Diferència entre revisions de la pàgina «Espigues en flor»

m
Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
* A ''Del pla'' l'autora segueix dins d'aquests paisatges humanitzats i aprofundeix en els tipus humans que hi viuen, com el llaurador o el pastor. Aquí el fil conductor, a més del cicle de les estacions, són les celebracions del calendari popular.
 
D'altra banda, i formant una unitat a part, el llibre conté una cançó introductòria, a mode de proemi, en la qual la poeta recorda intensament els seus poemes antics i la lectura d'aquests es converteix en una pregària per la puresa i en una exaltació de la llengua. Conté també una elegia del camp de l'Allapassa de tercets encadenats.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500475.xml|títol=Espigues en flor|consulta=14/04/2020|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
 
=== Característiques ===
La temàtica dels poemes recollits a ''Espigues en flor'', com el cicle de l'any, les feines del camp o les lloances a la Verge, prenen formes literàries pròpies de la poesia popular com la [[cançó]] o el [[Romanç (poesia)|romanç]]. Fan un extens retrat de la vida i del paisatge del camp mallorquí, que a voltes pren un to descriptiu i altres vegades esdevenen una elegia que dona peu a reflexionar sobre assumptes com el pas del temps o la mort. En el tractament acurat del món rural s'hi pot veure la influència de [[Joan Alcover i Maspons|Joan Alcover]] i de l'escriptor [[Miquel Ferrà i Juan|Miquel Ferrà]], que també era el seu company, així com també l'herència de [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] pel que fa a la sobrietat, l'equilibri i la disposició dels poemes.<ref name=":0"/>
 
== Datació dels poemes ==
1.673.388

modificacions