Melilla, però en nombre insuficient i sense experiència en combat. Solament els legionaris de [[José Millán-Astray y Terreros|Millán-Astray]], procedents de [[Ceuta]], havien combatut abans. L'agost va morir el primer militar del Batalló expedicionari del Castilla núm. 16, el cap de la 1a. companyia Juan Montes, i el mes següent va caure el soldat José Cano García. Van ser les primeres baixes que va sofrir el Castilla núm. 16 en aquesta guerra. Pel 10 d'octubre es va preparar la presa de la muntanya [[Gurugú]], i el batalló del Castilla núm. 16 va formar, amb altres unitats, una columna al comandament del coronel Riquelme. El Castilla núm. 16 va sobresortir en els combats de Casabona i Nador. L'exèrcit espanyol va prendre aquesta important plaça i les forces espanyoles van seguir la seva penetració fins als estratègics rius [[Muluia]] i Kert, el primer per formar frontera amb el protectorat francès i el segon perquè permetia avançar cap a l'oest. Abans d'això, calia conquistar la muntanya Arruit, on es trobaven gran quantitat de presoners espanyols. [[Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi|Abd el-Krim]] demanava quatre milions de [[Pesseta|pessetes]] per alliberar-los, però els militars espanyols pensaven que amb aquests diners podria rearmar a les seves forces amb més mitjans de combat, la qual cosa dificultaria encara més el seu alliberament. El general Berenguer i els anomenats [[Africanisme espanyol|africanistas]] estaven decidits al fet que l'alliberament dels soldats espanyols havia de dur-se a terme per la força. La muntanya Arruit es va prendre sense majors contratemps, la qual cosa va donar la raó als africanistas.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 309 a 320|lloc= Badajoz}}</ref>

A conseqüència de l'èxit en l'avanç de les tropes espanyoles, l'Alt Comissionat va decidir repatriar diverses unitats, un batalló per cada plaça que els va proporcionar. Així doncs, el batalló expedicionario del Regiment Castilla núm. 16 va ser un dels que van tornar el 1922, però no el Gravelinas núm. 41, que va romandre a la zona fins a octubre. Al maig d'aquest mateix any es va fer càrrec del regiment el coronel Juan Urbà Palma, veterà de la [[Guerra d'Independència de Cuba|guerra de Cuba.]] El 13 de desembre de 1923 va prendre el poder el general Primo de Rivera i, a Badajoz, el Regiment Castilla núm. 16, davant les dades confuses que es tenien, va quedar a l'espera d'ordres concretes. En el Memorial del Regiment consta que el segon batalló va marxar d'expedicionari a Ceuta l'any 1924 i va aixecar el setge de Solano, va marxar sobre riu Martín i des d'allí a [[Tetuan|Tetuán]] i Zinal. Precisament va ser en aquests llocs on el batalló va aconseguir els objectius marcats, la qual cosa li va valer la felicitació del general Primo de Rivera.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 315 y 316|lloc= Badajoz}}</ref>

A Badajoz, el 15 de novembre de 1924, va prendre possessió del comandament del regiment el coronel Pedro Calderón Delgado. A la fi d'aquest mateix any el músic major Bonifacio Gil i el capità José Castillo van compondre la música i la lletra de l'«Himne del Castilla», que encara es canta amb freqüència al pati d'armes de la unitat. El músic Bonifacio Gil va començar la seva vida militar de tambor en el regiment La Lleialtat a Burgos, va passar al Regiment Zamora a Ferrol com a músic de primera i va arribar a aconseguir el grau de comandant director de música.<ref>{{ref-publicació|publicació= Revista Española de Defensa|any= 2001|pàgines= 59}}</ref> El 1925 va tornar a Badajoz el batalló expedicionario d'Àfrica i va quedar solament una companyia a la zona d'operacions nord-africana. La guerra anava donant passos decisius cap a la seva fi i, al juliol de 1925, es va signar un tractat de cooperació entre França i Espanya que va facilitar, mitjançant suport naval francès, el [[Desembarcament d'Alhucemas|desembarcament d'Espígols]], decisiu per accelerar la fi de la guerra. En la guarnició de Badajoz el regiment va seguir amb la instrucció dels soldats i va assistir a quants actes requerien la seva presència. El 15 de setembre de 1925 va prendre el comandament el coronel Federico Fernández Sánchez Car, que ja coneixia la plaça militar de Badajoz.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001|editorial = RIMZ Castilla n.º 16|editor = RIMZ Castilla n.º 16|pàgines= 318 a 321|lloc= Badajoz}}</ref>

