Maria Mercader Forcada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 12:
== Carrera professional ==
Maria Mercader va entrar en el món del cinema de la mà de la cineasta [[Rosario Pi Brujas|Rosario Pi]]. Primer fou secretaria de rodatge<ref name=
A causa de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil Espanyola]] es traslladà primer a [[París]] i després a Roma. A la capital francesa va compaginar la seva activitat davant les càmeres, en cintes com ''L'Étrange nuit de Noël'' ([[1938]]), amb la formació en [[Art dramàtic|Art Dramàtic]] amb [[Louis Jouvet]]. No durà gaire la seva estada a [[França]]: l'any [[1939]] Mercader es traslladà a Itàlia, on va esdevenir una actriu de molta rellevància durant la dècada dels quaranta,<ref name=":1"/> per la seva emotiva interpretació i fotogènia.<ref>{{Ref-llibre|cognom=1958-|nom=Aguilar, Carlos,|títol=Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles|url=https://www.worldcat.org/oclc/36877626|data=1996|editorial=Alianza Editorial|lloc=Madrid|isbn=8420694738}}</ref> En aquesta època va rodar diferents pel·lícules, la primera de les quals fou la comèdia ''Il segreto inviolabile''/''Su mayor aventura'' (1939).<ref name=":1"/>
Tornà a [[Espanya]] per filmar ''Marianela'' ([[1940]]). Els interiors d'aquest film van ser rodats als [[Estudis Orphea]] de Barcelona.<ref name=
A Itàlia també va treballar amb altres directors i directores de renom, com [[Rossano Brazzi]], [[Carlo Ludovico Bragaglia]], [[Luigi Zampa]], [[Vivi Gioi]], [[Umberto Melnati]], [[Ernesto Almirante]] o [[Anna Magnani]].<ref name=
Entre [[1944]] i [[1946]] Mercader debutà a l'escena teatral amb obres com ''Il tempo e la famiglia Conway'' i ''Ma non è una cosa seria'', entre d'altres.<ref name=
L'any 1946 tornà a la pantalla gran amb ''Il canto della vita'' (1946) i, un any més tard, amb la [[Segona Guerra Mundial]] finalitzada rodà ''Natale al Campo 119'' ([[1947]]). Continuà fent cinema fins al [[1951]] quan després de rodar ''Buongiorno Elefante'' (1951) aturà la seva carrera cinematogràfica. Durant aquest últim any l'actriu va fer tasques de productora, ja que va cercar finançament per a la cinta ''Ladri de biciclette'' que va voler rodar De Sica.<ref name=
No seria fins al [[1975]] Mercader tornà a posar-se davant de la càmera per rodar ''Giovannino'' (1975).<ref name=
L'any [[1978]] publicà un recull de memòries en record a Vittorio de Sicca titulat ''La mia vita con Vittorio De Sica''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=1941-2006.|nom=Romaguera i Ramió, Joaquim,|títol=Diccionari del cinema a Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/803708295|data=2005|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|isbn=8441213798}}</ref>
La seva última pel·lícula fou un ''[[remake]]'' titulat ''Il signior Max'' realitzada pel seu fill [[Christian De Sica]] l'any [[1991]].<ref name=
== Parentiu ==
| |||