Pere II de Xipre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Nicòsia a partir de Wikidata i treu la Categoria:Morts a Xipre redundant
m Tipografia
Línia 26:
 
== Regnat ==
Pere II va ser declarat rei de Xipre després de l'assassinat del seu pare el gener del 1369. Tanmateix, com que no era adult (15  anys), el seu oncle Joan de Lusignan, príncep titular d'Antioquia va governar el regne com a regent fins que Pere va tenir l'edat.{{sfn|Malloy|Preston|Seltman|1994|p=248}} El nomenament de Joan va trobar seriosa oposició de la reina Elionor, que creia que Joan havia estat implicat en l'assassinat del seu marit. Jurant revenja, Elionor va demanar ajut militar d'Europa per tal de castigar els assassins de Pere I. En les seves crides secretes a diversos costats, Gènova va respondre afirmativament i va aprofitar el moment per implicar-se en el control del Regne de Xipre. També el gran mestre de Rodes i el pare de la reina Elionor, fra Pere d'Aragó van anar per tal de gestionar els conflictes.{{sfn|Valls i Taberner|Soldevila|2002|p=217}}
 
El 6 de gener del 1372, Pere II fou coronat a [[Nicòsia]] a la catedral de Santa Sofia com a rei de Xipre, i el 10 d'octubre a la Catedral de Sant Nicolau de [[Famagusta]] com a [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]]. Gènova va trobar l'ocasió d'intervenció en Xipre després de la seva coronació. Mentre duraven les cerimònies de la coronació com a rei de Jerusalem, el 12 d'octubre, es van donar episodis seriosos de violència en què els protagonistes foren els venecians i els genovesos de Famagusta. Segons el costum, els dirigents d'aquelles dues comunitats de la colònia de Famagusta aguantaven, durant la cerimònia, dues regnes de cavall reial. Els fets van començar de cop després d'una discussió sobre qui aguantaria la regna esquerra i qui la dreta, el conflicte van continuar i es va estendre per la ciutat durant el vespre del sopar de celebració i més tard, als camins de Famagusta, on venecians i genovesos van tenir un enfrontament armat amb moltes víctimes i danys. D'aquestes lluites sagnants els comerciants genovesos en foren considerats responsables i van ser arrestats. La resta dels genovesos va denunciar després a Gènova l'arrest dels seus compatriotes i l'autoritat d'aquella república poderosa va creure que aquesta era la seva oportunitat per intervenir en el control de Xipre. Per tant van organitzar una expedició que va ser finançada per genovesos rics. El cap de la força expedicionària militar era Pere di Campofregoso, germà del ''dux'' de Gènova.{{sfn|Torelli|1859|p=173-174}}