Begís: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: Concordança de gènere
m →‎Monuments civils: Ordenació de paràgrafs.
Línia 158:
 
=== Monuments civils ===
* '''[[Aqüeducte de Begís|Aqüeducte romà]]'''. Del segle II. Declarat [[Monument Nacional]] en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'[[aqüeducte]] tenia en origen set arcs de mig punt, dels quals en l'actualitat se'n conserven només cinc, i arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament feia 125 metres, incloent-hi la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seua tipologia pareix que responga més a un pont, a causa del sistema estructural utilitzat, puix que té [[Tallamar (arquitectura)|tallamar]]s en totes les piles i contraforts en les piles imparelles. La fàbrica és de [[Carreu|carreus]] en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.
* '''[[Aqüeducte de Begís|Aqüeducte romà]]'''. Del segle II.
Declarat [[Monument Nacional]] en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'[[aqüeducte]] tenia en origen set arcs de mig punt, dels quals en l'actualitat se'n conserven només cinc, i arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament feia 125 metres, incloent-hi la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seua tipologia pareix que responga més a un pont, a causa del sistema estructural utilitzat, puix que té [[Tallamar (arquitectura)|tallamar]]s en totes les piles i contraforts en les piles imparelles. La fàbrica és de [[Carreu|carreus]] en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.
 
* '''[[Castell de Begís|Castell]]'''. del {{segle|XIII}}. Ruïnes d'origen romà, va ser adaptat per musulmans i cristians. Només se'n conserven [[Sitja|sitges]], [[Aljub|aljubs]] i restes de muralla. Construït en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construït amb carreus en els angles, maçoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposició de les pedres en funció potser de l'època de construcció. Les rondes de la muralla, en [[1580]], estaven cobertes de lloses de [[Gres (geologia)|rodeno]] i la calç i la pedra van ser els elements més usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcció. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, és on està hui dia l'anomenada [[cisterna]]. Una tercera porta donava a un altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en un altra torre més ampla que és on ara per ara situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el camí de ronda amb els patis. Eixe camí vorejava la muralla exterior, que era més alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten [[volta de mig canó]] i un passadís que hi ha al costat de la cova fosca té el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno. En la seua època d'esplendor, el castell tingué les portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Actualment, davall de les ruïnes s'amaguen càmeres buides.
* '''[[Castell de Begís|Castell]]'''. del {{segle|XIII}}.
Ruïnes d'origen romà, va ser adaptat per musulmans i cristians. Només se'n conserven [[Sitja|sitges]], [[Aljub|aljubs]] i restes de muralla. Construït en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construït amb carreus en els angles, maçoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposició de les pedres en funció potser de l'època de construcció. Les rondes de la muralla, en [[1580]], estaven cobertes de lloses de [[Gres (geologia)|rodeno]] i la calç i la pedra van ser els elements més usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcció. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, és on està hui dia l'anomenada [[cisterna]]. Una tercera porta donava a un altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en un altra torre més ampla que és on ara per ara situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el camí de ronda amb els patis. Eixe camí vorejava la muralla exterior, que era més alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten [[volta de mig canó]] i un passadís que hi ha al costat de la cova fosca té el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno.
 
En la seua època d'esplendor, el castell tingué les portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Actualment, davall de les ruïnes s'amaguen càmeres buides.
 
* '''Graner de l'infant'''. Del {{segle|XV}}. Un antic [[graner]] derrocat i totalment reconstruït i en el qual han sobreviscut dos bells blasons originals.