Mohammed Al-Habib: diferència entre les revisions

El gener de 1856 es va fer una gran conferència nacional a Tin Douja, sota la presidència de Cheikh Sidïa Al-Kabir, cap dels Oulad Biri que pals seus orígens i la seva posició central representava la unió entre Trarza, Brakna i Adrar. El prestigi del Cheikh Sidïa, el més gran marabut del seu temps. Es va formar una Lliga contra els francesos entre els emirs de [[Trarza]], de [[Brakna]] i els Oulad Yahia ben Othman d'[[Emirat d'Adrar|Adrar]]. Faidherbe va reunir una columna al llac Regiz ([[llac Cayor]]) tallant les comunicacions entre territori Trarza i Brakna. Una incursió dels francesos va sorprendre a l'emir al seu campament i la seva gent després de breu resistència, va fugir. L'emir, gros i vell, no va poder agafar el cavall i estava a punt de ser mort quan un grup d'amics manats per Mokhtar ould Mohammed ould Sidi Ahmed, el van rescatar i l'emir va poder fugir amb el cavall del mateix Mokhtar; els maures es van dispersar cap al nord (febrer de 1856) i com que era l'estació seca i no podien acostar-se al riu ni als marigots per abeurar als seus ramats, i no tenien aigua on eren, els ramats van morir i els mateixos trarzes van començar a patir set i després gana. Faidherbe hàbilment va separar de la lluita als brakna i va llençar als wòlofs i tuculors contra els trarza, saquejant la [[Chamama]]. Les tribus marabútiques es van sotmetre (gener de 1857) i foren seguits per molts guerrers a títol individual.

 

 

Després d'algunes negociacions, Sidi Mbaïrika, fill gran de l'emir, i el visir Mokhtar Sidi van signar la pau a Saint-Louis, en les condicions imposades per Faidherbe (20 de maig de 1858); l'emir renunciava a tota pretensió sobre el Waalo i Saint Louis, territoris reconeguts a França, que podria protegir també el [[Dimar]], [[Djolof]], [[Diambur]] i [[Cayor]]. Els estats que pagaven tribut als trarza ho farien en endavant per mitjà dels francesos que els entregaria a l'emir. L'escala oficial de la goma pels trarzes seria a [[Dagana (Senegal)|Dagana]], i la resta de productes seria lliure arreu i sempre; els drets de duana quedaven suprimits i substituïts per una peça de Guinea per cada 500 kg de goma (o sigui el 3%) i seria cobrat per l'administració francesa als comerciants i després pagada a l'emir. Els Ida Ou Al-Hadj retornaven a la norma general però si la goma era portada a Saint Louis rebrien una peça addicional de Guinea per cada 1000 kg; els trarzes no podrien travessar el riu amb armes.