Ígor Stravinski: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Ígor Fiódorovitx Stravinski''', en [[rus]] И́горь Фёдорович Страви́нский, transliterat Igor' Fjodorovič Stravinskij<ref>El seu cognom pot aparèixer també com a '''Stravinsky''', '''Strawinski''', '''Strawinsky''', o '''Stravinskii'''</ref> ([[Oranienbaum]], ara la ciutat de [[Lomonóssov]], [[17 de juny]] de [[1882]] – [[Nova York]], [[6 d'abril]] de [[1971]]), fou un [[compositor]] [[russos|rus]], posteriorment nacionalitzat [[França|francès]] (1934) i [[Estats Units|estatunidenc]] (1945). Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el [[Primitivisme]], el [[Música neoclàssica|Neoclassicisme]] i el [[Serialisme]], però és conegut mundialment sobretot per tres obres del seu anomenat ''període rus'': ''[[L'ocell de foc]]'' (1910), ''[[Petruixka]]'' (1911) i ''[[La consagració de la primavera]]'' (1913). Per a molts, aquests [[ballet]]s clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'[[òpera]] i [[simfonia]] a petites peces per a [[piano]] i obres per a grups de [[jazz]].
 
Stravinski també va aconseguir fama com a [[pianista]] i [[director d'orquestra]], sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també [[escriptor]]; amb l'ajuda d'[[Alexis Roland-Manuel]], va compilar un treball teòric titulat ''[[Poètica musical]]'', en el qual,on va deixar la famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa".<ref>Igor Stravinski, ''Poètica Musical'', Accent Editorial (2008) {{ISBN|978-84-936095-7-3}}</ref> [[Robert Craft]] va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com ''Conversations with Stravinsky''<ref>Robert Craft, ''Conversaciones con Igor Stravinsky'' Editorial Alianza (2003) {{ISBN|84-206-8557-7}}</ref> (Converses amb Stravinski).
 
Essencialment un [[rus]] [[Ciutadà del món|cosmopolita]], Stravinski va ser un dels compositors i artistes més influents de la [[música del segle XX]], tant en [[Occident]] com en la seua terra natal. Va ser considerat per la revista ''[[revista Time|Time]]'' una de les personalitats més influents del {{segle|XX}}.
 
== Biografia ==
Stravinski va néixer a Oranienbaum (actualment Lomonosov), prop de [[Sant Petersburg]], el 17 de juny de 1882. Va créixer a Sant Petersburg dominat fortament pel seu pare i el seu germà gran. Encara que el seu pare -Fiódor Stravinski- era un [[Baix (veu)|baix]] en el [[Teatre Mariïnski]], Stravinski va ser destinat als estudis de [[dret]] per tal d'esdevenir [[advocat]],; el canvi a la composició vindria temps després. El [[1902]], a l'edat de vint anys, Stravinski es va convertir en alumne de [[Nikolai Rimski-Kórsakov]], considerat el [[compositor]] rus més important del seu temps.
 
Stravinski va deixar Rússia per primera vegada el [[1910]], viatjantquan va viatjar a [[París]] per a assistir a l'estrena del seu ballet ''[[L'ocell de foc (ballet)|L'ocell de foc]]'' pels [[Ballets Russos]]. Durant l'estada va compondre altres dos treballs per als Ballets Russos: ''[[Petruixka]]'' ([[1911]]) i ''[[La consagració de la primavera]]'' ([[1913]]). Els ballets mostren el desenvolupament estilístic del compositor: des de ''L'ocell de foc'', l'estil del qual està molt influït per Rimski-Kórsakov, a ''Petruixka'' amb un fort èmfasi en la bitonalitat per a arribar finalment a la salvatge [[dissonància]] [[polifonia|polifònica]] de ''La consagració de la primavera''. L'estrena d'aquesta última el 1913, va ser probablement el major "escàndol" en la [[història de la música]], amb baralles a punyades entre els membres del públic i la necessitat de vigilància policial durant el segon acte.
 
Stravinski va mostrar un desig inesgotable per aprendre i explorar l'art i la literatura. Aquest desig es va manifestar en algunes de les seves col·laboracions a París. No només va ser el compositor principal per a [[Serguei Diàguilev]], dels Ballets Russos, sinó que també va col·laborar amb [[Pablo Picasso]] (''Pulcinella'', [[1920]]), [[Jean Cocteau]] (''Oedipus Rex'', [[1927]]) i [[George Balanchine]] (''Apollon musagète'', [[1928]]).
 
Encara era jove quan, el [[23 de gener]] de [[1906]], es va casar amb la seva cosina [[Katerina Nossenko]], a qui coneixia des de petit. El seu matrimoni es va mantenir durant 33 anys, però el veritable amor de la seva vida, i després, la seva companya fins a la mort, va ser de Vera de Bosset ([[1888]]-[[1982]]). Encara que era un notori galantejador (es rumoreja que va tenir ''affaires'' amb personalitats influents com [[Coco Chanel]]), Stravinski també era un home familiar que va dedicar quantitats considerables del seu temps i diners als seus fills i filles. Un dels seus fills -Soulima Stravinski- també va ser compositor, però poc conegut en comparació a son pare.
 
Quan Stravinski va conèixer Vera en els inicis dels [[anys 1920|anys 20]], ella era casada amb el pintor i dissenyador d'escenaris Serge Sudeikin. Atès que molt aviat van començar a tenir trobades amoroses, això va portar a Vera a deixar el seu marit al cap d'un temps. Des d'aquest moment i fins a la mort de Katerina el [[1939]] Stravinski va portar una doble vida, invertint part del seu temps amb la seva primera família i la resta amb Vera. Katerina va assabentar-se ben aviat de la relació, i la va acceptar com inevitable i permanent. Després de la seva mort, Stravinski i Vera es van casar a [[Nova York]], on s'havien refugiat per a escapar de la [[Segona Guerra Mundial|guerra]] el [[1940]].