Victòria de Samotràcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 21:
== Context ==
El naixement de la cultura i l'art grecs va tenir lloc entre els segles IX i VIII aC, després de la crisi per l'enfonsament de la civilització cretomicènica i la invasió dels doris. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani. Al segle VII, el contacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica va provocar la formació de l'arquitectura i l'escultura gregues, que van assentar les bases de l'art hel·lènic. Segles més tard, la victòria contra els perses (guerres mèdiques, 499-479 aC) va servir per a iniciar un període de completa autonomia cultural i artística que es va centrar en l'hegemonia de l'Atenes de Pèricles. Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres polis o ciutats -estat que va ser l'inici de les guerres del Peloponès i la causa de la decadència econòmica de les ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV pels macedonis que, sota el lideratge de Filip II i el seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l'Imperi persa. La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 aC va fragmentar l'Imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. La influència grega va arribar a l'últim terç del segle I a.C., quan Roma va aconseguir el domini del Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega seguint la màxima d'Horaci: «Graecia capta ferum victorem cepit».<ref name=
== Anàlisi formal ==
Línia 28:
Des d'un punt de vista frontal, la figura es recargola i s'obre en les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s'observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit. El moviment impetuós de la Niké s'expressa en els draps que s'agiten i volen, i en les ales desplegades cap als costats i enrere. L'escultor ha volgut captar l'instant en què se situa sobre l'embarcació.
La vestimenta lleugera, de «draps mullats», adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, dotant el cos de la Niké d'una bellesa molt seductora. L'estàtua va embolicada en un fi mantell que s'adhereix al cos i en deixa veure la figura, amb les ales desplegades i en tensió. La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició.
L'obra presenta les característiques de l'art hel·lenístic, últim període de l'escultura grega: complicació compositiva, il·lusionisme escenogràfic, grandiositat i ruptura de la proporció classicista, realisme, trencament de l'equilibri, gust pel moviment, tensió dramàtica, sensualitat i bellesa, i habilitat tècnica.<ref name=
== Temàtica, significat i funció ==
Representa de manera al·legòrica la Victòria militar. Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que obtingueren a Sire enfront d'Antioc III de Síria, l'any 190 aC, i que els suposà el control d'àmplies comarques de la Caria i la Lícia i l'aliança amb nombroses ciutat i illes pròximes. Funció commemorativa.<ref name=
== Models i influències ==
| |||