Sanç I de Pamplona: diferència entre les revisions

L'abdicació va comptar amb el suport absolut del rei d'Astúries [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]] i el comte [[Ramon II de Pallars-Ribagorça|Ramon II de Pallars]], que haurien ocupat la ciutat de Pamplona per pressionar a Fortuny a abdicar,<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.euskomedia.org/aunamendi/114417|títol=Sancho I Garcés|consulta = 6 novembre 2015|llengua = castellà|editor = Fundació Euskomedia|data = 2011|obra = Auñamendi Eusko Entziklopedia}}</ref> així aconseguien un canvi dinàstic amb una nova orientació política, contrària a la relació amb els [[Muladí|muladís]] [[Banu Qassi]] de l'[[Ebre]], que ocupaven extenses terres al sud, a [[La Rioja]] i [[Tudela]]. En qualsevol cas, si hi va haver un episodi de violència o pressió, no va tenir molta força o importància, perquè els descendents coneguts de Fortuny, ràpidament van contraure matrimoni amb familiars del nou rei,{{Sfn|Martínez Díaz|any = 2007|p = 26}} de fet Sanç Garcés es va casar amb [[Toda de Navarra|Toda Aznar]], néta de Fortuny, per tal de donar legitimitat al seu ascens; Toda era filla d'[[Oneca]] i d'[[Aznar Sánchez de Larraun]], nebot de l'anterior rei.<ref name=":0"/>

A més de l'aliança amb Lleó i Castella, el rei tenia vincles familiars i polítics a Aragó, Sanç, om a fill de [[Dadilda de Pallars]], germana de Ramon de Pallars i Ribargorça, i era amic de [[Fortún ibn Muhammad]], musulmà d'Osca i d'Amrus al-Tawil. El comtat es reduïa aleshores a un territori muntanyenc i els seus governants estaven sota l'esfera carolíngia. No se sap si la incorporació va ser de forma pacífica o no, però el comte [[Galí Asnar II]] va reconèixer la sobirania pamplonesa sobre el comtat d'Aragó. El 922 Sanç i el comte van escenificar la nova arquitectura del poder a l'Aragó celebrant junts amb els bisbes de Pamplona i Aragó una cerimònia per la qual donaven al monestir de [[Monestir de San Pedro de Siresa|San Pedro de Siresa]] els drets sobre la [[Valle de Hecho|vall d'Hecho]].<ref name=":0"/> Poc després, la filla de Galí, [[Andregot Galindes|Andregot]], es va casar amb l'hereu pamplonès.{{Sfn|Usunáriz Garayoa|any = 2006|p = 31}} Durant el seu regnat es va començar a encunyar moneda, sent el primer regne cristià que ho féu. Així mateix es va introduir el sistema de tinences de la terra, sistema que perdurarà fins a principis del {{segle|XIII|s}} a [[Navarra]] i [[Aragó]].