Retaule: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 79:
El desenvolupament de nous formats artístics de caràcter autònom cap a la fi de l'Edat Mitjana (el quadre, l'estàtua) determina una minva del protagonisme dels retaules com a factor d'innovació i experimentació estètica. Tanmateix, durant el quatre-cents, la contribució de les "pales" italianes segueix essent notable. Als Països Baixos, la presència cada vegada més destacada dels donants en tríptics i díptics dóna impuls al gènere del retrat. En altres llocs d'Europa els retaules de la fi de l'edat mitjana tendeixen a fer ostentació de virtuosisme (els delicats retaules de fusta tallada germànics, per exemple) o de riquesa (sobreabundància de daurats i monumentalització dels retaules hispànics).
El retaule és l'expressió més genuïna de la pintura catalana sobre taula des del {{segle|XIV}}. Cap a 1400 mostra ja una fesomia clarament autòctona i ha adquirit unes dimensions considerables, de manera que les delicades figuracions procedents de la França septentrional i de l'àrea neerlandesa s'han d'adaptar aquí als requeriments del gènere, el sistema de treball i les expectatives dels clients locals.<ref>''[http://www.mnac.cat/getDocument?id=000000006731&typ=0&fileName=Dossier_de_premsa_Catalunya_1400.pdf Catalunya 1400]{{Enllaç no actiu|
A Catalunya, hi ha una seixantena de retaules de pedra dels segles XIV i XV coneguts.<ref name="serra">{{ref-publicació|títol=Tarragona|url= http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/35705043436469163754491/ima0022.htm|publicació= [[Serra d'Or]] |data=octubre 1959|pàgines=pp. 21|exemplar=1}}</ref>
| |||