Arthur Rimbaud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 11:
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument en la [[Comuna de París]], el 1871, cosa que va retratar al seu poema'' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple ''(L'orgia parisenca o París es repobla).
 
Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat) ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i elels seuseus cabellcabells llargllargs. Al mateix temps, escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari mitjançant "una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] al final de setembre del [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac).
 
Rimbaud va viure per poc de temps a casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i cabell castany, i immediatament van esdevenir amants; portaren en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs d'[[absenta]] i [[haixix]]. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic ''[[enfant terrible]]''. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, [[Charles Baudelaire]].