Plantago: diferència entre les revisions

Tot i ser molt variable segons les espècies, elgènere té alguns trets comuns.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Plantatge|url=https://www.jardibotanic-gombren.cat/plantatge.html|consulta=2021-04-13|editor=Jardi Botanic Gombrèn}}</ref> La inflorescència és en espiga, amb bràctees amb un nervi central verd amb voravius escariosos.<ref name=":0" /> Les flors a l'extrem de [[tiges]] de 5-40 cm tenen forma de [[corol·la]], amb calze amb 4 sèpals soldats a la base, escariosos, amb nervi central verd; i corol·la amb 4 pètals formant un tub escariós. Té quatre estams amb filaments llargs en plena floració, amb anteres d’un groc blanquinós, amb el connectiu prolongat per una punxeta.<ref name=":0" /> Ovari bilocular. Fruit en càpsula ([[pixidi]]) s’obrint transversalment, ovoide, amb llavors naviculades de color marró més o menys clar o vermellós, brillants.<ref name=":0" /> Es polinitzen pel vent.

El nom corrent de la planta en [[Llatí clàssic|llàti clàssic]] era ''plantago'', (genitiu ''plantaginis'')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor=|capítol=plantago|títol=Diccionari Llatí-Català|editorial =Ed. Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1993 (2007)|pàgina=1056|isbn=978-84-7739-631-4|ref=}}</ref> i va ser triat per ''Linnaeus'' per al nom científic. La mateixa paraula va evolucionar normalment per donar la paraula catalana «plantatge» com moltes paraules llatines amb el sufix ''-(a)go -(a)ginis'' com per exemple ''imago'' → imatge. És un dels sufixos llatíns molt productiu per a formar paraules agrícoles.<ref>{{Ref-publicació|article=Medieval and Modern Greek|url=https://www.jstor.org/stable/3063701|publicació=The Classical Review|data=1985|issn=0009-840X|pàgines=97–99|volum=35|exemplar=1|nom=David|cognom=Holton}}</ref> L'arrel del mot és ''planta'', igual que en català, «planta del peu».<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor=Jordi Bruguera i Talleda|cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2=1|capítol=planta I,9 plantatge|títol=Diccionari etimològic|editorial =Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1996 (2004, 4ª edició)|pàgines=717-718|isbn=9788441225169|ref=}}</ref>

Algunes plantatges s'han utilitzat en la medicina popular.<ref>{{Ref-web|títol=Herbes - El plantatge|url=http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/herbes/plantatge.htm|consulta=2021-04-13|obra=Plantes del nostre entorn|nom=Ferran|cognom=Ferran Turmo i Gort}}</ref> Certes espècies, sobretot la [[saragatona de l'Índia]] (''[[Plantago ovata]]'') es cultiven per a la producció de la glicoproteïna [[mucílag]] amb propietats d'emol·lient i són prometedores, com que es poden conrear en sols pobres o salins.{{sfn|Hanson ''et alii''|2021}} En la indústria alimentaria el mucilag es fa servir com a [[agent gelificant]]. A l'horticultura es pot fer servir per la seva capacitat de retenir l'aigua quan es sembra gespa o transplanta arbres.{{sfn|Hanson ''et alii''|2021}}