Flor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Inserció d'infotaula i canvi posició d'imatge |
Ampliar l'entradeta. |
||
Línia 2:
{{Infotaula anatomia}}
Una '''flor''' és l'estructura reproductiva característica de les [[plantes]] [[espermatòfit]]es o fanerògames. La funció de la flor és produir [[llavor]]s per a la [[reproducció sexual]]. Per a les plantes, les llavors són la pròxima generació, i serveixen com el principal mitjà amb el qual es perpetuen i propaguen les espècies. Aquestes llavors es formen a partir de la fusió d'una [[gàmeta]] femenina([[Òvul#Els òvuls en els vegetals|òvul]]) i una de masculina ([[Pol·len|gra de pol·len]]).
== Descripció ==
Anatòmicament, la flor és un eix de creixement limitat ([[braquiblast]]), que porta lateralment, i densament disposats, òrgans que serveixen per a la [[reproducció]]. Aquests es troben poc o molt transformats a causa de la seva funció específica, principalment els [[estam]]s i els [[carpel]]s. Així, tots els processos del cicle reproductiu dels [[espermatòfits]], des de la formació d'[[esporangi]]s i [[Espora (vegetal)|espores]] fins a la maduració i [[dispersió de les llavors|disseminació de llavors]], tenen lloc a la flor, o als òrgans associats. La funció de la flor és produir [[llavor]]s per a la [[reproducció sexual]].
[[Fitxer:Parts_flor_noms.png|miniatura|Parts de la flor]]
Tots els espermatòfits tenen flors que produeixen llavors, però l'organització interna de la flor és molt diferent en els dos principals grups d'espermatòfits: les [[gimnospermes]] vivents i les [[angiospermes]]. Les gimnospermes poden tenir pseudoflors que es reuneixen en [[estròbil]]s, o la mateixa pseudoflor pot ser un estròbil de fulles fèrtils. La majoria de gimnospermes presenten flors unisexuals, sense perigoni; un altre aspecte és que, en les gimnospermes, sovint l'estructura i la interpretació difereix considerablement entre flors masculines i femenines de la mateixa planta. Per tot això, els autors anglosaxons consideren que la flor veritable comença amb les [[angiospermes]] o magnoliofitins. Per tant, una flor típica d'[[angiosperma]] està composta de quatre tipus de fulles modificades, tant estructuralment com fisiològica, per produir i protegir els [[gàmeta|gàmetes]]: [[sèpal]]s, [[pètal]]s, [[estam]]s i [[carpel]]s.<ref>Universitat d'Hamburg. Departament de Biologia. Botànica en línia.[http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/ibc99/koning/flowerlab.html Flower Morphology of Plants]. Consultat el 5 d'abril del 2009;</ref> Després de la fertilització, la flor dóna origen, per transformació d'algunes de les seves parts, a un [[fruit]] que conté les llavors.<ref name="PIO">{{ref-llibre| autor = Font Quer, P.| títol = Diccionario de Botánica. 8a reimpressió| any = 1982| editorial = Barcelona: Editorial Labor, S. A| isbn = 84-335-5804-8}}</ref> El grup de les angiospermes, amb més de 250.000 [[espècies]], és un llinatge evolutivament reeixit que conforma la major part de la [[flora]] terrestre existent. La flor és el caràcter definidor del grup i és probablement un factor clau en el seu èxit evolutiu. És una estructura complexa el pla organitzacional de la qual és conservat en gairebé tots els membres del grup, tot i que presenta una enorme diversitat en la [[morfologia (biologia)|morfologia]] i [[fisiologia]] de totes i cadascuna de les parts que la componen. La base [[genètica]] i [[adaptació (biologia)|adaptativa]] d'aquesta diversitat s'està començant a comprendre en detall,<ref name="Damerval">Damerval, C.; Nadot, S. 2007. [http://aob.oxfordjournals.org/cgi/content/full/100/3/631 Evolution of Perianth and Stamen Characteristics with Respect to Floral Symmetry in Ranunculales]. Ann. Bot. 100: 631-640.</ref> igual que el seu origen, que data del [[Cretaci inferior]], i la seva posterior evolució en estreta interrelació amb els [[animals]] que s'encarreguen de transportar els gàmetes.
| |||