Sis variacions per a piano sobre un tema original en fa major (Beethoven): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
{{Infotaula composició | tonalitat=Fa major|compositor=Ludwig van Beethoven|any=1802|publicacio=Breitkopf & Härtel, Leipzig 1803|instrumentació=Piano|forma=Tema i variacions}}
Les '''''Sis variacions per a piano sobre un tema original en Fa major''''' '''Op. 34''', és un conjunt de sis [[variacions]] per a piano sol compostes per [[Ludwig van Beethoven]] l'any 1802. L'obra segueix l'estructura clàssica del [[tema i variacions]], tot i que presenta la novetat que cada variació està en una tonalitat diferent.<ref name=:0>{{Ref-llibre|títol=Beethoven|url=http://worldcat.org/oclc/698948888|editorial=Oxford University Press|data=2009|isbn=978-0-19-532825-7|cognom=Kinderman, William, 1952-}}</ref> Aquestes variacions van ser dedicades a la princesa [[Erba Odescalchi]], nascuda [[Babette Keglevich von Buzin]].<ref name=
== Característiques ==
Beethoven va escriure el seu primer gran conjunt de variacions sobre un tema original, les '''Variacions Op. 34''', el 1802, immediatament després d'acabar les [[Sonata per a piano núm. 16 (Beethoven)|sonates op. 31]]. Poc temps més tard va compondre les famoses [[Variacions i fuga per piano en Mi♭ major, Op. 35,|'''''Variacions i fuga per piano en'' Mi♭ ''major, Op. 35''''',]] sobre el tema del ''finale'' de la [[Simfonia núm. 3 (Beethoven)|simfonia ''Eroica'']]'''''.''''' En una carta d'octubre de 1802, citada sovint, Beethoven va descriure les variacions com escrites en un "estil nou, i cadascuna d'una manera totalment diferent". Totes dues obres presenten característiques que van més enllà de la natura estàtica i de la tècnica clàssica del [[tema i variacions]]. Al pla tonal de les op. 34, les successives variacions no es mantenen en la tonalitat inicial, sinó formant una cadena de terceres descendents.<ref name=:0/> Les relacions per terceres són un dels trets idiosincràtics de l'estil de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]].
Segons Poggi i Vallora,<ref name=
La "diversitat" assenyalada per Beethoven i subratllada pels crítics consisteix efectivament en un plantejament de gran alè. Aquestes sis variacions es presenten com sengles "mons acabats", cadascú dotat d'un tempo, un ritme, un caràcter i una tonalitat diferent. Del tema, d'una noblesa aproximada a un coral, neixen, en efecte, sis aventures apassionants. El panorama musical és realment fantasiós: un gran arc creatiu que inclou des de ritmes pastorals fins al fort segell de marxa disfòrica de la Variació V o la inhabitual consistència de l'últim adagio. El que més impressiona, si és possible, és la suggestió romàntica d'alguns episodis, fins al punt que alguns crítics han evocat el caràcter dels grans romàntics posteriors: l'esperit de Brahms a la segona part de la Variació V, de Schubert a la Variació VI i de Mendelssohn a la ''coda'' (l'episodi que precedeix a l'adagio final).
Línia 12:
== Comentaris ==
Diferents fonts de l'època i posteriors mostren com es va rebre l'obra de Beethoven:<ref name=
* ''[[Allgemeine musikalische Zeitung|Allgemeine Musikalische Zeitung]]:'' "Predisposa favorablement el fet que el cèlebre Beethoven, que no té el costum d'afegir petits treballs entre els nombres de les seves obres, ho hagi fet en aquest cas."
|