Alexandre Plana i Santaló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 7:
'''Alexandre Plana i Santaló''' ([[Lleida]], [[1889]] - [[Banyuls de la Marenda]], [[1940]]) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent [[noucentista]].
 
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]]. Fou advocat i conseller de l'associació patronal [[Unió Industrial Metal·lúrgica]] a partir de 1915, càrrec que aconseguí gràcies a l'advocat [[Amadeu Hurtado i Miró|Amadeu Hurtado]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|autor1=Artur Bladé i Desumvila|títol=L'Exiliada|primera_edició=1976|isbn=84-7306-070-9|editorial=Pòrtic|pàgina=397}}</ref> Des de 1927 fou vocal del [[Consejo de Economía Nacional]]. D'aquesta època és la seva única obra ideològica, ''Les idees polítiques d'en Valentí Almirall'' (1915). El 1937 es va exiliar, primer a [[París]] i més tard al [[Rosselló]], on va morir.
 
Va participar en les tertúlies literàries de l'[[Ateneu Barcelonès]], on fou mentor d'escriptors més joves com [[Josep Maria de Sagarra]] o [[Josep Pla]]. Va destacar com a crític artístic en diferents publicacions com ''[[Picarol (revista humorística)|Picarol]]'', on el va fer entrar el seu amic [[Francesc Pujols i Morgades|Francesc Pujols]];<ref name=":0"/> a ''[[El Poble Català]]'' hi publicava la crítica teatral, a ''[[La Publicitat]]'' la cinematogràfica, a ''[[La Vanguardia]]'' la d'arts plàstiques i a ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' la discogràfica. Va dedicar diverses monografies a pintors com ''L'obra d'Isidre Nonell'' (1917), ''Joaquim Sunyer'' (1920) i ''Jaume Mercadé'' (1928). Molta d'aquesta obra crítica fou recollida al volum ''Els valors del nostre Renaixement'' de 1976. Així mateix, ell fou autor de l{{'}}''Antologia de poetes catalans moderns''.
 
Pel que fa a la poesia, la seva obra s'inscriu perfectament en el corrent Noucentista, amb una poesia sòbria, sense conceptismes ni artificiositat. El seu primer llibre de poemes, ''Sol en el llindar'' (1915) encara mostra restes modernistes i es basa en una poesia intel·lectual i meditativa. A ''Contrabaedecker'' (1918) evoca líricament ciutats i la història d'aquestes.