L'any 1930 encara es trobava el regiment Castilla núm. 16 en la caserna de San Francisco el Grande a Badajoz, on ja es començaven a instal·lar serveis i dependències que milloraven el benestar dels soldats. Continuava la instrucció tàctica en els [[Glacis (enginyeria militar)|glacis]] que existien enfront de la Porta del Pilar i en la la Canyada de Sancha Brava, a 4 km de Badajoz, que tenia l'avantatge de posseir condicions idònies per als exercicis de tir.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos y variosi másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= Cap XII,pag 337-340|lloc= Badajoz}}</ref> En el pla polític es va nomenar uns mesos més tard a [[Dámaso Berenguer y Fusté|Dámaso Berenguer]], antic Alt Comissari Español al Marroc, cap del nou Govern després de la caiguda del de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]]. Poc després de celebrar la festa de la patrona, la [[Immaculada Concepció|Inmaculada Concepción]], entre el 12 i 15 de desembre de 1930, es van produir dos pronunciaments de signe republicà, un a [[Jaca]] i un altre a la base aèria madrilenya de Quatre Vents. Tots dos van fracassar, però van tenir les seves repercussions en el Castilla núm. 16, ja que el governador militar de Badajoz, el general Alfredo Coronel Cobria, va complir les ordres que li van donar des de la Capitania General de la [[I Regió Militar]] i va declarar l'estat de guerra, per la qual cosa una secció del Castilla núm. 16 va acudir a l'edifici del Govern Militar per llegir públicament el bàndol rebut. El 1931 el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfonso XIII]] va decidir exiliar-se per evitar confrontacions entre els espanyols, la qual cosa va facilitar la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] el 14 d'abril d'aquest mateix any.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001|p=341}}

Uns dies més tard es va presentar el nou coronel Joaquín Guerra Zagala, que va substituir a l'anterior per la seva jubilació, Federico Fernández Sánchez-Car, que havia estat en la [[Guerra d'Independència de Cuba|Guerra de Cuba]], on va ser ferit i se li va concedir la [[Medalla de Patiments per la Pàtria|Medalla de Sofriments per la Pàtria.]]<ref>''Archivo General Militar-Segovia''.</ref> El nou coronel era un veterà de la campanya del 98 i de la [[Guerra del Rif|Guerra del Marroc]]. Va estar al comandament del regiment per Ordre del 26 de maig de 1931, però durant poc temps, a causa de la reestructuració de l'Exèrcit que va dur a terme en aquestes dates el Govern de la Segona República Espanyola. El 1931, el regiment Castilla núm. 16 va continuar amb els serveis del destacament en el penal d'Ocaña, en el polvorí de Sant Gabriel i en el Fort de Sant Cristóbal, aquests dos últims a Badajoz.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=341-342}}

Per ordre del Govern del 26 de maig, publicada en el Diari Oficial núm. 115, es van fusionar els regiments Castilla núm. 16 amb el Gravelinas núm. 41 en un que es va denominar Regiment d'Infanteria de Línia núm. 16. Es va organitzar en dos batallons i va ser designat com a primer cap al coronel Adolfo Roca Lafuente. El nou ministre de la Guerra, [[Manuel Azaña Díaz|Manuel Azaña]], va emprendre una sèrie de reformes per modernitzar l'estructura de l'Exèrcit amb la creació d'una nova escala de suboficials i l'intent de millorar les condicions de vida en les casernes. Els canvis també van afectar a la cúpula militar, ja que va desaparèixer el Consell Suprem de Justícia Militar, es va clausurar l'Acadèmia General Militar de Saragossa i es van suprimir els graus de capitans generals i tinents generals.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=342}}

