La propietat de la masia passà als Travi, una família de la noblesa que tenia grans possessions aal lanord de [[CerdanyaCatalunya]], dels quals prové el nom actual. La riquesa dels aqüífers de can Travi fou tan gran que tenia concertat amb l'Ajuntament d'Horta l'abastiment de la població, motiu pel qual no s'hi podien fer pous. Amb l'aigua de Can Travi es regava bona part de la vall d'Horta, de [[Sant Andreu de Palomar]] i de [[Sant Martí de Provençals]]. La masia estava en molt mal estat a causa de les diferents vicissituds que ha hagut de patir. Durant la guerra de 1936, va caure una bomba al pati de la masia, que quedà parcialment derruïda; l'objectiu del bombardeig eren els grans dipòsits d'aigua de la finca, que eren, en aquells temps, plens d'oli i gasolina. Darrerament, en 1975, va explotar una bombona de gas butà que va ensorrar una part de l'església, els cellers, els cups, la cuina i el menjador. L'any 1990 l'Ajuntament de Barcelona va restaurar el que quedava de l'edifici i ara és la seu de la Guàrdia Urbana del districte d’Horta-Guinardó.<ref name=:0/>
Amb motiu d'una denúncia, el dia 17 de març de 1998, es va realitzar el control arqueològic d'un retall que es va documentar durant les obres que s'estan duent a terme a la masia de Can Travi Vell. Les fonts bibliogràfiques consultades situen el començament de la masia al {{segle|XVI}}, encara que l'estructura original ha patit moltes reformes fruit de la llarga vida de la masia.
