Regne Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 86:
Allò que esdevindria l'[[Imperi Romà]] va començar com un petit assentament prop del riu [[Tíber]], a la [[Itàlia]] central, un riu navegable fins a aquest lloc i, per tant, un important encreuament pel tràfic i el comerç de la regió. Les muntanyes que l'envoltaven eren una defensa natural de les planes fèrtils de la vall. Aquestes característiques físiques van contribuir a l'èxit i desenvolupament de la ciutat.
 
D'acord amb el relat tradicional de la història romana, Roma va ser inicialment governada per una successió de set reis. La cronologia tradicional atribueix 243  anys als reis, és a dir, 35  anys per rei (una mitjana molt superior que no pas qualsevol altra dinastia històrica de la qual hi hagi documents, per la qual cosa ha estat qüestionada pels historiadors moderns). Els [[gals]] van destruir tots els registres històrics romans en el saqueig de la ciutat en la [[batalla d'Àl·lia]] el [[390 aC]], i per tant, no van sobreviure els registres contemporanis al regne. L'evidència [[arqueologia|arqueològica]], però, ha mostrat que l'assentament romà va ser fundat a mitjan {{segle|VIII|-|s}}.
 
== Regne Romà ==
Línia 120:
=== Servei militar ===
[[Fitxer:Lupa romana.jpeg|miniatura|[[Ròmul i Rem]] sota la Lloba Capitolina.]]
El rei [[Servi Tul·li]] va establir que el servei a l'exèrcit i el pagament del ''tributum'' (quan per raons d'urgència s'imposés) no afectaria només als ciutadans personalment, sinó que es tindrien en compte les seves propietats: tots els ciutadans que cultivaven un domini (''adsidui'') o n'eren els amos (''[[locupletes]]''), fossin o no ciutadans romans, eren obligats a la prestació del servei militar. Els designats per complir les tasques militars s'elegien entre una nova divisió per propietats. Així els soldats (entre 16 i 60  anys) eren distribuïts en cinc ''classes'':
 
* 1a classe: els que per les seves possessions aportaven una armadura (''classici''). Corresponien a aquesta classe els que posseïen un ''[[heredium]]'' en ple domini (la meitat de les terres romanes corresponien als heredium posseïts en ple domini, mentre l'altra meitat s'havia anat fraccionant per successives particions hereditàries o per vendes; un heredium era una finca rústica d'una extensió mínima de vint ''iugades'', és a dir cinc hectàrees i quaranta centiàreas, és a dir que la mesura romana de la ''iugada'' era equivalent a 2.700 m<sup>2</sup>). Anaven armats amb llança (''hasta''), elm (''[[galea]]''), cuirassa (''lorica''), escut (''clipeus'') i polaines (''ocreae''). Aquesta primera classe havia de comprar i mantenir un cavall pel que van ser anomenats ''Equite'' és a dir cavallers.
Línia 130:
L'armament de les classes successives era cada vegada més lleuger. Després de les cinc classes estaven els que no posseïen res (''capite censi'') que col·laboraven en la milícia com a fusters, ferrers, músics, etc. Per cada 80 soldats de 1a classe, havien de sortir 20 de classe 2a, 20 de classe 3a, 20 de classe 4ª i 28 de classe 5a. Els soldats eren mobilitzats per a la campanya, i un cop acabada eren llicenciats. En canvi els cavallers romanien a l'exèrcit de manera continuada, i els seus integrants sortien de les famílies de ciutadans amb major riquesa. Les diverses classes formaven la població susceptible d'actuar militarment i es reunien en una assemblea, anomenada ''Comitia Centuriata''.
 
Els soldats van ser dividits en dues categories: els joves (''juniores'') entre 16 i 25  anys; i els veterans (''seniores''), de més de 25  anys. S'estructuraven en Legions, formant una legió 3.000 soldats (''classes'') i 1.200 auxiliars (''Velites''). Les legions operaven en formacions constituïdes per files de soldats: les quatre primeres files estaven integrades per soldats amb armadura completa (''hoplites''). Una legió es dividia en centúries (fins a un total de 42). Gairebé la meitat dels homes d'una Legió disposaven d'armadura completa (el nombre d'hoplites era de 2.000 per cada legió). Altres mil homes eren soldats de 2a i 3a classe. La resta, els auxiliars (''Velites'') eren soldats de 4a classe (en nombre de 500) i de 5a classe (en nombre de 700).
 
En una legió hi havia 1.050 homes de cadascuna de les quatre "tribus" que es dividia la ciutat; i en les centúries, cada tribu aportava 25 homes.
Línia 141:
L'últim dels set reis va ser [[Tarquí el Superb]]. Tarquí, més que els reis que el van antecedir va usar la violència, els assassinats i el terrorisme per controlar Roma. Va rebutjar moltes de les reformes constitucionals que havien acceptat els seus predecessors. Tarquí va destruir tots els altars [[sabins]], cosa que provocaria la fúria del poble romà. Després de la violació de Lucretia, una romana [[patricis|patricia]], pel seu propi fill, la fúria romana seria ja incontrolable. [[Luci Juni Brut|Lucius Junius Brutus]] va reunir el Senat i Tarquí va ser deposat i expulsat de Roma el [[510 aC]].
 
Després de l'expulsió de Tarquí, el Senat va votar que cap altre rei mai governaria i Roma es transformaria en una república el [[509 aC]]. Lucius Junius Brutus i [[Luci Tarquini Col·latí|Lucius Tarquinius Collatinus]] es convertirien en els primers cònsols del nou govern roma, que derrotaren Tarquí a la [[batalla d'Arsia Silva]].<ref>[[Tit Livi]], ''[[Ab urbe condita]]'', 2.6-7</ref> La [[República Romana]] conqueriria tot el món [[mediterrani]] i sobreviuria 500  anys fins al govern de [[Juli Cèsar]] i [[Cèsar August]].
 
== Tribus romanes ==