El 31 de desembre de 1931 es va declarar una vaga general, i durant una manifestació al poble de [[Castilblanco]] els manifestants lincharon a quatre guàrdies civils. El regiment va haver d'intervenir per sufocar la vaga des del 29 de desembre fins al 6 de gener de 1932. D'altra banda, es va celebrar en el seu propi aquarterament el [[consell de guerra]] contra els manifestants que van causar els successos esdevinguts en aquest poble.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}} Durant els següents mesos de 1932, el Regiment d'Infanteria de Línia núm. 16 seguia present en el penal d'Ocaña i amb una companyia a la ciutat de [[Huelva]]. Al coronel Roca li va substituir el coronel José Cantero Ortega, que va ser nomenat per a aquest càrrec en el Decret Oficial núm. 49 amb data de 24 de març de 1932, el qual havia passat gairebé tota la seva vida militar al nord d'Àfrica, on se li va condecorar per les seves actuacions.<ref>{{ref-publicació|publicació= Archivo General Militar-Segovia|volum= División 1|exemplar= Sección 1|pàgines= Legajo C-1012}}</ref>

El Regiment d'Infanteria de Línia núm. 16 va començar l'any 1933 de guarnició en la caserna de Menacho a Badajoz, amb l'absència del destacament que recolzava la seguretat del penal d'Ocaña. Durant l'any 1934 el regiment va seguir a Badajoz amb efectius destacats en el penal toledà, en el Fort de Sant Cristóbal i en el polvorí de Sant Gabriel. L'any següent, 1935, el regiment va tornar a prendre el seu àlies de «Castilla» mitjançant un decret de 25 de juny que va ser publicat en el Diari Oficial núm. 145, la qual cosa significava recuperar el seu nom tradicional i el seu símbol d'identitat històric.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001|p=349 a 352}}

Al gener de 1936 es va dissoldre el Parlament i el Govern va convocar unes eleccions que es van celebrar al febrer i que van ser guanyades pel [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] —coalició de partits republicans i d'esquerres—, després del que es va encarregar a [[Manuel Azaña Díaz|Manuel Azaña]] formar govern. Mentrestant, el regiment Castilla núm. 3 —així es denominava segons Decret Oficial núm. 25 del 23 d'abril— continuava de guarnició en la seva caserna amb aparent normalitat.<ref name="García01">García Ramos yi varios másaltres (2001)</ref> El 10 de maig va ser triat Manuel Azaña com a president de la República, però a partir de llavors es van produir una sèrie de successos que van alterar el futur d'Espanya: l'assassinat del tinent [[José del Castillo Sáenz de Tejada|José del Castillo]] dels [[Guàrdia d'Assalt|guàrdies d'assalt]] comès el 12 de juliol i el de [[José Calvo Sotelo]], exministre d'Hisenda del [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|general Primo de Rivera]], l'endemà. El [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]], capità general de [[Illes Canàries|Canàries]], va iniciar la revolta al Marroc, on va arribar per via aèria, concretament a [[Tetuan]], [[Marroc]] el 19 de juliol. A la revolta es van adherir, entre altres regions, Galícia, Càceres, Sevilla i Galícia, però no ho van fer a [[Madrid]] ni a [[Barcelona]]. El [[José Sanjurjo Sacanell|general Sanjurjo]], que en aquells moments era el líder dels revoltats, va morir l'endemà quan el seu avió, en desenganxar de [[Lisboa]] amb direcció a [[Sevilla]], es va estavellar.<ref name="García01"/>

Com era molt arriscat per a les tropes franquistes seguir cap a Madrid deixant Badajoz en la seva rereguarda, ja que en aquesta ciutat hi havia 500 soldats del Castilla núm. 3 i uns 3000 milicians armats per ordre del coronel [[Ildefons Puigdendolas i Ponce de León|Ildefons Puigdengolas]], van decidir marxar cap a Mèrida i Badajoz, al comandament del tinent coronel Yagüe. Aquesta columna estava formada per una bandera de la Legió, un tabor marroquí i els serveis de [[sapador]]s, sanitat i intendència, forces que sumaven un total de 4500 homes.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

