Alexandre Plana i Santaló: diferència entre les revisions

Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Fou advocat i conseller de l'associació patronal [[Unió Industrial Metal·lúrgica]] a partir de 1915, càrrec que aconseguí gràcies a l'advocat [[Amadeu Hurtado i Miró|Amadeu Hurtado]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|autor1=Artur Bladé i Desumvila|títol=L'Exiliada|primera_edició=1976|isbn=84-7306-070-9|editorial=Pòrtic|pàgina=397}}</ref> Des de 1927 fou vocal del [[Consejo de Economía Nacional]]. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, ''Les idees polítiques d'en Valentí Almirall'' (1915). El 1937 es va exiliar, primer a [[París]] i més tard al [[Rosselló]], on va morir.

Va participar en les tertúlies literàries de l'[[Ateneu Barcelonès]], on fou mentor d'escriptors més joves com [[Josep Maria de Sagarra]] o [[Josep Pla]]. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions com ''[[Picarol (revista humorística)|Picarol]]'', on el va fer entrar el seu amic [[Francesc Pujols i Morgades|Francesc Pujols]];<ref name=":0"/> a ''[[El Poble Català]]'' hi publicava la crítica teatral, a ''[[La Publicitat]]'' la cinematogràfica, a ''[[La Vanguardia]]'' la d'arts plàstiques i a ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' la discogràfica. Va dedicar diverses monografies a pintors com ''L'obra d'Isidre Nonell'' (1917), ''Joaquim Sunyer'' (1920) i ''Jaume Mercadé'' (1928). Molta d'aquesta obra crítica fou recollida al volum ''Els valors del nostre Renaixement'' de 1976. Així mateix, ell fou autor de l{{'}}''Antologia de poetes catalans moderns''.