L'auca del senyor Esteve: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
Cap resum de modificació
Línia 32:
== Representacions ==
L'autor proposà una versió teatral de cinc actes, resultat d'un procés de selecció del contingut de la novel·la que repercuteix en la figura del protagonista que és presentat amb menys ironia i més tendresa. L'obra s'estrenà el 12 de maig de 1917 amb gran èxit de públic i de crítica (que la descrigué com el "més gran èxit del teatre català"<ref>{{Ref-tesi|cognom=Casacuberta i Rocarols|nom=Margarida|títol=SANTIAGO RUSIÑOL. VIDA, LITERATURA I MITE
Dirigida per Jordi Castellanos i Vila. Departament de Filologia Catalana. Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona. 1993|universitat=|pàgines=}}</ref>) al [[Teatre Victòria (Barcelona)|Teatre Victòria]] de Barcelona. L'obra, dirigida per l'actor, director i empresari teatral [[Josep Santpere i Pei|Josep Santpere]], celebrà les 50 representacions el 18 de juny de 1917 amb una funció a benefici de la "casa de família" de Mossèn Pedregosa (a qui Santiago Rusiñol havia dedicat una glosaglossa a "L'esquella de la Torratxa") en la qual participaren de manera activa algunes personalitats del món polític i cultural barceloní de l'època: periodistes de prestigi com Lluís Figuerola, els pintors Meifrén i Mir, els escriptors [[Julio Camba Andreu|Julio Camba]] i [[Martínez Sierra]], l'advocat i polític [[Amadeu Hurtado i Miró|Amadeu Hurtado]] y [[Andreu Audet i Puig]], arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona, entre porno. La representació, tot i que el preu de les entrades s'havia doblat per a l'ocasió, omplí el teatre de gom a gom i tingué un gran ressò en la premsa de l'època. Les representacions es continuaren fent al Teatre Victòria fins a l'1 de juliol i es reprengueren a la tardor al [[Teatre Novedades (Barcelona)|Teatre Novedades]], on va seguir gaudint d'un èxit considerable. Entremig de les dues temporades, a l'estiu, L'auca del senyor Esteve es va representar a diversos indrets de la geografia catalana.
 
Malgrat la repressió que va patir la llengua i la cultura catalana, l'obra es va representar, no sense entrebancs, els anys del franquisme i la Transició. Destaquen les representacions de 1956 al Gran Teatre del Liceu pel grup ''L'alegria que torna'' de l'ADB, sota la direcció de Pau Garsaball, el mateix any la de la companyia Orduna al [[Teatre Romea (Barcelona)|Teatre Romea]]; el 1966, també al Teatre Romea. La de la companyia Adrià Gual dirigida per [[Ricard Salvat i Ferré|Ricard Salvat]], al 1978 la del Teatre de l'Envelat al Passeig del Born dirigida per Frederic Roda i Fàbregas i el 1984 l'adaptació de [[Guillem-Jordi Graells i Andreu|Guillem-Jordi Graells]] amb direcció de [[Pere Planella i Reixach|Pere Planella]] (Zitzània Teatre) al Teatre Grec de Montjuïc.