Per prendre Badajoz, les tropes revoltades van instal·lar tres bateries d'artilleria sobre Turó Gros —un altell que domina en la distància a Badajoz— al comandament del capità Luis Alarcón de la Llastra. El dijous 13 d'agost, a les tres de la tarda, es va donar l'ordre d'atac. La defensa, que estava en mans de milicians, se centrava sobre la caserna de Menacho i la Porta de la Trinitat. Badajoz estava aïllada tant per tren com per carretera i ni tan sols podia rebre ajuda per aire, perquè els avions del tinent coronel Yagüe desenganxaven d'un aeròdrom proper a la ciutat portuguesa d'[[Elvas]].{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001}} Yagüe pretenia envoltar Badajoz i, amb aquesta finalitat, va enviar al comandant Castejón cap a la Caserna de Menacho i al tinent coronel [[Carlos Asensio Cabanillas|Carlos Asensio]] a la Porta de la Trinitat. Castejón va aconseguir entrar en la caserna, que estava defensat pel Castilla núm. 16, mentre que els legionaris d'Asensio van prendre la Porta de la Trinitat a baioneta calada. Molt més dur va ser el combat en la Porta del Pilar, ja que de la companyia que la va prendre per assalt solament van sobreviure el capità, un cap i catorze soldats, però al final les tropes de Castejón van poder entrar per aquest lloc. Va començar llavors una cruenta repressió, afusellant a tots els que van empunyar una arma contra les tropes revoltades. A partir de la presa de Badajoz per les forces franquistes, el tinent coronel Fernando Acosta Roldán va reorganitzar el regiment —ja sota les ordres de Franco— i a partir del 19 d'agost va tenir com a cap al comandant Eduardo Cañizares Navarro.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001}}

El regiment va acabar l'any amb vuit batallons i, l'any següent, el 1937, es va ampliar el seu nombre a vint.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

L'exèrcit republicà va crear a partir de maig el VII Cos d'Exèrcit al comandament del tinent coronel Ruiz Farrona i va establir la seva base d'operacions al capdavant del Bou. Per part de l'exèrcit franquista, la Divisió de Badajoz va passar a ser la Divisió 21, composta per dues brigades. La primera tenia en les seves files, a més d'altres unitats, als batallons III, IV, V, VIII i IX del «Castilla» i estava manada pel tinent coronel Luis Oliver. La segona brigada, sota el comandament del tinent coronel Alfonso Gómez Cobián, també va tenir en les seves files batallons del «Castilla»: concretament els batallons II, VI, IX i X. Des de l'any 1936 no es registraven majors concentracions de forces de tots dos bàndols a Extremadura.{{sfn|Pilo Ortiz|2001}} La fi principal de l'exèrcit franquista era voltar la zona de Mèrida, on s'havien agrupat gran quantitat de tropes republicanes, a manera de «borsa», perquè no tinguessin possibilitats d'aprovisionament des de l'exterior. L'operació va començar el 20 de juliol i el 24 del mateix mes es van unir les dues brigades franquistes, que la van donar per finalitzada, encara que en dies successius van procedir a conquistar els pobles més importants de la zona.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001|editorial = RIMZ Castilla n.º 16|editor = RIMZ Castilla n.º 16|pàgines= 372 a 374|lloc= Badajoz}}</ref>

La resta de l'any ho van passar els diferents batallons del «Castilla» en combat per la pràctica totalitat de la península, però ja com a batallons independents, units a diversos cossos d'exèrcit i unitats. L'operació més destacable va ser la duta a terme del 16 al 19 de març per l'III Batalló del «Castilla» al comandament del tinent coronel Álvarez Rementería en la localitat cordovesa de [[Villanueva del Duque|Villanueva del Duc]], per la qual cosa se li va concedir al batalló la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar Col·lectiva]] i la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar Individual]] per al cap d'aquestes tropes, comandant Ildefons Medina Mogollón.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001}} Aquesta condecoració es va cedir al Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 i es va dipositar a la seva Sala d'Estendards.{{sfn|García Ramos y variosi másaltres|2001}}

