Arminianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 1:
{{infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Arminius.jpg|miniatura|Jacobus Arminius, fundador de la doctrina arminianista.]]
L''''arminianisme''' és una doctrina teològica cristiana fundada per [[Jacobus Arminius]] a l'[[Holanda (regió)|Holanda]] de començaments del [[segle XVII]], a partir de la impugnació del [[dogma]] [[Calvinisme|calvinista]] de la doble [[predestinació]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Enciclopedia universal ilustrada : Europeo-Americana ; etimologías Sánscrito, Hebreo, Griego, Latín, Árabe, lenguas indígenas Americanas etc. ; versiones de las mayoría de las voces en Francés, Italiano, Inglés, Alemán, Portugués, Catalán, Esperanto.|url=https://www.worldcat.org/oclc/256609976|edició=Repr. [Ausg.] Madrid 1908-1923|data=1974-1979|editorial=Espasa-Calpe|lloc=Madrid [u.a.]|isbn=8423945065}}</ref>
 
Sustenta la [[Justificació (teologia)|salvació]] en la cooperació de l'home amb la [[Gràcia (Cristianisme)|gràcia divina]] a través de la [[fe]]. Enfront del concepte calvinista de predestinació (o “elecció”) incondicional, l'arminianisme ensenya que la predestinació s'ha basat en la [[omnisciència]] de [[Déu]], qui té el coneixement previ de qui creurà i qui no creurà en [[Crist]]; la [[Voluntat (filosofia)|voluntat]] de l'home, per assistència divina, és feta lliure per creure o rebutjar a [[Crist]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=VV.AA|títol=Las grandes religiones|llengua=castellà|data=1965|editorial=Mateu|lloc=Barcelona|isbn=}}</ref> Després de la mort d'Arminius (en [[1609]]), els seus principis es van formular en el manifest de cinc punts ''Remonstrans'', publicat en 1610 (pel que els seus seguidors també van passar a denominar-se “remonstrants”).<ref name=":0"/>
 
== Detalls històrics ==
Línia 9:
* [http://www.crcna.org/pages/dort_canons_main.cfm Canons of Dort] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080821120515/http://www.crcna.org/pages/dort_canons_main.cfm |date=2008-08-21 }} at CRC home
* [http://www.reformed.org/documents/canons_of_dordt.html Canons of Dort] at Reformed.org
* [http://www.truecovenanter.com/gospel/synod_of_dort.html The Ivdgement of the Synode Holden At Dort]</ref> [[Johan van Oldenbarnevelt]] i altres dirigents principals de l'arminianisme van ser llavors executats, mentre que molts altres, entre els quals es trobaven [[Hugo Grotius]] i [[Simón Episcopius]], van haver d'exiliar-se.<ref name=":0"/><ref name=":1"/>
 
La teologia arminiana va contribuir a l'aparició del [[Metodisme]] a [[Anglaterra]]. No tots els predicadores metodistes del {{segle|XVIII}} van ser arminians, però sí la major part, com el propi [[John Wesley]].<ref name=":0"/><ref name=":1"/>
 
== Controvèrsies entre arminians i gomaristes ==
Línia 25:
 
== Els Cinc Punts de l'arminianisme ==
Els cinc articles de l'arminianisme són la part final d'un ampli document elaborat el 1610 pels seguidors de Jacobus Arminius (1560-1609). "Remonstrans" és literalment "una expressió d'oposició o protesta", que en aquest cas va ser una queixa contra la doctrina calvinista de la predestinació que figura a la confessió belga.<ref name=":0"/> Per aquest document, als seguidors d'Arminius que van redactar aquesta protesta es va donar el nom de "Remonstrants" o "querellants".<ref name=":1"/>
 
'''1.- Lliure albir o habilitat humana.''' Encara que la naturalesa humana va ser seriosament afectada per la caiguda, l'home, no obstant això, no ha perdut del tot la seva capacitat espiritual. Déu en la seva gràcia capacita al pecador a fi que per la seva pròpia voluntat es penedeixi i crea. Cada pecador té lliure albir i la seva destinació eterna depèn de com ho usi. La llibertat de l'home consisteix a poder escollir el ben i rebutjar el mal en l'esfera de l'espiritual; la seva voluntat no està esclavitzada a la seva naturalesa pecaminosa. El pecador pot: o cooperar amb l'Esperit de Déu i ser regenerat o resistir la gràcia de Déu i perdre's per sempre. El pecador necessita l'ajuda de l'Esperit però no ha de ser regenerat per l'Esperit abans que pugui creure, ja que la fe és un acte de l'home i precedeix al nou naixement. La fe és el do del pecador a Déu; és el que l'home contribueix a la salvació.<ref name=":1"/>