Àvars de Pannònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 20:
El nom del successor no és conegut, però es va dirigir primer contra [[Itàlia]], que en aquell moment estava governada pels longobards, que, aprofitant la seva emigració, ja havien arrabassat Panònia. El [[610]] van saquejar el Friule. El [[619]] es van acostar fins a les portes de [[Constantinoble]]. L'emperador Heracli va negociar amb el rei àvar, que va accedir a la retirada; l'emperador va anar al campament del bàrbar per negociar la treva definitiva; com que el rei àvar havia donat paraula de parar les hostilitats, les portes de la ciutat es van obrir i molta gent va sortir per veure l'entrevista. Només arribar l'emperador al campament àvar, fou rodejat per la guàrdia àvara, però es va poder escapar fuetejant el seu cavall i passant per entre la seva gent que van dificultar els moviments de la guàrdia dels àvars, aconseguint tornar a la ciutat, però els habitants que havien sortit foren massacrats o fets presoners. Els àvars es van retirar amb 250.000 presoners cap al seu país darrere el Danubi. Llavors van devastar les terres d'[[Il·líria]], entre el Danubi i la [[mar Adriàtica]], i les fronteres d'Itàlia. Aquestes terres imperials foren concedides per l'emperador com a feus imperials als ''dux'' dels eslaus (serbis i croats), amb l'obligació de defensar el territori contra els àvars amb els quals aviat es va signar un tractat de pau (vers [[620]]).
Les hostilitats de Bizanci amb [[Cosroes II]] de [[Pèrsia]] van donar ocasió als àvars de reprendre la guerra. Perses i àvars es van aliar per assetjar Constantinoble i el [[626]] els àvars atacaven [[Tràcia]] [[Setge de Constantinoble (626)|assetjant la ciutat]] al juny, al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar (Chahrvaraz) avançaven per [[Àsia Menor]] cap a la capital (juliol). Llavors, estava [[Heracli]] acampat al riu [[Halis]] i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, però va fer just el contrari; va enviar el seu fill Teodor amb un exèrcit per envair [[Mesopotàmia]], que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix, amb el gros de l'exèrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel, el khan dels khàzars; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar la guarnició persa de [[Tiflis]] i van posar el [[Regne d'Ibèria]] sota protectorat romà d'Orient. Units grecs i khàzars, van reunir un gran exèrcit; els khàzars van envair [[Imperi Mede|Mèdia]] i els grecs (amb 50.000 auxiliars khàzars) ven entrar a [[Assíria]]. Mentre Constantinoble, dirigida pel patriarca Sergi i el patrici Bonus, resistia bé l'assetjament, ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del [[Bòsfor]], els àvars van intentar l'[[Setge de Constantinoble (627)|assalt sense èxit]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |cognom2=Haldon |nom2=John |cognom3=Turnbull |nom3=Stephen Richard |títol=The Fall of Constantinople: The Ottoman Conquest of Byzantium |url=http://books.google.cat/books?id=BDtiMmArKaAC&pg=PA111&dq=Blachernae+627&hl=ca&sa=X&ei=azOZUd7-Ae-07QbtzIGwDg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Blachernae%20627&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=111 |isbn=1846032008 }}{{Enllaç no actiu|
L'agost del [[791]], [[Carlemany]] va fer campanya al país àvar, i va penetrar fins a la confluència del Danubi i el [[Raab]]. El [[795]] el seu fill [[Pipí d'Itàlia|Pipí]], ajudat per Eric, duc de [[Friul]], va atacar la fortalesa àvar, el ring, i es va apoderar de part del tresor dels ''kaghans'' amb tot el saquejat durant dos segles. El [[796]], en la tercera campanya, Pipí va arrasar el ring i es va emportar la resta del tresor. Un cap àvar amb el títol turcomongol de ''tudun'', va anar el [[795]] a batejar-se a [[Aix-la-Chapelle]]. El [[799]], aquest ''tudun'' es va revoltar contra el domini franc, però, reprimit, el va substituir un cap àvar anomenat Zodan, que el [[803]] va anar a la cort imperial a fer acte de submissió. El [[805]] regnava sobre els àvars, com a vassall de Carlemany, un ''qaghan'' de nom Teodor.
| |||