Plaça Reial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla cal coor redundant |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 25:
La inauguració del [[Gran Teatre del Liceu]], el 1847, va fer desestimar la idea de construir-hi un teatre i es va decidir fer-hi la plaça el [[1848]]. Va ser dissenyada i construïda per l'[[arquitecte]] i [[urbanista]] [[Francesc Daniel Molina i Casamajó]].
L'espai concret que ocupa l'actual plaça Reial va ser comprat pels caputxins del [[convent del Mont Calvari]] l'any 1717 per construir-hi un nou convent (1718). El convent dels caputxins va aprofitar alguns trams de la muralla medieval i comprenia tot l'espai que en l'actualitat es correspon amb el carrers del Vidre, d'Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. L'església conventual estava situada a la Rambla, a l'alçada de l'actual entrada al carrer de Ferran, mentre que a la zona sud se situava l'hort (centre de la Plaça Reial). Cal remarcar també la fàbrica d'hàbits de llana a tocar del carrer del Vidre, que els religiosos van establir.<ref name=
L'any 1822, en ple [[Trienni Liberal]], va significar el canvi en la propietat del terreny, que va passar a l'Ajuntament, el qual no va poder enderrocar el convent fins a l'any 1835 per l'esdeveniment de l'anomenada [[Dècada Absolutista]]. També l'any 1835 es produí la destrucció del [[convent de Sant Josep]], ubicat llavors en l'actual [[mercat de la Boqueria]]. La intenció era construir en el seu solar una plaça semblant a la plaça Reial, i inicialment es va projectar i arribar a construir la plaça del Treball, de la qual són una mostra els pòrtics conservats fins a l'actualitat. Posteriorment, al seu interior es va construir l'estructura del mercat de Sant Josep, estructura que ha perdurat sense gaires alteracions fins als nostres dies. Pel que fa a la plaça Reial, cal remarcar que va ser construïda entre 1850 i 1859 sota una claríssima manifestació d'urbanisme napoleònic, juntament amb el projecte realitzat el 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, guanyador del concurs municipal per a la nova plaça. I és precisament en el lloc on avui hi ha la plaça, on s'ubicava el convent de Caputxins citat anteriorment. En [[1892]] fou l'escenari d'un [[Atemptat de la Plaça Reial|atemptat anarquista]] que va causar la mort d'una persona.<ref>{{ref-llibre |cognom=Ardolino |nom=Francesco |títol=En el batec del temps |pàgines=164 |editorial=Institució de les Lletres Catalanes |any=2012 |isbn=8439389558 |url=https://books.google.cat/books?id=qYdOkTaKs8UC&q=atemptat+pla%C3%A7a+reial&dq=atemptat+pla%C3%A7a+reial&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiDwZ-5wZTfAhUagM4BHQ1kA8wQ6AEITzAI}}</ref>
Ja als [[anys 1950]], [[Adolf Florensa]] realitzà un programa d'intervencions que es caracteritzava per la concentració i les falses restauracions d'edificis de caràcter històric i artístic. El barri es convertí en un "parc temàtic" on es reedificaren construccions d'altres indrets i s'afegiren elements aliens per donar una cohesió estètica a tot el conjunt, actuacions aquestes que van ser criticades per part d'historiadors de renom com [[Ferran Soldevila]], [[Antoni Rovira i Virgili]] i [[Agustí Duran i Sanpere]].<ref name=
Pel que fa a la seva morfologia interna, durant el {{segle|XVIII}} va canviar dràsticament a causa de la gran densificació soferta: se subdividiren els grans casalots en pisos irregulars i mancats de serveis; s'aprofità tota parcel·la, suprimint les hortes que hi persistien, creant habitacions mal il·luminades i pitjor ventilades i s'enderrocà la casa antiga per construir-ne una de nova amb un increment desmesurat de l'alçada. El {{segle|XIX}} serà, però, el de les grans transformacions en l'estructura i en la morfologia del barri, a causa de diversos fenòmens: la transformació dels cementiris parroquials en places públiques ([[Plaça del Pi|Pi]], Sant Just, [[Plaça de Sant Jaume|Sant Jaume]], Sant Miquel, Sant Sever, la Mercè, etc.); el buidat de grans peces, en la majoria de casos procedents de la crema i desamortització de convents, així com l'enderrocament de palaus, amb el consegüent canvi d'ús (places Reial, Medinaceli, etc.) i ocupació per les institucions (Govern Militar, Capitania Militar, àmpliament de l'[[Ajuntament de Barcelona]], etc.); l'enderrocament de les muralles, que obrirà el barri i aportarà noves parcel·les i solars; l'obertura de l'eix dels carrers de Ferran i Jaume I i de la [[Via Laietana]]; etc.<ref name=
La plaça és actualment un punt de reunió d'un públic molt heterogeni, perquè és un lloc per estar assegut i prendre unes copes a l'aire lliure a les terrasses sota les arcades que la caracteritzen. De nit, també és bastant freqüent trobar-hi gent, ja que als seus voltants hi ha bars, llocs per ballar i escoltar musica. És una de les places amb més vida i ambient, tant diürn com nocturn. A més, els caps de setmana a la plaça es pot veure les reunions de col·leccionistes de monedes i segells. També és un lloc molt utilitzat per a celebrar esdeveniments de la capital catalana. Durant la [[Festa Major de Barcelona]] és un dels llocs escollits per fer els balls típics de la festa major i un dels escenaris del festival de música paral·lel [[BAM]].
| |||