Fiódor Tolbukhin: diferència entre les revisions

A l'octubre de 1943, el Front Sud passà a denominar-se [[4t Front Ucraïnès]]. Des d'allà, Tolbukhin ajudà al [[3r Front Ucraïnès]] de [[Rodion Malinovski]] en l'[[Ofensiva del Baix Dnieper]] i en l'[[Ofensiva del Dnieper i els Càrpats]]. Al maig de 1944, Tolbukhin va ser destinat al capdavant del [[3r Front Ucraïnès]], i durant la Campanya d'Estiu (juny-octubre de 1944), Tolbukhin i Malinovski van llençar la invasió dels Balcans, conquerint la major part de [[Romania]]. El [[12 de setembre]] de [[1944]], dos dies després que Malinovski fos promogut al rang de [[Mariscal de la Unió Soviètica]], Tolbukhin també ho va ser. Mentre que Malinovski es dirigia cap al nord-oest, cap a Hongria i Iugoslàvia, Tolbukhin llançava la seva invasió cap al sud, conquerint gran part de [[Bulgària]]. Iniciant l'Ofensiva d'Hivern, Tolbukhin va fer girar el seu exèrcit cap al nord-oest, alliberant gran part de [[Regne de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] i envaint l'[[Hongria]] meridional.

 

 

Tolbukhin és generalment vist com un dels millors generals soviètics de la [[Segona Guerra Mundial]]. Meticulós, prudent, i no cegament ambiciós com alguns dels seus companys, va ser respectat tant pels seus companys comandants com pels seus homes, especialment per la seva dedicació perquè tinguessin una taxa baixa de caiguts. Tolbukhin va ser receptor de nombroses distincions i condecoracions, incloent l'[[Orde de la Victòria]] i el títol d'[[Heroi de la Unió Soviètica]]. També va ser nomenat Heroi dels diversos països que alliberà. A Bulgària, la ciutat de [[Dòbritx]] passà a anomenar-se ''Tolbukhin'', nom que conservà fins a la caiguda del [[comunisme]] el [[1989]]. L'urna que conté les seves cendres està enterrada a la [[Necròpoli de la Muralla del Kremlin|Muralla del Kremlin]].