Aqüeducte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vegeu també: {{Història cultural de l'antiga Roma}}
Etiqueta: editor de codi 2017
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 11:
A Itàlia sobresurten els [[Aqüeductes de Roma]]. A França sobresurt el [[Pont del Gard]], que assegurava el proveïment d'aigua a la ciutat romana de Nimes. És un dels aqüeductes romans més ben conservants juntament amb el de [[Aqüeducte de Segòvia|Segòvia]] i el de [[Aqüeducte de los Milagros|''Los Milagros'', a Mèrida]]. A Catalunya sobresurt el de [[Aqüeducte de les Ferreres|Tarragona (Les Ferreres)]], A Istambul ss'ha d'esmentar l'[[Aqüeducte de Valent]]. A Split es troba l'[[Aqüeducte de Dioclecià|Aqueducte de Dioclecià]]. Són [[construcció|construccions]] que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, ja que s'edificaven per abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves locals que disposaven.
 
A Catalunya, encara es conserven restes menors de ponts d'aqüeducte a [[Aqüeducte de Barcelona|Barcelona]], Pineda de Mar ([[Aqüeducte romà de Can Cua|Can Cua]]) i [[Sant Jaume dels Domenys]],<ref name="Diccionari"/> a les Illes Balears hi ha restes com l'[[aqüeducte de s'Argamassa]] i al País Valencià s'hi poden trobar les [[restes de l'aqüeducte romà d'Altea]] o l'[[aqüeducte de Peña Cortada]]. A més, es construïren aqüeductes a nivell local, com l'[[aqüeducte d'en Caixa]], de Palafrugell.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom = Arbat i Robles|nom = Núria|títol = Palafrugell i l'aigua|pàgines = Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona|any = 2015|edició = Quaderns de Palafrugell 24|cognom2 = Granés i Cortey|nom2 = Josep Oriol}}</ref>
 
== Referències ==