Pilota de vaqueta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 7:
S'ha de dir, però, que el pes actual de les pilotes és el resultat d'un procés històric en què ha anat progressivament augmentant, car encara es recorden les pilotes de 28 i 33 gr.{{sfn|Llopis i Bauset|1999|p=49}} Aquesta diferència de pes sol afavorir els ''restos'', els quals tenen una major força i han d'allargar l'efecte de la pilota,{{sfn|Llopis i Bauset|1999|p=49}} però és una dificultat afegida per a la tasca dels ''mitgers'' i ''punters'', els quals han de parar-la o colpejar-la quan encara duu molta violència.{{sfn|Llopis i Bauset|1999|p=49}}
A final de la [[dècada de 1950]], les pilotes més pesades estaven pels volts dels 38 i 39 grams, per a passar a 45 ó 46 a principi de la [[Dècada del 1990|dècada dels 90]],<ref name=
L'equip al ''[[Trinquet (esport)|dau]]'' és qui, abans de començar cada ''quinze'' pot escollir la pilota amb què vol jugar de les que hi ha disponibles al caixonet de la ''llotgeta de baix''. Així, si juguen un trio contra una parella, el trio tendirà a triar una pilota nova, que serà ràpida i de bot llarg, per tal que la parella haja de moure's constantment. També l'equip atacant optarà per una pilota més pesant, que cansen més en defensa.
Línia 14:
[[Fitxer:Pilota vaqueta.jpg|miniatura|Pilota de vaqueta gastada]]
La pilota de vaqueta és una peça d'artesania, fabricada per treballadors del [[cuir]], o ex-pilotaires, anomenats ''piloters'', els més preats avui en dia són Emili López d'[[Alberic]], la nissaga dels Enric Álvarez de [[Carcaixent]],{{sfn|Sanchis|2015}}<ref name=
En primer lloc s'ha d'escollir el [[cuir]], que serà de pell de [[vaca|bou]] (concretament del [[Clatell|bescoll]]), que ha de tindre un gruix de 6 a 7 mm, i que ha de ser ben resistent perquè la pilota es convertisca en una autèntica pedra quan estiga acabada. Una vegada s'ha triat la pell més apropiada, aquesta es posa [[adoberia|a remulla]] perquè es banye i s'hi puga treballar, ja que en sec resulta impossible modelar-la. El cuir estarà en adob fins que tinga un gruix de 3 mm.{{sfn|Llopis i Bauset|1999|p=47}}
| |||