Les accions bèl·liques de l'I al XIV Batalló es van desenvolupar per tota Extremadura, tant a la [[província de Càceres]] com en la de Badajoz. A l'IX Batalló se li va concedir la [[Medalla Militar (Espanya)|Medalla Militar Col·lectiva]] per les seves accions en els fronts de [[Villagonzalo]], [[Guareña]], [[Palomas (Badajoz)|Colomes]] i el vèrtex de [[Cabezuela del Valle]], sobre aquest últim lloc, on l'exèrcit republicà va atacar repetidament i van repel·lir els avanços malgrat la seva inferioritat de tropes i mitjans. El 2 d'octubre es va traslladar al capdavant de Còrdova, per la qual cosa el 221 Batalló —que operava a la zona de [[Hornachos]] i [[Azuaga]]— posteriorment va ser enviat a [[Còrdova]], on va acabar l'any. L'IV Batalló de Treballadors va operar entre la zona de [[Llerena]] i [[Castuera]]. El 301 Batalló de Guarnició va passar l'any entre [[San Vicente de Alcántara|Sant Vicent d'Alcántara]] i [[Algesires]], igual que el 302 Batalló de Guarnició. El 401 Batalló d'Ordre Públic va passar pràcticament tot l'any a [[Badajoz]] i va ser destinat a la fi del mateix a [[Talavera de la Reina]]. El 901 Batalló de Guarnició va començar l'any a [[Mèrida]] i ho va finalitzar traslladat a [[Don Benito]]. El 222 Batalló de Guarnició va començar l'any a [[Aguilar de la Frontera]], va operar en la Serra d'Ullastre i ho va acabar al capdavant del Bou. A primers de març es va organitzar el 104 Batalló de Treballadors i va començar amb treballs de fortificacions a Mèrida, [[Oliva de Mérida|Oliva de Mèrida]] i [[Valdetorres]]. Va finalitzar l'any en [[Castuera]] amb el seu treball d'inici i millora de fortificacions. En el mes d'abril es va formar el XV Batalló en [[Almendralejo]], va passar a operar en el front de [[Retamal de Llerena]] i va acabar l'any en el front de Còrdova. Al maig es va crear el 131 Batalló de Treballadors a Mèrida, que posteriorment es traslladaria a [[Fuente Obejuna|Font Obejuna]] i més tard a [[Monterrubio de la Serena]], on va continuar amb treballs de fortificació i arranjament de pistes i carreteres i on va finalitzar l'any. A principis de juliol es va organitzar el 133 Batalló de Treballadors al poble extremeny d[[Los Santos de Maimona|els]] Santos de Maimona i va desenvolupar els seus treballs específics als pobles de [[Valdetorres]] i [[Santa Amalia]], tots dos a la província de Badajoz, on va acabar l'any. En el mes d'agost es va formar en [[Don Benito]] el 112 Batalló de Treballadors i va estar en aquesta zona tot el que restava de l'any 1938. L'1 de novembre es va formar a Badajoz el 376 Batalló de Guarnició, que va romandre a la ciutat amb els seus treballs de càrrega i descàrrega de material d'intendència així com el 158 Batalló de Treballadors creat al poble cordovès de [[Montilla (Còrdova)|Montilla]], on es va quedar establement fins a final d'any.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

El Regiment d'Infanteria Castilla núm. 3, que és com es deia al Castilla núm. 16 en aquesta època, va començar l'any 1939 amb disset batallons d'armes, sis batallons de treballadors, quatre batallons de guarnició i un d'ordre públic. Com el front d'Extremadura es va reactivar per atacs dels republicans per distreure a les tropes enemigues del front de Catalunya, les forces franquistes van enviar grans reforços i, davant aquesta situació, els republicans van decidir replegar-se.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

