'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín''',més conegut pel seu ''[[làqab]]'' '''al—{{Lang-Amín ''' —en [[àrab]] '''ar|أبو عبد الله محمد بن هارون الرشيد الامين''', ''|tr=Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Hārūn ar-Raxīd al-Amīn}}— (, més conegut pel seu ''[[làqab]]''—('''al-Amín '''[[787]]-[[814]]) (abril de [[787]]-[[25 de setembre]] de [[813]]) fou un [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]], fill i successor d'[[Harun ar-Raixid]], que va governar del [[809]] al [[813]]. La seva mare era Zubayda, neboda d'[[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]]. Per ser de pura sang [[haiximita]] de pare i mare va ser posat en l'ordre de successió davant del seu germà gran [[Al-Mamun (abbàssida)|Abd-Al·lah al-Mamun]], que era de mare esclava ([[792]]); el seu germà fou designat segon hereu el [[799]]. El [[802]] les "Actes de la Meca" d'Harun ar-Raixid van regular estrictament la successió en la que Al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germà que rebria la part occidental.
Mort Harun a Tus ([[Mashad]]) el [[24 de març]] del [[809]], al-Amín fou reconegut com a califa a [[Bagdad]] i al-Mamun va anar immediatament al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] que li havia estat assignat i es va establir a [[Merv]]. Un revolta [[kharigita]] a [[Sistan]] i [[Kirman]], dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.
