Gertrud Arndt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Hessen a partir de Wikidata |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 12:
== Les seves fotografies ==
La fotografia d'Arndt, oblidada fins a la dècada de 1980, ha estat comparada amb la dels seus contemporanis Marta Astfalck-Vietz i [[Claude Cahun]].<ref name="bauhaus2">[http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk "Gertrud Arndt (-Hantschk)"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130405082729/http://bauhaus-online.de/en/atlas/personen/gertrud-arndt-hantschk|date=2013-04-05}}, Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.</ref> Al llarg dels cinc anys en què es va interessar activament per la fotografia, es va capturar a ella mateixa i a les seves amigues en diversos estils, vestits i escenaris de la sèrie coneguda com a ''Maskenportäts'' (''Retrats amb màscara''). Tot i que en aquell moment Arndt es va negar a atribuir cap sentit artístic profund a les seves fotografies, aquestes eren imaginatives i provocatives. Amb els seus vestits, Arndt va crear reinterpretacions lúdiques d'estereotips femenins, com ara la vídua, la socialité o una nena petita, i destaquen per l'audàcia i la desimboltura i també per una ambiqüitat inclasificable.<ref name=
Angela Connor, que escrivia per a ''Berlin Art Link'', descriu les imatges de Arndt com «''des de greus fins a absurdes i fins i tot juganeres''».<ref>[http://www.berlinartlink.com/2013/03/11/before-cindy-sherman-came-gertrud-arndt/ Angela Connor, "Before Cindy Sherman came Gertrud Arndt"], Berlin Art Link. Retrieved 15 March 2013.</ref> L'estil fotogràfic propi d'Arndt també era únic i desafiava els aspectes habituals de la fotografia modernista, que sovint incloïa angles extrems, mirall constructivista o simplificacions geomètriques.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design|cognom=Müller|nom=Ulrike|editorial=Flammairon|any=2009|isbn=978-2-08-030120-8|lloc=París|pàgines=57–61}}</ref> En comptes d'això l'espectador s'enfronta amb Arndt directament, incapaç d'ignorar l'expressió comunicada per la seva cara i els accessoris que l'emmarquen. Avui es considera que Arndt és una pionera de l'autoretrat femení, molt semblant al que avui anomenaríem ‘selfies'.<ref name=":4"/> La seva obra va tenir un ressò en la de [[Cindy Sherman]] i [[Sophie Calle]].
| |||