El 4t Batalló de Treballadors va estar en [[Castuera]] fins que en el mes de juliol ho van traslladar al poble gadità de la Almoraima, on va ser dissolt. El 301 Batalló de Guarnició va estar a [[Larraix]], el Marroc, fins que en el mes de juliol va ser dissolt i van llicenciar al personal que ho componia. El mateix li va ocórrer al 302 Batalló de Guarnició, amb la diferència que aquest últim prestava serveis de seguretat en el front de Madrid. D'igual manera que els anteriors, els batallons 376 de Guarnició, 159, 104, 131, 133, 112 i 203 de Treballadors, 401 d'Ordre Públic i 901 de Guarnició van ser dissolts i el seu personal llicenciat.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

A partir de l'1 d'octubre, pel Decret de 24 de juliol de 1939 publicat en el ''[[Butlletí Oficial de l'Estat]]'' núm. 206, es va reorganitzar l'exèrcit i el «Castilla» es va establir a Badajoz amb el nom de Regiment d'Infanteria Castilla núm. 3, al comandament del tinent coronel Bartolomé Riera Maestre, al que mesos més tard va substituir el tinent coronel Ildefons Medina Mogollón.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 420 a 425|lloc= Badajoz}}</ref>

No solament van lluitar contra les forces insurrectes; el Regiment expedicionario del Castilla núm. 16 va lluitar contra la set, doncs la ració diària d'aigua era el que cabia en una llauna buida de llet condensada. En gran manera la set era producte de la ració de menjar que se'ls donava: 60 grams de xocolata i una llauna de sardines. Com el pa arribava en pèssimes condicions, ple de bestioles negres, el gana va ser un altre enemic a batre. Dóna idea d'aquesta escassetat el que el sopar de Nochebuena es va limitar a un plat de mongetes, un ou dur i una cervesa.<ref>{{ref-llibre|cognom= Guillén, Carracedo, Durán, Villasán, Rangel, Meléndez y varios más.|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 465 y 466|lloc= Badajoz}}</ref> I no solament van sofrir això: el metge del batalló va emmalaltir a Las Palmas de Gran Canaria i les tropes es van quedar sense aquest servei primordial, que va haver de prestar l'alferes de complement Ángel Fernández Gaitán, que era mèdic.<ref>García Ramos yi varios másaltres (2001)</ref> Malgrat aquestes dificultats, el batalló va estar en continu contacte bèl·lic amb els nadius en un terreny molt conegut per ells i molt hostil per als espanyols. Ni tan sols la indumentària que portaven els facilitava les coses, perquè el seu color blau destacava sobre la sorra blanca del desert i convertia als soldats en blancs fàcils. En una aferrissada batalla, de les últimes que es van lliurar, es van consumir 13 000 cartutxos del calibre 7,92&nbsp;mm i 4000 de 9&nbsp;mm, això considerant que les armes que portaven els espanyols no metrallaven, sinó que feien els trets d'un en un.<ref name="García01"/>

També va estar present el batalló en l'ofensiva final del 20 de febrer de 1958. El 3 de juny va embarcar el batalló expedicionario en els bucs canoners Basc Núñez de Balboa i Magallanes i en el buc minador Èol, rumb a Las Palmas de Gran Canaria. Cinc dies més tard van embarcar en la turbonave Montserrat amb direcció a [[Algesires]] i, aquest mateix dia, van emprendre viatge per via fèrria cap a Badajoz. En l'acte en honor del batalló i del regiment es van imposar la Creu del Mèrit Militar de plata a setanta-vuit caps i soldats, la [[Medalla de Patiments per la Pàtria|Medalla de Sofriments per la Pàtria]] al soldat Leandro Márquez Rosa i la Creu del [[Creus del Mèrit Militar|Mèrit Militar]] amb distintiu vermell als comandaments del batalló. En aquesta campanya van morir en combat el sergent Juan Serrano Leite, el cap 1r. Jesús González González i el soldat Fidel del Riu Menayo.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

