Francesca Lebrun: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}} fou una soprano i compositora alemanya.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Franziska Lebrun|url=https://mugi.hfmt-hamburg.de/artikel/Franziska_Lebrun.html|consulta=2021-01-26|llengua=|editor=MUGI - Musik und Gender im internet|data=gener de 2008|nom=Bärbel|cognom=Pelker}}</ref>
 
Nascuda ''Franziska Dorothea Danzi''. El seu pare era el violoncel·lista italià Innocenz Danzi i el seu germà menor era el compositor i violoncel·lista [[Franz Danzi]] (1763-1826). Estava dotada d'una magnifica veu, tant en claredat com en extensió, i als disset anys ja va cantar en l'Òpera de Mannheim.<ref name=":0" /> Va ser reconeguda per la seva destresa vocal i molt sol·licitada per notables contemporanis, com [[Anton Schweitzer]], [[Ignaz Holzbauer]] i [[Antonio Salieri]], per als papers principals en els seus opus més potents.
 
Va rebre la seva formació musical a l’anomenada escola de Mannheim i començà la seva carrera el 1772 debutant a la cort de l'elector [[Carles II Teodor de Baviera]], com Sandrina a ''[[La contadina in corte]]'', d'[[Antonio Sacchini]]. També va aparèixer en públic per primera vegada com a compositora a Londres. El 1780 i el 1782 es van imprimir les dues sèries de sis sonates cadascuna per a piano i violí acompanyant, ''Op. 1'' i ''Op. 2''. Franziska Lebrun i la seva cunyada Margarethe Danzi (nascuda Marchand), van ser les úniques compositores femenines de l'orquestra de la cort de l'elector [[Carles II Teodor de Baviera|Carles II Teodor]].<ref name=":0" />
 
Casada amb el compositor i [[oboista]] de la cort de Mannheim, [[Ludwig August Lebrun]], junts van fer gires de concerts extensos. Viatjà per Itàlia fent-se sentir a Milà amb l'òpera de [[Antonio Salieri|Salieri]] ''[[L'Europa riconosciuta]]'', l'agost de l'any 1778, en l'obertura de [[La Scala]]. Pels anys 1781/83 aconseguí grans èxits a Londres. Aquests es repetiren a Viena i Praga (1785), Nàpols (1786-1787) i Berlín (1789-1790), i Venècia. El 1788 i el 1789 cantà a Munic ''[[Idomeneo]],'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], ''[[Armida]],'' d'[[Alessio Prati]], i ''[[Kastor und Pollux]]'', de [[Georg Joseph Vogler]].