Abella de la Conca: diferència entre les revisions

El poble vell continua arrapat a les roques coronades pel castell i al damunt mateix del Forat d'Abella, ''lo Foradot'', que és el lloc on restes trobades en coves i balmes ens remet a un poblament molt llunyà, que els autors daten en el [[paleolític inferior]] mitjà-final. És a dir, entre 250.000 i 150.000 anys enrere. En aquest lloc el poblament, troglodític, s'hi degué mantenir fins a l'[[eneolític]], a l'[[Edat del bronze]] o potser fins i tot fins a l'[[edat del ferro]]. Com hem dit anteriorment, d'aquest antic poblament en coves i balmes vindria el nom del poble. Són de destacar les [[Espluga del Congost|Esplugues del Congost]], quasi un quilòmetre al nord-oest de la vila, on es van trobar restes humanes i ceràmica feta a mà.

 

 

Aquest poblament, ja en les èpoques immediatament anteriors o coincidents amb la colonització romana, que ha deixat tants rastres a la veïna [[Isona]] i altres pobles de la comarca, el poblament es degué traslladar al lloc actual, que és on es van trobar almenys dues làpides romanes de què es té coneixement (una al presbiteri de l'església, l'altra davant la porta de l'antiga rectoria). Igualment, a la zona de ponent del poble, als peus de les [[Roques de Magaró]]<ref name="Gencat"/> hi ha restes de ruïnes possiblement romanes, si bé d'un tipus d'habitatge molt primitiu i conservat només a través d'elements constructius, no d'estructures: l'''antiga ciutat de Pil·la''. La memòria popular dels habitants d'Abella de la Conca servava el record de l'existència d'un poblat en aquest lloc. També foren descoberts a Abella uns forns de ceràmica ''sigillata''. Foren els primers de ser trobats a la península Ibèrica. Encara, al cementiri<ref name="Gencat"/> de la població i a la partida d[[els Ferginals]] hi ha jaciments amb restes d'època romana.