El mes de març de 1966 es va iniciar el trasllat del comandament i la plana major del regiment a la nova caserna de Sancha Brava situat en la carretera de Badajoz a [[Valverde de Leganés]], a uns quatre quilòmetres de la capital, i el 6 de juny el batalló mecanitzat. El 17 de novembre es va fer càrrec del regiment el coronel Fidel Càtedra Román, destinat al mateix per Ordre Circular del 28 d'octubre que es va publicar en el Diari Oficial núm. 245. Li va fer el lliurament del comandament del regiment el seu cap, el tinent coronel Adolfo Rovira Recio. Segons arribaven els tancs M47 Patton, es van ser distribuint entre les diverses companyies del batalló. En aquestes dates va cessar en el comandament per ascens a coronel el seu cap, el tinent coronel Adolfo Rovira Recio.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}<gallery mode="packed">

</gallery>El 10 de novembre de 1968 es va produir un fet important en el regiment: Extremadura i l'Institut de Cultura Hispànica van retre homenatge a l'Exèrcit Español, simbolitzat en aquesta ocasió pel Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla núm. 16, i es va aprofitar l'acte per beneir i lliurar un estendard que va oferir l'Ajuntament de Badajoz. A les onze del matí va arribar el capità general de la II Regió Militar, Manuel Chamorro Martínez. Una vegada sentida la [[missa]], els banderers van marxar als seus llocs al capdavant de la formació. Després d'una al·locució del coronel, la companyia de fusileros va efectuar una descàrrega i, mentre sonava l'himne nacional, la bandera i estendards es van retirar a la sala corresponent. A continuació es va procedir a la desfilada de les forces, tancat pel batalló de carros de combat M47, cadascun amb el nom d'un conqueridor extremeny, per la qual cosa aquest batalló es va dir de «La Hispanitat». Van assistir a l'acte els representants dels pobles que van lliurar les plaques amb els noms dels conqueridors nascuts en ells.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16|pàgines= 495-510}}</ref>

Al començament de 1970 seguia sent coronel Fidel Càtedra Román, al que anteriorment se li havia imposat la Creu al Mèrit Militar amb distintiu blanc. Al juny de 1972 es va rebre la visita del Ministre de l'Exèrcit [[Juan Castañón de Mena]], qui va felicitar als comandaments per la bona preparació de les forces revistadas. Entre exercicis militars com el «Pegasus-98», «Replay-94» o les missions de pau a [[Bòsnia]] i [[Croàcia]] van passar els següents anys. El 29 de maig de 1999 va començar el principi de la fi de l'aquarterament de Sancha Brava i per això es va celebrar a la Plaça d'Armes un emotiu acte de comiat. El 30 de juny d'aquest any es va publicar l'última ordre de l'Aquarterament de Sancha Brava. El Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla núm. 16, successor del Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, va començar les operacions de trasllat a la Base General Menacho en Bótoa, a uns quinze quilòmetres de Badajoz, on roman en l'actualitat.<ref>{{ref-llibre|cognom= García Ramos yi varios másaltres|títol= Memoria de una epopeya|any= 2001| editorial = RIMZ Castilla núm. 16| editor = RIMZ Castilla núm. 16.|pàgines= 543 y 544}}</ref><gallery mode="packed">

Cadena de comandament del Regiment, ininterrompuda des de la seva creació per Pedro d'Alcántara Álvarez de Toledo i Salm-Salm, duc del Infantado i primer coronel del Regiment:{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

En el Museu de l'Exèrcit es guarden vuit banderes, sis amb colors nacionals i dues blanques.{{sfn|García Ramos yi varios másaltres|2001}}

* {{ref-llibre|cognom = García Ramos yi varios másaltres|nom = Antonio|títol = Memoria de una epopeya|llengua = castellà|altres= Historia|edició= 1a|any = 2001| editor = RIMZ Castilla núm. 16|lloc = Badajoz|id = {{OCLC|433018623}}|pàgines= 630}}

* {{ref-llibre|cognom = García Ramos yi varios másaltres|nom = Antonio|títol = Regimiento de Infantería Mecanizada Castilla núm. 16|llengua = castellà|altres= Historia|any = 1987| editor = RIMZ Castilla núm. 16|lloc = Badajoz|id = {{OCLC|434907804}}|pàgines= 214}}