Des de l'etapa que s'estén des del búlgar antic (també anomenat [[antic eslau eclesiàstic]] fins al búlgar modern, aquest idioma va passar de ser una [[llengua sintètica|llengua altament sintètica]] a una [[llengua analítica]].
Una de les peculiaritats d'aquesta llengua és la desaparició de la [[Declinació gramatical|declinació]] present a les altres llengües eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formació alguns [[substantiusubstantius]]s i [[adjectiu]]s, però els casos gramaticals han desaparegut completament. Si més no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el búlgar antic. Una altra característica curiosa i bàsicament aliena a la resta d'esfera eslava, és la incorporació dels [[article]]s enclítics, que probablement provenen de la llengua original (de la branca [[llengües turqueses|turquesa]]) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles se situen al final de la paraula: com passa en [[romanès]] o les [[llengües escandinaves]] de la branca [[llengües germàniques|germànica]]. Per exemple ''мъж'' és "home", i ''мъж'''ът''''' és "l'home"
