Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals van donar estructura a tota la música de la pel·lícula. Per compondre aquesta peça, Gerhard s'inspira en el seu origen català i en la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], d'acord amb l'argument i el plantejament de la pel·lícula, i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[s:La_Mare_de_Déu|La mare de Déu quan era xiqueta]]''<ref>{{Ref-web|títol=Audrey Hepburn i «El cant dels ocells» {{!}} Catorze.cat|url=https://www.catorze.cat/noticia/11872/audrey/hepburn/cant/dels/ocells|consulta=2020-05-01|llengua=ca|cognom=Catorze.cat}}</ref> i ''[[El cant dels ocells]],'' identificada en el context català amb el sentiment de desarrelament a l'exili.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Pasión, desarraigo y literatura : el compositor Robert Gerhard|url=https://www.worldcat.org/oclc/1007172080|lloc=Madrid|isbn=978-84-9114-086-3|cognom=Sánchez de Andrés|nom=Leticia|data=2013|editorial=Musicalia Scherzo|pàgines=}}</ref>

Amb la inspiració en les melodies ''[[s:La_Mare_de_Déu|La mare de Déu quan era xiqueta]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' l'obra de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Gerhard]] aconsegueix reflectir el sentiment de pèrdua i enyorança de la terra natal mitjançant les ressonàncies d'aquestes melodies catalanes. [[Pau Casals i Defilló|Pau Casals]] va convertir ''[[El cant dels ocells]]'' en un símbol de l'[[exili català]]. A més, la secció central, de caràcter més folklòric, recorda el ritme i l'estil de la [[sardana]].<ref name=":0"/> Julian White<ref>{{Ref-publicació|article=National Traditions in the Music of Roberto Gerhard|url=http://www.jstor.org/stable/946131|publicació=Tempo|data=1993|issn=0040-2982|pàgines=2–13|exemplar=184|nom=Julian|cognom=White}}</ref> l'emparenta amb ''[[El minyonet de Guineu]],'' una cançó catalana pròpia del Carnaval.

Aquest ''Estudi'' va ser una peça de mostra de la banda sonora del film ''Secret People'', per a la qual Gerhard faria servir una instrumentació formada per flauta/''piccolo,'' oboè, corn anglès, dos clarinets, fagot, trompa, trompeta, tuba i percussió.<ref name=":0"/> La música de la pel·lícula va ser dirigida pel director i compositor anglès [[Ernest Irving]],<ref>{{Ref-web|títol=Secret People (1952) - IMDb|url=http://www.imdb.com/title/tt0044014/fullcredits|consulta=2020-04-26}}</ref> en la gravació del 16 de març de 1951.

Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l'estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d'abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada de 1950.<ref name=":0"/>

El tema '''A''' de l'estudi se sent per primera vegada, a càrrec d'un orgue, als títols inicials de la pel·lícula. A continuació, després d'una breu transició, apareix el tema '''B''' de l'estudi a càrrec de tota l'orquestra. El tema '''A''' torna a aparèixer, de nou a l'orgue, quan comencen les primeres imatges de la pel·lícula. El tema '''B''' es presenta quan apareix per primera vegada la protagonista femenina, Maria. Aquest segon tema, que tant va agradar a Dickinson, s'utilitza també per acompanyar els títols de crèdit, per tancar la pel·lícula amb una espècie de crida a la reconciliació, a l'esperança i l'amor: tant el productor com el director van acordar que, als temps difícils de la postguerra calia oferir esperança a la gent. Van realitzar un canvi en el final de la pel·lícula, que concloïa amb la mort de Maria. A la versió modificada, el final presenta la germana petita ballant en homenatge a Maria, per a reivindicar que la vida ha de continuar tot i que hi succeeixin desgràcies.<ref name=":0"/>